Núria Serrate: "Volem que el talent literari de Ponent no quedi castrat per la manca de recursos"

Parlem amb la Núria Serrate, l'ànima mater de l'Escola d'Escriptura de Lleida

Cristina Mongay

22/11/2016

Llibres

Avui en dia, quan pràcticament tots els ciutadans i ciutadanes d’occident estan exposats a un continu bombardeig d’estímuls i d’informació, és poc habitual trobar el moment d’aturar-se, endreçar les idees que ronden embogides pels nostres caps i abocar tots aquests pensaments i reflexions, amb calma i amb medició, en un paper (o en un document office). Quan arriba aquest moment, hom comprèn la complexitat d’expressar-se correctament, una dificultat que no només es localitza a l’escriptura sinó també a l’oratòria. En tot cas, en el camp de l’escrit, no només em refereixo a evitar fer faltes d’ortografia, sinó també a emprar un lèxic ric, concret i adequat afí al màxim amb el que volem expressar. Tot i que la Literatura i la Llengua formen part dels itineraris formatius de les escoles i els instituts, és evident que encara queda molt per fer, durant i en acabar la formació estàndard, per ser capaços d’emprar amb l’habilitat que permet el gran poder de la comunicació escrita.Escriure no només es redueix a esdevenir un canal purament comunicatiu de les vivències i les percepcions pròpies, sinó que, a més a més, ha de poder convertir-se en un espai que permeti el desenvolupament de la imaginació i del món més íntim. L’aprenentatge de com escriure el que exactament volem dir és, doncs, una assignatura pendent per a molts de nosaltres, és un aprenentatge iniciat però que falta polir i actualitzar constantment, ja que mai té punt final. Fins fa ben poc, a Ponent no hi havia cap espai dedicat en exclusiva a agilitzar i perfeccionar aquestes eines. Però aquest obstacle s’ha anat cobrint des del naixement, l’any 2014, de l’Escola d’Escriptura de Lleida (EELL). I si s’ha arribat a aquesta fita és gràcies a l’entusiasme i l’esforç d’una dona: Núria Serrate, coordinadora i ànima mater de l’EELL.

· Com va néixer el projecte de l’Escola d’Escriptura de Lleida?
La idea de crear l’Escola d’Escriptura de Lleida va néixer d’una necessitat: la meva pròpia inquietud per aprendre a escriure literàriament. A Lleida, fa més de deu anys, no hi havia cap espai on s’ensenyés l’ofici d’escriure. M’havia format en llengua i literatura catalana però m’adonava que, per narrar, necessitava eines, recursos, estratègies. La tècnica, en definitiva. Havia llegit uns quants assajos sobre la ‘cuina de l’escriptura’. Arran d’aquestes lectures, vaig començar a estirar el fil a través de les xarxes socials. La meva sorpresa va ser que hi havia molta oferta formativa fora de les nostres contrades! Tanmateix, si volia formar-me en tècniques narratives, havia de desplaçar-me a Barcelona, entre altres punts de la geografia catalana.

· Què va incitar-la a engegar-lo? Quina necessitat va detectar al seu voltant per decidir gestar una escola d’aquestes característiques?
En aquells moments col·laborava a la revista satírica 'La Quera'. Allí va ser on vaig conèixer Josep Maria Maya. Ell em va animar a tirar endavant el projecte. Feia anys que el tenia al cap. Tanmateix, em faltava algú que em digués: ‘Núria, ho pots fer!’. I així començà el compte enrere. S’havia d’anunciar el projecte de l’EELL. Amb aquest objectiu vaig engrescar Joan Busqueta, Ramon Camats, Jaume Belló, David Marin, Joan Ramon Zaballos i Pep Tort, entre altres, a organitzar el simposi L’Ofici d’Escriure. Objectiu: Segrestar el Lector, que va desenvolupar- se els dies 10 i 11 d’octubre de 2014 a la Seu Vella de Lleida. Va ser tot un èxit! I arran d’ell, vaig tirar endavant el primer ‘Parem taula. Cuina, vi i literatura d’autor’, amb la col·laboració de Pagès Editors. Aquest any ja n’hem realitzat la segona edició, i val a dir que són moltes les persones a qui atreu la combinació de literatura i gastronomia.

També hem apropat l’EELL al marc de la Universitat d’Estiu, on he coordinat tres cursos d’escriptura creativa. Totes tres activitats van assolir un gran èxit de públic. I aquests inputs que vaig rebre, i que rebo, són un potent estímul per tal que no llenci la tovallola, malgrat les dificultats.

· Ja havia estat alumna d’alguna altra escola d’escriptura anteriorment?
Sí, vaig ser alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Allí em vaig formar, durant tres anys, en narrativa. Tot i que vaig elaborar un projecte de novel·la, vaig voler aprendre els secrets del relat. Abans, però, havia cursat diversos tallers d’escriptura creativa al Servei de Llengua de la Universitat de Barcelona.

