Els Cremats: “El nou disc és un bon resum d'aquests vint anys”

El grup empordanès estrena el CD 'Vintage' per celebrar el seu vintè aniversari

Paula Pairó

20/06/2016

Música

Els Cremats estan de celebració. Han passat vint anys des que van decidir apostar per les havaneres i, després d'editar nou discs, el grup està d'allò més consolidat. Aquest any estrenen l'àlbum 'Vintage', i ells mateixos proclamen que és "el millor que hem fet fins ara", "un disc madur, fet a la nostra manera". Ells són en Narcís Ferrer, en Koko de Murga, l'Enric Ferrer, en Xevi Juanals, en Ricard Vives i en Carlos Pons. I fa anys que lluiten per aconseguir obrir la ment d'un gènere que, tradicionalment, s'ha mantingut molt al marge de les novetats.

«Hem matingut la ment oberta i no ens hem tancat mai a res»

Em trobo amb en Koko, un dels que posa veu a les cançons de Els Cremats, i en Xevi, el guitarrista del grup, amb l'objectiu de palpar aquesta essència i el secret que els ha dut a celebrar vint anys dalt dels escenaris. Estan contents per l'estrena d'aquest nou disc, i també per fer-ho junts, com a grup. "Penso que aquest CD és un bon resum d'aquests vint anys. Hi apareixen tots els estils que hem estat treballant i està fet a la nostra manera", explica en Xevi. El més important és que s'entenen molt bé, són molt efectius treballant i això els dóna bons resultats. "Són moltes hores d'assaig, de concerts, de treball i sobretot moltes hores a la furgoneta. Al final, un disc significa molt més que música", comenta en Koko.

La complicitat es palpa i m'ho il·lustren amb l'anècdota del títol del nou CD, 'Vintage': "trobar nom pels àlbums sempre ens ha costat molt", apunta en Xevi. "Tot va venir d'un assaig en què en Narcís va portar garoines per sopar. Creiem que ens varen inspirar perquè el més normal quan algú proposa un nom és un desacord general. Aquesta vegada va ser diferent", explica en Koko. "Buscàvem una paraula que contingués el prefix vint-, per aconseguir una relació amb els vint anys que celebrem", afegeix en Xevi, "va ser aleshores quan l'Enric va dir: Vintage! Automàticament vam estar d'acord. Complia molt bé les premisses buscades i creiem que és un nom molt rodó", conclou.

Riquesa estilística
Són molts anys i no tot ha anat rodat. L'evolució que han fet, i segueixen fent Els Cremats, ha estat constant. Des d'aquella Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, l'any 1996, en què l'Ajuntament, juntament amb l'Àrea de Promoció Econòmica, va proposar als joves del poble crear un grup per animar les hores prèvies a la cantada, tot han sigut canvis. D'aquells deu nois que van començar, ara, a Els Cremats només en queden tres. Les incorporacions que s'han fet des d'aleshores han aportat aires nous constants, influències d'altres gèneres, "concepcions noves que són collonudes", exclama en Xevi. "Hem tingut molta sort amb la gent que ha anat entrant al grup. Tots tenen el seu estil i molts no tenen res a veure amb l'havanera. Això acaba enriquint molt musicalment", comenta en Koko.

Modernitzant l'havanera
Calella de Palafrugell és coneguda per aquesta música de taverna d'origen cubà. "En diuen el bressol de l'havanera però realment els músics no solen tenir relacions amb aquest gènere", em comenta en Xevi. Aquest fet il·lustra la poca professionalitat de la qual disposa. "Els grups solen ser molt amateurs i encara que estudiïs música no hi sols tenir contacte", afegeix.

L'objectiu dels Cremats ha estat donar-li a aquest gènere un prestigi considerable. "El nostre bagatge professional dins del món de la música ens demanava introduir altres gèneres. Concretament, hem matingut la ment oberta i no ens hem tancat a res", conclou en Koko. Amb el pas dels anys i amb molt d'esforç, han aconseguit trencar tòpics al voltant de l'havanera i ara, introduint novetats com per exemple la percussió, han aconseguit modernitzar la ment d'un sector tradicionalment conservador.

Cada vegada més pròxims
"L'havanera tira enrera, sembla un souvenir de verano", comenta en Xevi. Trobar mercat per aquesta classe de música no és fàcil. "Té coses bones i coses dolentes: tenim un mercat fix que és el programa de concerts d'havaneres que tenen gairebé tots els pobles de costa. Per tant, tenim molts més bolos que altres grups que fan música rock o pop", explica en Xevi, "d'altra banda, fa que t'etiquetin molt dins el gènere 'havanera' i, per tant, que sigui molt complicat fer-se lloc a festivals, per exemple", afegeix. "Molts pobles que programen concerts sota el títol 'cantada d'havaneres', sense incloure ni el nom del grup. Amb els anys hem aconseguit que la gent que ens truca vulgui Els Cremats", m'aclareix en Koko. A poc a poc s'han anat fent un lloc en el mercat i apropant el seu estil híbrid a més gent.

Enguany tenen programats concerts a tot Catalunya. També projectes de futur com 'La Banda del País Petit' amb la Cobla la Principal de la Bisbal. No veuen el moment de parar. Quan els pregunto quin futur els depara, Els Cremats ho tenen clar: "pensem en el dia a dia, concert a concert", em diu en Koko, "I després de l'estiu què? No ho sé: acabarem els bolos i ja veurem", afegeix en Xevi. "Imagina't que fa vint anys haguéssim dit: d'aquí a 20 anys farem un CD per celebrar-ho!", comenta en Koko. I és exactament així. Qui hagués dit a aquells nois que rondaven la vintena que aquest projecte tenia un futur solvent? Ningú hagués dit que Els Cremats celebrarien els vint anys d'una manera tan rodona, amb l'estrena d'un disc madur, dinàmic i que els genera un orgull enorme.