Jump to navigation
Per començar, situem-nos: retrocedim fins a mitjans del segle XV. Un prou diferent i allunyat de l’actual. Ens trobem en un món estamental, feudal i comunament definit com a pla. És encara la fosca Baixa Edat Mitjana, l’Edat Moderna, però, començava a treure cap. Dos fets històrics solen disputar-se el tret de sortida d’aquesta nova etapa: la caiguda de Constantinoble (1453) i el descobriment d’Amèrica (1492). En aquest darrer i la tesi que el fa passar per Pals, ens centrarem.
La versió oficial és àmpliament coneguda. Tot i així, recapitulem una mica. Parlem de Castella, (hi insisteixo: CASTELLA, Espanya tardaria una parell de segles a existir), un territori a l’apogeu de la glòria dominat pel fervor religiós i militar. En aquella època sí, Castella era, juntament a França i Anglaterra, una de les principals potències catòliques. El 1469 s’havia contret el matrimoni entre Isabel, hereva de Castella, i Ferran, hereu d’Aragó. Unió dinàstica entre ambdós regnes però independència, encara que la supremacia de Castella, sempre amb el beneplàcit de Ferran, era evidentíssima.
És en aquest context que Cristòfor Colom, genovès o empordanès, troba en Castella l’aliat idoni per acomplir la seva anhelada empresa: assolir el llunyà orient a través d’un camí alternatiu. Influenciat per les teories de la terra rodona d’Eratòstenes i Galilei, Colom havia traçat una ruta amb unes mesures òbviament errònies. Potser per això, pels càlculs esbojarrats, Portugal, a qui Colom es va adreçar en primera instància, va refusar de finançar-lo. Sigui com sigui, conten els cronistes, que el navegant va anar a parar al servei de la reina Isabel. El port de sortida, oficialment Palos, sempre ha estat un tema controvertit: Cadis, Sevilla, Saltes, Palos o la vila de Pals? La informació que aporten els documents sovint és contradictòria.
Hi ha, doncs, la interessantíssima hipòtesi que situa la partida a Pals, i no pas únicament per egocentrisme empordanès. D’indicis, no en falten pas, anem per pams. L’any 1950 es va descobrir una carta a l’arxiu de la Corona d’Aragó. En aquesta missiva s’informa Ferran el Catòlic d’un robatori al port de Barcelona. L’acusat és un tal Vicens Anes Pinçon, súbdit de la Corona d’Aragó i, més concretament, palenc. I què? Us preguntareu. Resulta, doncs, que aquest Pinçon seria un dels famosos germans Pinzon (nom hàbilment traduït) que va participar activament en el primer viatge de Cristòfor Colom. Éssent de Pals, tot lligaria, no trobeu? Ai, però si Pals no té port! Hi havíem pensat. Apunt significativíssim: papers oficials fan referència a un suposat port de Pals, avui desaparegut. I no un port qualsevol, era dels importants. Bastant més que el de Palos, que era una localitat eminentment rural. La vila de Pals, per contra, era pròspera i concorreguda. Vaja, que tindria prou sentit. De fet, Palos mai ha estat reconeguda com a vila. Tota la paperassa històrica, però, fa menció a una vila amb port que, a més, en els gravats apareix com a fortificada. Palos, amics, no ha tingut mai muralla.
Tot plegat, certament fa pensar. Postular una confusió de noms, vista la semblança entre un i altre, no seria pas tan desgavellat. Innocent negligència de copistes poc instruïts o conxorxa maliciosa per tergiversar la història? A nosaltres ens sembla que argumentar un cas de censura per ocultar la veritable identitat del port no és pas de sonats. La realitat superant la ficció. Per què no? Vivim en un món de folls, ho ben veiem cada dia.