German Rey (EnZeL): 'Amb les nostres cançons volem fer vibrar al públic, fer-lo moure per dins'

Hem entrevistat el grup musical lleidatà EnZeL

Cristina Mongay

03/01/2017

Música

Tot i que no és fàcil fer-se camí a l'esfera cultural i musical del nostre país, estarem d'acord que qui té ganes i passió no para fins a trobar una oportunitat per brillar. Aquest és el cas d'algunes de les formacions musicals i cantautors que darrerament van aixecant les seves veus a les terres de Ponent. Unes propostes de qualitat, d'estils diversos, però que ens fan ser conscients del molt que es diu i viu des de la perifèria. Una d'aquestes és EnZeL, una banda nascuda l'any 2015 a les Borges Blanques que en poques setmanes presentarà el seu primer disc. Parlem amb en German Rey, la seva veu i una de les seves guitarres.

• Segons tinc entès, en Miki Arbizu, el vostre lletrista, té molt a veure amb la creació del grup. Com va néixer exactament EnZeL?
Efectivament! El Miki és molt poètic i té una gran facilitat de paraula. En alguns moments de la seva vida, sobretot a l'estar enamorat, enviava poesies a les seves muses, tal com abans passava amb les cartes d'amor o els missatges de text. Coneixedors d'això, en Toni Cambrodí i en Ramon Figueras, els dos guitarres del grup, van demanar-li aquests missatges per inspirar-se i compondre algunes cançons. En aquell moment el Toni volia formar un grup de música nou, i ja coneixia a en Josep Pagès (bateria) i al Xavi Jové (baix) del grup Folls i nocturns. S’hi va afegir el Ramon Figueras com a l’altra guitarra elèctrica perquè ja havien tocat junts de joves i finalment amb mi vam coincidir en el taller de músics del col·legi on treballo i m’ho van proposar i vam engegar. Per altra banda, cal sumar-hi la presència d'en Víctor Ayuso, el nostre productor musical, que va acabar de donar cos a les cançons, amb els arranjaments, així com un toc més modern.

• Tots heu tingut experiències musicals anteriors a la formació, què us va fer apostar per EnZeL?
Vam decidir enviar quatre cançons a la discogràfica Discmedi, una de les referents de la panoràmica catalana. Era la primera amb la qual contactàvem. Aquest va ser el pas definitiu per apostar pel grup, perquè l'endemà d'enviar-les ens van contestar i ens van dir que els interessava molt el nostre projecte. Per tant, a partir d'aquell moment havíem d'assumir una responsabilitat positiva amb la música: contracte, bolos, promoció, etc.

• Això passava l'any 2015. Al llarg del 2016 heu anat perfeccionant la vostra proposta i heu gravat les onze cançons del disc a l'estudi Zamenhof de Lleida.
En alguns dels assajos, el Víctor ens guiava. I d'aquesta manera vam anar gravant les cançons. A diferència d'altres grups, no vam rebre mai una exigència de terminis per finalitzar amb la gravació. Senzillament, anàvem fent, per anar polint 'la cocció' de cada tema. Primer vam fer les gravacions i la producció, que va anar a càrrec d'en Víctor, després va ser el torn d'en Marc Martín, que va fer les mescles, eixamplant encara més el so resultant; i, per últim, el Juanjo dels Gossos va fer la masterització.

• I el nom de la banda, d'on surt EnZeL?
La veritat és que fins que no vam haver d'enviar les cançons a la discogràfica no teníem un nom definitiu. En fèiem servir tres o quatre. Però, arribat aquest punt, vam haver de fer assemblea i votar entre moltes propostes. Vam tardar gairebé un mes per trobar el definitiu i, després d'una gran pluja d'idees, a tots ens va agradar EnZeL. 'En zel' es vincula amb la passió, amb la luxúria, amb el que nosaltres sentim per la música i la vida, i tots vam estar d'acord en que el trobàvem adequat.

