Adrián Silvestre: "Es creu que el cinema LGTBIQ+ només es fa per a la pròpia comunitat"

El 19 de novembre l'URV acollirà una classe oberta-col·loqui del projecte 'Lluitem pels drets de les persones LGTBI+ a Catalunya i a Centreamèrica'

Anna Zaera

17/11/2025

Arts

L’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) acollirà pròximament una classe oberta-col·loqui en el marc del projecte 'Lluitem pels drets de les persones LGTBI+ a Catalunya i a Centreamèrica', finançat per l’Ajuntament de Tarragona en la convocatòria 2024 i impulsat per l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP). La idea és reflexionar sobre les vulneracions de drets que pateix el col·lectiu LGBTIQ+ en contextos de violència i discriminació a Guatemala, Hondures i El Salvador, i connectar-les amb la realitat local catalana. Durant la sessió, es compartirà el procés de creació del documental 'Cobijo', dirigit per Adrián Silvestre, i es generarà un espai de debat amb la ciutadania per promoure la consciència crítica i la defensa dels drets humans. El projecte, que forma part d’un programa més ampli de cooperació internacional, inclou la producció d’un documental i la realització d’un estudi d’investigació sobre la situació actual del col·lectiu LGBTIQ+ a Centreamèrica. Entre els temes que es tractaran durant l’acte destaquen. La sessió comptarà amb la participació de representants de l’ACPP, del director Adrián Silvestre i de l’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals de la URV. L’acte és obert i gratuït per a tota la ciutadania i especialment adreçat a estudiants de periodisme i membres de la comunitat universitària. Hem parlat amb ell.

El nostre objectiu és generar artefactes cinematogràfics que tinguin impacte en la societat

- Adrián, per què t'interesses per la comunitat LGTBIQ+ a Centreamèrica?
Al llarg de la meva carrera hi ha unes temàtiques i llocs comuns que tenen moltes coses en comú amb qui soc jo com a persona. Jo formo part de la comunitat LGTBIQ+ i intento abordar des de la ficció o des del documental qüestions que m'afecten directament. També m'interessa molt la migració perquè penso que totes les persones som susceptibles de migrar o canviar de vida. M'agrada treballar des de l'empatia. Des de realitats que podrien ser la teva.

- Coneixies a algú en aquests països?
Sí, havia visitat diverses vegades El Salvador, Guatemala i Hondures com a professor de tallers cinematogràfics de temàtica queer. Això em va permetre entrar en diàleg amb diferents persones LGTBIQ+ de la comunitat que, a més, es dedicaven a la creació.

- Com sorgeix la idea de fer un documental?
La idea sorgeix per una convocatòria de l'Associació de Cooperació per la Pau i ACATHI, dues oenegés de Barcelona, que estaven buscant un equip cinematogràfic que els hi fes una proposta documental de la realitat LGTBIQ+ a Centreamèrica. Vaig ser seleccionat i així comencem un treball en equip.

- Quines diferències hi ha entre la comunitat LGTBIQ+ allà i a Europa?
A Centreamèrica encara estan lluitant per aconseguir alguns dels drets fonamentals. Aquesta situació marca la seva realitat en el dia a dia. També els drets estan molt vinculats amb el tema de classe social. No només no està aprovada la unió civil entre persones del mateix sexe, sinó que tampoc hi ha una llei identitària per les persones trans, fet que ocasiona que aquestes persones tinguin un document d'identitat que no es correspon amb qui són. Aquesta falta de lleis i de drets fa que aquestes persones s'enfrontin a violències continuades.

- Quin apropament cinematogràfic has fet a aquestes persones?
L'apropament cinematogràfic a persones que es troben en una situació de vulnerabilitat ha de ser de molt de respecte i escolta. Posar les eines de les quals disposem al servei de les seves necessitats i expectatives. Fer un apropament íntim amb un equip tècnic molt reduït. Crec que és important afavorir una convivència amb seguretat i convertir-nos en una família per tal que puguin expressar-se amb llibertat.

Un moment del rodatge del documental | Foto: Cedida
- Què és el que més t'ha sorprès de la realitat LGTBIQ+?
Les violències que pateixen dels cossos uniformats, de l'entorn laboral o familiar. De fet, la família és el primer estament que t'expulsa, la primera institució que et fueteja i això t'acompanya tota la vida. El que m'ha sorprès és la resiliència amb amb la qual ho viuen. Tot i que moltes persones segueixen a l'armari o porten la seva expressió de gènere amagada, una gran part s'enfronta a les institucions i lluiten per una vida digna.

- Quines violències son iguals o diferents que aquí?
Crec que els costa molt trobar un treball digne. Tant si treballen per organismes públics com privats han d'ocultar la seva identitat per formar part del sistema. I també hi ha una violència molt silenciada i permanent que és causada per la religió, que condiciona la moral i la manera de pensar de la població. Al Salvador hi ha molt problema amb la llibertat d'expressió. Com a artistes hi ha molts temes que no es poden tocar i que s'eviten per no patir represàlies. Per exemple, als hospitals i als centres de salut les persones trans no són ateses. Les violències iguals són les violències de gènere i contra les dones, però en aquests països són molt més agressives. Hi ha molts feminicidis, sobretot de dones trans. I no hi ha protecció per part de l'estat i la policia.

- Què pot fer el cinema per la comunitat LGTBIQ+?
Crec que seria massa ingenu pensar que el cinema pot fer molta cosa. Però crec que tenim el deure de visibilitzar i retratar aquesta realitat i intentar expandir aquest missatge. Moltes vegades és creu que el cinema LGTBIQ+ només es fa per a la pròpia comunitat. Aquestes etiquetes molts cops funcionen com una barrera d'impermeabilitat. El nostre objectiu és generar artefactes cinematogràfics que tinguin impacte en la societat.