Jump to navigation
Marc Ballester: L'antropologia és empatia, és trobar-te amb les persones que tens davant, que són les que viuen la cultura. Quan vas a fer treball de camp, vas a escoltar i a observar. Després, veiem a través d'un element, com pot ser un ofici, com es desenvolupa aquella comunitat. És la part que explica el tot.Ingrid Bertomeu: Nosaltres endrecem, organitzem i cataloguem tot allò que rebem dels informants. El que fem és traslladar a un nivell científic tot allò que la gent experimenta. Jo m'he trobat coses a dins de casa. Per exemple, en la documentació de la pesca a les basses, vaig trobar als arxius de la Confraria de Sant Pere, la fitxa amb l'historial del meu iaio o un video del Nodo on també hi surt surt. Aquesta tasca professional s'ha convertit també en un treball personal. El treball de camp a mi m'ha portat tenir una visió molt més amplia del territori. Maite Hernández: Jo no sóc del territori. I et trobes que en aparença tot és nou però que té una vinculació amb altres oficis o festes de la zona a la que pertanys. D'alguna manera, és interessant veure que tot està connectat.
El projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) es va engegar a principis del 2015, impulsat per la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, el Museu Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la web es va posar en marxa el mes de juliol del mateix any. Fins ara, desembre del 2016, s’han registrat 50 elements dins d’aquest inventari, cadascun dels quals té una fitxa exhaustiva on se’l localitza geogràficament, se’l descriu tant si és una romeria com si és l’elaboració d’un producte, s’exposa si està garantida la seua salvaguarda o no, i l’evolució que ha sofert al llarg dels anys. En aquest diàleg a tres bandes es posa de manifest la tasca sobre el terreny, la construcció d'identitat, l'impacte de la globalització sobre les formes locals, els paral·lelismes amb les manifestacions culturals d'altres comunitats i algunes anècdotes dels rituals que encara es mantenen a les Terres de l'Ebre.
Maite: Com les festes i les tradicions molts cops estan vinculades a un calendari litúrgic o un calendari dels oficis, podem apreciar com aquestes vinculacions hi són en tots els territoris. Una romeria no és només un acte de devoció cap a una verge, sinó que moltes vegades va lligat a un procés productiu que implica una oració per aconseguir alguns beneficis per la terra. Per això, les romeries que se celebren aquí poden ser equiparables amb les romeries que se celebren en altres espais.
Anna Zaera: Quines particularitats creieu que tenen les Terres de l'Ebre respecte a aquest patrimoni immaterial?
Ingrid: Per mi, hi ha un tema important que és la situació geogràfica. El fet de ser un territori travessat per un riu que ha tingut una gran importància pel que fa al transport, el comerç i les comunicacions, ha impactat en la diversitat de paisatges culturals que trobem. Tenim paisatge de muntanya, paisatge de plana i paisatge deltaic en un territori relativament petit. Tot això fa que es desenvolupin unes expressions característiques que potser sigui més dificil trobar-les en altres llocs. També el fet de ser un lloc de pas de diferents cultures ha proporcionat una gran riquesa cultural.
Marc: El patrimoni immaterial no deixa de ser un element de construcció d'aquesta identitat de Terres de l'Ebre, que és un concepte relativament recent. Tu reconeixes allò que creus que t'identifica. Pot ser una festa, pot ser un ofici, pot ser una cançó, pot ser una dita o una expressió popular. Aquest inventari contribueix a la construcció d'aquest concepte, que no vol ser un concepte homogeni, sinó que vol ser un tot divers.
Maite: La gent ha d'entendre que no és un tot fixe, sinó que és un tot que va canviant. Si alguna cosa té la cultura és que mai és estàtica, va adaptant-se...I si potser d'aquí 100 anys tenim un altre equip d'antropòlegs i agafa aquest inventari trobarà que tots els oficis i festes han anat variant. Cada element ha tingut un passat i tindrà un futur.
Marc: És un retrat del present. No de la cultura folkloritzada, sinó de la cultura com a concepte global.
Anna: Creieu que la cultura s'associa massa cops en tradició i això barra el pas a la creativitat del present com a fòrmula de generar noves expressions culturals contemporànies?
Ingrid: El patrimoni immaterial ens ha d'ajudar a comprendre com funciona aquella comunitat. Nosaltres avui mateix ens podem inventar una festa, i aquesta festa avui serà cultura però no la podem definir com a quelcom que ens permeti una comprensió de la nostra comunitat. Potser d'aquí 20 anys, si s'ha mantingut, sí. El patrimoni immaterial es transforma i es va adptant als diferents canvis de mentalitat, als diferents canvis de sistema productiu, a tots els canvis socioculturals. Les creacions que moltes vegades són molt individuals no servirien per explicar aquestes expressions des del punt de vista antropològic.
Marc: Perquè allò important és que es doni un reconeixement per part de la comunitat. No està al gen ebrenc fer una romeria a Barrús. Tot ha tingut un procés de creació. Per mi, no hi ha una divisió entre la cultura tradicional i la cultura nova. El procés creatiu tant individual com col·lectiu es transforma en un tret identitari quan hi ha una comunitat que l'accepta i que el considera propi. Per exemple, A Cel Obert, clar que és creació, però en el moment que aquest festival per la comunitat no pugui viure sense celebrar-lo i que l'identifiqui, llavors a part de ser cultura, el podem anomenar patrimoni.