• Em resulta també molt curiós el nom del primer tastet musical que proposeu, 'La de les calcetes', i del disc, 'Capità Ibuprofen'. Com surten?
Els títols de les cançons tenen a veure amb aquests missatges d'en Miki que les inspiren. 'La de les calcetes', per exemple, tracta de la història real del Miki, que per Reixos de fa uns anys va regalar unes calcetes a una noia que estimava. 'Capità Ibuprofen', per la seva part, és un fragment que apareix a la cançó 'La del milió de petons' i ret homenatge, precisament, al Miki i a una de les seves vivències. Sembla que una de les vegades en que es va enamorar, va tenir una febre molt alta, física i, segurament, també amorosa, i va haver de prendre molts d’aquests medicament per sobreposar-se.

• Teniu previst presentar el vostre primer disc al gener del 2017. Quin és l'escenari per aquesta primera posada en escena?
El dia 20 de gener sortirà oficialment el disc, però el 14 de gener tindrà lloc la primera pesentació a la cafeteria Slàvia de les Borges Blanques i, el dia 28 de gener, al Manolita de Lleida. I en aquestes dos presentacions es podrà comprar el disc físic.

• Ens pots avançar el nom d'algunes de les sales on us podrem veure en directe al llarg d'aquesta primera gira?
Doncs de moment encara no tenim dates definitives tancades, tot i que hi ha moltes propostes sobre la taula. Us mantindrem informats i informades (riures).

• Sempre és complicat posar-se un mateix una etiqueta, però, com definiríeu el vostre estil musical?
Pop, crec que hi ha consens en el grup respecte a això.

• Si haguéssiu de triar tres referents musicals, quins serien?
És complicat triar referents musicals, ja que cadascú en té molts de propis. Crec que caldria fer una assemblea per fixar totes les influències del grup (riures).

• La vida quotidiana, les vivències personals, els sentiments, metes per complir, reivindicació, etc. En què us inspireu en el moment de compondre les vostres cançons?
L'amor és el gran eix musical d'EnZeL. No només l'amor d'una o diverses muses, sinó també l'amor a la vida, a la terra. L'amor des d'allò més bàsic a allò més romàntic.

• 'La del veler', 'La de la xocolata', 'La del verí', 'La del sulfur' i 'La del milió de petons' són els noms d'alguns dels vostres temes. Per què el 'la'? A qui es refereix? A una dona?
El 'la' es refereix a la cançó, perquè era així com ens hi adreçàvem a ella quan encara no havíem gravat el disc.

• Què és el que voleu transmetre al públic amb les vostres peces?
Amb les nostres cançons volem fer vibrar al públic, fer-lo moure per dins. Al compondre, vols que la gent que pugui escoltar el resultat s'emocioni i que et triï per sobre de les altres cançons.

• Les xarxes socials estan sent una finestra molt important per difondre el vostre projecte. Heu sabut anar mostrant, a poc a poc, les vostres passes, creant expectativa. Imagino que això no ha fet més que començar i que haurem d'estar molt atents i atentes a elles per descobrir tot el que ens teniu preparat!
I tant! Són molt importants! No només Facebook o Instagram, també Spotify, Youtube, Google Play o Itunes. Així vam presentar el nostre primer videoclip, el de la cançó 'La de la xocolata', a finals de desembre, i també ho farem amb el segon, que es podrà veure entre gener i febrer.

• Ara ve una pregunta compromesa: com veus EnZeL d'aquí a deu anys?
M'encantaria que estiguéssim junts com a grup, ben consolidats, que tinguéssim més discos i vivint plenament d'això.

• I si poguessis adreçar unes paraules al públic de Ponent i de tot el país, què els diries com component d'EnZeL?
Els diria que tenim un disc d'onze cançons que creiem que és fantàstic. I que fins ara no ha deixat a ningú indiferent. Només cal que arribi a la gent, que s’escolti amb atenció, que es gaudeixi del directe i ens encantaria defensar el projecte arreu.