Jump to navigation
Durant segles, el corall vermell s’han considerat un bé preciós com matèria prima per a la fabricació de joieria. Ja es coneixen joies fetes amb corall des de l’antiguitat, la més antiga data d’uns 25.000 anys i eren unes perles fetes amb corall de la Mediterrània.
Fins començaments del S. XIX es creia que el corall vermell era una flor petrificada quan en realitat els coralls són colònies d'organismes molt petits que creixen tan sols uns pocs mil•límetres per any, entre 3 i 5 mil•límetres per any. El que veiem doncs no és més que l’esquelet de petits animals .
La pesca del corall va ser una gran font d'ingressos per a molts pobles de la Costa Brava. Especialment entre el Cap de Creus i Palafrugell les quantitats de colònies de corall que es van pescar són d'una qualitat incomparable. Tant que l'escriptor Josep Pla creia que hauria estat més adequat anomenar aquest litoral com la Costa del Corall en lloc de Costa Brava.
Ja al S. IV AC. els grecs d'Empúries buscaven corall vermell entre Begur i Palafrugell i els romans se’n van fer amulets. Entre els segles XIV i XVI el monopoli de la pesca de corall del Mediterrani estava aquí a la nostra costa. A Itàlia, els coralls es van convertir en joies i portats a la Xina i a l'Orient Mitjà. En aquest moment, un quilo de corall vermell es pagava amb un quilo d'or.
La pesca de corall era molt primitiva, s’utilitzaven unes creus de ferro amb una xarxa amb les quals es rascava tota la paret de la roca. Amb aquest mètode només al voltant del 20% del corall trencat quedava penjant de la xarxa , mentre que la resta queia al fons marí. Així doncs per obtenir petites quantitats de corall es destruïen superfícies immenses de grans hàbitats ecològicament importants. Entre els segles XVIII i XIX la pesca de corall va ser la principal font d'ingressos de Cadaqués, L'Escala, L'Estartit i Begur.
A la segona meitat del s. XIX es van descobrir en el Mar del Japó esculls de corall de dimensions gegants, encara que de molta menys qualitat. Però amb l’obertura dels mercats això va fer que els preus baixessin enormement de manera que la pesca de corall ja gairebé no era rendible a la nostra costa. Al mateix moment és quan es va començar a bussejar per buscar “l’or vermell”. Aquesta nova tècnica de pescar corall només era possible per a unes poques persones. La sobreexplotació obligava els bussos a anar cada cop més profund, a més de 50m de profunditat i posar en risc la seva salut i la seva vida amb l'equip primitiu de què disposaven. Els equips de busseig constaven d’un gran casc, vestits gruixuts de goma, sabates de plom, i una mànega que arribava fins a la superfície, on amb una bomba de mà, es bombejava aire al bussejador. No va ser fins al 1940 quan Jacques Cousteau va desenvolupar un equip autònom de busseig, el que simplificava molt la pesca del corall doncs degut a la sobre explotació ja calia baixar als 100 metres de fondària per trobar coralls.
Gràcies a una llei que es va aprovar al 1983 amb la finalitat d'evitar l'extinció d'aquestes espècies, els bussejadors encara podem gaudir i alegrar-nos la vista amb el plaer de veure el corall vermell a la nostra costa. Així que en lloc de comprar joies de corall, submergiu-nos amb nosaltres per gaudir del fascinant món submarí i us mostrarem el preciós corall vermell en el seu hàbitat natural.
El meu nom és Bernadette, tinc 44 anys i vaig nèixer a Lucerna (Suïssa). Durant els 5 anys que vaig estar traballant com hostessa en vols internacionals vaig descobrir per primer cop el món submarí al 1991. Des que vaig posar el meu cap per primera vegada sota l’aigua ja no he pogut deixar de visitar les profunditats. Aquest meravellós món em va fascinar molt i vaig fer diversos cursos de submarinisme, fins que al 1998 em vaig treure el títol d’instructora. He treballat en diversos centres de busseig i finalment a l’any 2000 vaig obrir la meva propia escola de submarinisme a L’Escala, on intento contagiar la meva passió pel submarinisme amb un ambient relaxat i familiar.