· Quins objectius té l’Escola?
L’Escola d’Escriptura de Lleida és un centre de formació que imparteix un ensenyament integral i de qualitat de la mà de professors experts en escriptura, amb la intenció que tots i cadascun dels alumnes s’iniciïn en l’ofici d’escriure i aconsegueixin millorar els seus textos. El projecte vol oferir les eines, els recursos, les estratègies i els mètodes per compondre un text. Vol ser una plataforma cultural on l’escriptura, la literatura, la lectura i el món editorial es donin la mà. Volem aconseguir que el talent literari de les terres de Lleida no quedi castrat per la manca de recursos pedagògics. Per aquest motiu, oferim tot tipus de cursos, tant de nivell inicial com avançat. Alguns permeten millorar la redacció, altres inicien l’alumne en la narrativa i altres mostren i posen en pràctica les tècniques narratives. També hi ha un espai per desenvolupar l’escriptura creativa, apte per a adults i per a joves; i altres cursos s’adrecen a la poesia. Per altra banda, l’Escola ofereix altres serveis a alumnes i altres usuaris. Per exemple, el servei de correcció i traducció, coaching literari, tallers de lectura, d’oralitat i contacontes, escriure com a catarsi, etc.

· Quin és el perfil habitual dels seus usuaris?
Pel que fa a l’edat, hem tingut des d’estudiants de 25 anys a jubilats de 85. Aquest any incorporem el curs d’escriptura creativa adreçat a joves de 13 a 17 anys. Pel que fa al sexe, un 70 % de l’alumnat són dones i un 30 % són homes, aproximadament. I el seu perfil és molt variat: des d’estudiants a funcionaris, jubilats, mestres, enginyers, químics, filòlegs, empleats de banca, músics, pintors, empresaris, escriptors, comerciants, periodistes, etc.

· Com és l’aprenentatge a l’Escola? En què consisteix exactament els cursos? Com s’organitzen?
Bona part dels cursos són semipresencials. Un 70 % s’imparteixen a l’aula. I, pel que fa a la resta, cada professor s’ocupa de fer el seguiment a través del campus virtual. Hi ha cursos de 30 hores i de 60 hores. El nombre d’alumnes per curs és reduït (com a màxim 12, per tal que l’alumne rebi la màxima atenció i suport possibles). També impartim tallers intensius d’escriptura creativa d’un sol dia.

· Com s’escull el professorat i el tema concret dels cursos a impartir?
Bona part del professorat ha passat per una escola d’escriptura o bé coneix el mètode per poder ensenyar les tècniques literàries. El claustre de professors el formen filòlegs, novel·listes, poetes, periodistes, editors i docents. S’escullen amb molta cura, tenint en compte la formació en escriptura (narrativa, poesia i llengua) i les seves dots de comunicació. I els cursos s’escullen d’acord amb les necessitats de la població. Moltes vegades, són els mateixos alumnes els que ens proposen que engeguem un curs determinat, i així ho fem.

· Quines són les dificultats més habituals que cal superar per part de l’alumnat?
La por al full en blanc i la vergonya a l’hora de compartir els seus textos amb els companys i companyes.

· El projecte compta amb algun tipus de suport institucional?
No comptem amb cap tipus d’ajuda, ni pública ni privada, tot i ser un projecte cultural amb vocació de servei públic.

· Quines dificultats, a més a més, com a dona, ha hagut de fer front a l’hora d’iniciar-lo i tirar-lo endavant?
No m’he trobat amb cap dificultat pel que fa al fet de ser dona. Afortunadament, compto amb l’ajut i suport incondicional del meu marit i del meu fill, així com d’amics i col·laboradors.

· Té previst crear vincles amb altres escoles d’escriptura del territori lleidatà i català?
Estem oberts a col·laborar. Jo sóc més de sumar que de restar, d’establir sinergies. En un moment en què la cultura ha patit tot tipus de retallades, ens hem d’ajudar els uns als altres.

· Com veu l’Escola d’aquí a deu anys?
Amb un bon planter d’alumnes que han passat pels seus cursos. Els uns hauran publicat; d’altres continuaran amb la seva formació per pur gaudi. Veig tots els cursos plens i amb una àmplia oferta formativa. I també pel que fa als cursos en línia. Això voldrà dir que ho estem fent bé i que els alumnes estan contents amb el tracte i amb la formació rebuda. Ens manca reconeixement oficial, això sí! I beques. Voldríem que qualsevol persona, independentment de la seva situació econòmica, pogués matricular-se als cursos de l’EELL. I que, en definitiva, els diners no fossin un impediment per continuar formant-se.

· Quines recomanacions faria a aquelles persones que es volen ‘reconciliar’ amb l’escriptura?
Els diria que a escriure se’n pot aprendre, que a l’Escola d’Escriptura de Lleida els oferirem estratègies per trencar el gel, tècniques narratives per millorar un text literari i, sobretot, que s’ho passaran molt bé. També els diria que veuran molt aviat els resultats, i que coneixeran companys i companyes amb qui compartiran la seva mateixa passió i afició. I que, independentment de la pretensió literària, milloraran l’escriptura i que molts d’ells, probablement, podran arribar a publicar!