,
05/08/2013
Filosofia

Ulleres sense vidre, reflexió sobre la condició humana

Jo crec que vaig convertir-me en miop de tant desitjar portar ulleres. Volia amagar el meu nas i emmarcar els meus ulls perquè la gent deixés de fixar-se en les meves prominents vies olfactives. Les meves primeres ulleres eren molt fines. Es trencaven fàcilment. Eren lleugeres i quasi ni es notaven.

Ja després em vaig atrevir a portar-ne de “pasta”. Gruixudes com el marc d’un quadre rococó. No tan florit. Eren un suport per amagar la meva timidesa. Ulleres de veure-les venir, les anomeno jo. Darrere d’uns vidres em sentia, i em sento, més segur, com si anés disfressat.

Vull parlar sobre les meves ulleres perquè és estiu i perquè a l’estiu va millor parlar de coses lleugeres i superficials. De fet, voldria parlar de complements perquè l’ésser humà es diferencia de les altres espècies per la seva habilitat en portar posats complements del tot innecessaris.

Jo no m’atrevia a portar ulleres fins que les vaig necessitar. Tampoc m’atreveixo a posar-me una gorra si no me molesta el sol. Però em sembla veritablement rellevant que hi hagi molta gent capaç d’abastir-se d’una sèries de complements totalment inútils però necessaris.

És un fet "súper" humà. Com ho eren les perruques allà al segle XVIII o les muscleres dels anys 80. El fet d’acceptar-les o rebutjar-les té molt a veure amb definir si el portador “és dels nostres” o no. Veure una súper gorra al damunt del cap d’una persona que porta uns pantalons i samarreta extra grans per al seu cos ens pot semblar “estúpid”. Tanmateix portar pantalons acampanats no ens ho semblava.

Si aquells que importen una moda són ídols nostres, aquesta ens semblarà genial, bella i eminentment glamurosa. Si, en canvi, la moda l’estableix un sector social que considerem de “baix nivell” no trigarem en rebutjar la seva superficialitat. Fet humà: acceptarem les nostres superficialitats, no les dels “altres”.

I ara bé allà on vull anar a parar. M’agrada veure la superficialitat i l’artificiositat en els demès perquè així puc veure millor la meva. Els altres són necessaris sempre, com a alarma de consciència. De vegades vivim tan habituats a les nostres superficialitats que ens les prenem com a naturals. Així que m’encanta veure ulleres sense vidre, com a complement, perquè em fan entendre que les meves, que porten vidre, no deixen de ser-ne un.

Baudelaire es tenyia el cabell de color verd. Excentricitat i reclam! Perquè qui inventa un nou complement passa per dandi i potser per geni. Wagner va llogar un castell, que no podia pagar, per tal de fer-se famós. A mi em fascinen els que promouen els objectes inútils, perquè normalment carreguen amb una forta reflexió en cada una de les seves actituds en front la vida. Que hi hagi algú capaç de vestir amb alguna cosa que ningú més porta a la zona és símptoma d’avantguardisme.

Som un luxe, ens sentim bé carregant amb allò que no té cap utilitat. Després, ens quedem perplexos quan algú estudia filosofia i li preguntem per la seva utilitat. Tot fent evident que només acceptem les nostres inutilitats, però no les dels que no són com nosaltres. Som un luxe, creem necessitats i aprenem a viure a través d’elles fins a tal punt que veiem als que no les tenen com a estrambòtics o desfasats. Si no fos tan tímid, jo triaria com a complement, el no-res. De moment ulleres de pasta i encara amb vidres.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

06/04/2021
Déu preferí a Abel i Caïm, en veure's rebutjat, decidí matar al seu germà petit. Ja en el Gènesi es veuen les conseqüències de la insuficiència i de la mancança.
09/01/2021
“Després de 3 setmanes suportant aquells ruixats, tota la comunitat va acceptar la decisió d'abandonar el seu refugi subterrani i marxar a viure definitivament en un altr
29/04/2020
Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un
30/03/2020
Aquests dies estic fent l'esforç de centrar-me molt a comprendre i a evitar jutjar.
23/03/2020
Una de les propostes que em va semblar més curioses de la meva llicenciatura de filosofia fou la proposta experimental del filòsof nord-americà John Rawls.
20/03/2020
Aprofito el confinament per fer reflexió perquè a diferència del que proposa Fernández Díez, tot ha de poder ser qüestionat, d'altra banda es cau en el dogma i el dogma pot caure en barbàrie.