Jump to navigation
La localització és immillorable. En Salvador és un home de metàfores i, per això, per fer-li l'entrevista, ens ha dut a l'edifici que representa el teatre gironí. Gestor i productor teatral, està avesat a concedir entrevistes i atendre la premsa. Després de 24 anys al capdavant del festival d’arts escèniques Temporada Alta, demostra facilitat i eficàcia a l’hora de respondre preguntes. Quan li demanem que, en menys d’una línia, descrigui el festival, esbotza: “És un dels cinc festivals d’arts escèniques més importants d’Europa. Programa teatre internacional, és la porta d’entrada al nostre país, ajuda les creacions dels nous espectacles i té una línia molt potent dedicada a la creació contemporània”. Si no tinguéssim coneixement del llegat de Temporada Alta, segurament podríem pensar que es tracta d’un comentari pretensiós, però el cert és que tant el públic, com la premsa especialitzada i el món escènic avalen les seves paraules. Temporada Alta és un miracle en els temps que corren.
Durant les dues darreres dècades, el festival i el seu director han rebut diversos premis, com el de l’Associació Catalana de Crítics d’Art a la millor programació de sala de Catalunya de la temporada 1991-1992, el Premi Butaca per a la direcció del Festival Temporada Alta de l’any 2000, el Premi Nacional de Teatre el 2008 i, finalment, el Premi Max 2012 de Noves Tendències. “Que quin és el secret? Que el nostre festival és un menú d’un restaurant, té una carta molt àmplia que compta amb plats per a tothom, des dels nens que tenen 15 dies fins a les tietes que cerquen alguna cosa divertida o els moderns que necessiten coses contemporànies”.
En Salvador aposta per Girona com la capital catalana del teatre, de fet, assegura que, de moment, ja té aquest títol durant els mesos de la tardor. El director de TA ens explica que l’objectiu del món de la cultura hauria de ser construir una Europa no dels països, sinó de les ciutats. “Les ciutats d’Europa, ara mateix, són com balnearis, amb gent que es fa gran i que, a poc a poc, va morint mentre menja verdura bullida sense sal i truites. Hi haurà, però, algunes ciutats amb una especificitat i potència cultural que tindran més visibilitat. La idea és que Girona acabi esdevenint una d’aquestes”.
Fill de l’escriptor i polític Salvador Sunyer i Aimeric i pare d’un altre Salvador, director i realitzador de cinema, la saga Sunyer ramifica al voltant de l’univers cultural de casa nostra. Tots tres han lluitat, a la seva manera, per cuidar-la i fer-la evolucionar. “La cultura és una cosa absolutament prescindible, hi ha molta gent al món que en viu sense, però, en canvi, és probablement una de les coses més necessàries. A part del coneixement i els diners, hi ha una altra cosa que és la sensibilitat”, assegura Sunyer.
Més enllà de la seva imatge pública de gestor i intel·lectual, Salvador Sunyer és un home proper i modest de somriure expressiu i sentit de l’humor irònic i, sovint, irreverent. Mentre parlem de la història del festival, ens explica moltes anècdotes d’actors, ballarins i músics capaces d’arrancar-nos diverses riallades. El teatre és la seva debilitat, però el cert és que en Salvador també té altres passions com els bolets o la cuina, uns hobbies que desenvolupa amb perícia. Per ell, totes aquestes petites coses de la vida també són manifestacions culturals de primer nivell. “La cultura no només són els llibres, els quadres, les obres de teatre i els concerts, és, també, saber el nom de cada planta, dels bolets, és saber cuinar i és dir bon dia al veí quan surts de casa”.
Mirem el rellotge, el temps ha passat volant. Salvador Sunyer ens ha embadalit amb les seves paraules. Notem, però, que nosaltres també hem aconseguit treure’l de la seva closca. L’assossegat i impertorbable home que havíem conegut una hora abans s’ha convertit en un Salvador Sunyer genuí i rialler. De sobte, com si haguéssim pactat el temps amb els mestres d’escola, sentim a la llunyania la cridòria i agitació dels nens i nenes que tornen a recollir les seves coses. Ens girem a observar en Salvador que, de nou dins del seu paper més diplomàtic, ens acompanya cap a fora.
