Miquel Figini: "El vi és com el sexe: pots anar pim-pam o gaudir dels preliminars"

 

De fet no és una cosa nova, a Vintaix portem des del 2010 fent activitats de tast amb aquesta paraula una mica transgressora. Amb una idea més de festa que no pas un tast convencional, analític, que parla només del vi. Fins ara sempre hem fet formats amb música jazz en viu, i aquesta serà la primera vegada que ho dirigim a gent jove, i a més a més, amb un DJ que permet engrescar més al jovent.

 

En primer lloc, els diria que això que fem és per qualsevol inexpert en el món del vi. No parlarem de coses estranyes, no tenim un punt de vista elitista. El vi és un aliment per a tots, i volem parlar de les històries que hi ha darrere, de qui l'ha fet... A més, en la selecció de vins que hem fet tots són de joves productors que no passen dels 25 anys. Això està pensat per gaudir-ne!

 

En un tast professional, si s'han de beure tot allò que tasten ho tenen malament... Per això molts fan una degustació i després ho escupen per poder continuar tastant. Això que farem nosaltres és una festa, per tant, el vi que servirem serà en una copa, però està prohibit escopir perquè hi ha temps entre tast i tast on coneixerem què hi ha darrere d'aquell vi, per què el tenim allí, i després s'ha de gaudir del vi amb la música.

 

(Riu) Et va fer gràcia aquesta comparació?

 

Ja t'entenc. Jo tinc filles de 20 i de 18 anys, i en aquestes edats quan surten de festa beuen i fan la seva combinació amb una beguda energètica i alcohol, o el còctel molotov que n'hi dic jo... I amb això què aconsegueixen? Doncs eliminar ràpidament la frontera de la inhibició, que és el que es busca. Vivim en una societat on tot és molt ràpid. Jo el que dic és que amb el vi, si te'l prens lentament, el disfrutes al nas, a la boca, el pots anar gaudint i tenint plaer mica en mica. I la metàfora amb el sexe és que: o pots anar pim-pam i fora, o pots gaudir de tots els preliminars. En aquest sentit, són dos estils diferents a triar.

 

El primer problema és que s'ha deixat de dinar o sopar a casa amb la família. El vi és un element de la cultura mediterrània que sempre està present a la taula. Com deia, vivim en un món ràpid, la gent surt molt i fa vida social fora. Tenim families amb les que ens veiem poc, i aquest és una de les primeres pèrdues en el món del vi. Obviament, això dificulta que poguem tenir una experiència que ens permeti aprendre, gaudir, etc. Però molta gent, quan arriba a certes edats torna a la seva cultura perquè som un país de vi, som un país mediterrani.

 

Ja existeix una tendència de donar a conèixer els vins catalans amb certa força, i cada vegada més. Però els culpables de que a casa nostra hagin arrelat tant vins d'altres territoris som nosaltres mateixos, però d'una manera inconscient. En el sentit que el model de producció que teníem a Catalunya, excepte els grans cellers de renom internacional, era produir vi en volum. El vi de qualitat és un fenòmen dels últims 20-25 anys. Mentre que en altres regions com La Rioja porten 150 anys fent vi embotellat de qualitat. És un tema de distribució comercial, obviament avui dia el punt de trobada més voluminós és el supermercat, i aquí els vins catalans no hi han penetrat. Però per sort està canviant.

 

Ara estem assajant els 'outlets' o els 'pop up shops'. Són trobades de garatge amb petits cellers, on hi ha alguna cosa per menjar i on els petits elaboradors hi poden assistir per crear i enfortir vincles. Estem assajant alternatives de distribució però sempre per continuar creant la idea d'un millor coneixrment del vi català.

 

Gloriós, no ho dubto. Tenim una qualitat extraordinària amb un preu mig fantàstic. És qüestió de temps, i que de quan anem a un restaurant, si veiem que la carta no ens ofereix prou referències del país diguem: "perdonin, però ja que vinc aquí m'agradaria molt poder guadir d'allò que tenim".

 

 

 

Abans d'acomiadar-nos li hem demanat al Miquel les seves 5 cançons de capçalera...