Ingrid: Requereix un procés de reconeixement, de transmissió entre generacions, en el marc de la comunitat. A més, l'activitat artística actual moltes vegades està basada en aquest patrimoni immaterial.
Marc: El patrimoni és una convenció. La cultura existeix per ella sola, ja que és la forma de comunicar-se i de relacionar-se dels éssers humans. De totes aquestes expressions, tot podria ser patrimoni. Però la patrimonialitat consisteix en que una comunitat se senti pròpia alguna cosa. Per tal que un element pugui formar part de l’inventari ha de tenir un mínim d’història i ha d’haver perdurat i formar part de l’activitat actual.
Anna: Detecteu expressions culturals que estan naixent ara i que apunteu a convertir-se en patrimoni imaterial?
Ingrid: Hi ha moltes activitats de nova creació que comences a veure que són molt participades. Com per exemple, els correbars. Potser en uns anys substitueix la rondalla que es feia als cafès històricament!
Anna: Les noves expressions culturals ja són fruit de la globalització...
Marc: L'element que nosaltres posem en valor és el que es construeix al voltant d'un fet. Nosaltres no documentem com es plegaven olives amb les mans, sinó tot allò que es generava al voltant, el que es cantava, el que es menjava, les relacions que s'establien entre la gent que participava.
Maite: Hi ha elements patrimonials que també es troben en altres territoris, però el que el fa particular és com aquella comunitat en concret gira al voltant d'aquest element. Perquè clar, de pesca se'n fa a tot arreu, però el que ens interessa és quina vinculació hi ha amb el mar, quin vocabulari es crea al voltant del mar a les Terres de l'Ebre...
Ingrid: Les noves creacions serien més dificils de definir que l'evolució de les pròpies tradicions. És cert que la romeria de Berrús se sap exactament el moment en que sorgeix, però segur que sorgeix perquè ja hi havia certa tradició de romeries. O potser en aquell poble no, però als pobles veïns, sí. El que hi ha és molta transformació de com es feia abans i com es fa ara.
Maite: Per exemple, si abans les romeries tenien un fort component religiós, ara potser el tenen més lúdic, però no deixen de ser romeries...Potser molts dels que van no són religiosos, però ho fan per tradició.
Marc: I potser només té 20 anys! Per això la percepció de l'individu és bàsica per entendre el patrimoni.
Maite: S'estableix una relació molt propera amb els informants. Hi ha tanta proximitat que molts cops es pensen que tu també ets part de la festa, i et conviden a dinar o al que sigui...
Ingrid: També ens hem trobat amb temes delicats com aquells oficis que sembla que estan en perill d'extinció. Amb els canterers de Miravet va passar que la percepció de l'informant t'acaba contagiant d'una espècie de melancolia per la sensació que ells tenen que dallò que estan fent, no té futur.
Maite: Però també hi ha altres exemples, com el cas del corn marí dels llaguters, que havia desaparegut i ara s'ha recuperat i el tornen a tocar!
Marc: Aquest retrat és un punt de partida. Fem aquesta feina perquè tothom pugui anar a un calaixet i agafar la informació, per si arriba el cas, recuperar elements o recrear-ne.
Maite: Sí, poden haver una sèrie d'aplicabilitats...
Anna: Per a què creieu que pot servir aquest inventari?
Marc: Pel que fa a l'aplicabilitat en l'art contemporani, trobem l'exemple de la Maria Pons, una artista d'Amposta que va crear un espectacle a partir de la informació recollida per nosaltres.
Ingrid: L'escola de Mas de Barberans ha engegat una prova pilot per transportar el concepte de patrimoni immaterial al centre. Nosaltres els vam assessorar per fer un inventari de l'escola coordinant-mos amb els mestres.
Marc: Sí, era un intent de capturar la diversitat cultural d'aquella escola. Posar en valor que la cultura dels nens que venen de Romania també és patrimoni immaterial.
Ingrid: Era enfocar el patrimoni com una eina integradora.
Maite: Si preguntem a la gent quin patrimoni immaterial ebrenc destacarien, potser dirien coses que no estan en l'inventari. Però precisament el que volem és fer arribar a la gent aquests elements perquè tothom els pugui tenir a l'abast.
Marc: No busquem la puresa de l'ebrenc.
Maite: No estem parlant d'un passat, estem parlant d'un present i el present sempre és canviant i obert.
Ingrid: I segur que si féssim aquest exercici la majoria d'elements documentats veuriem que tenen el seu símil en qualsevol punt del Mediterrani. El patrimoni immaterial genera identitats perquè el poses per escrit. Moltes vegades la gent no és conscient que la seva festa és un patrimoni, només la viu i la xala.
* Actualment hi ha un equip d’onze persones treballant en aquest projecte, entre els quals hi trobem tres antropòlegs que són els que han dut a terme primer tasques de prospecció sobre el terreny i després el treball de camp necessari per poder registrar els diferents elements.
L’inventari és la pròpia web www.ipcite.cat Allí estan penjats tots els elements publicats i són consultables de manera oberta per qualsevol ciutadà, així com tots els recursos bibliogràfics, fotogràfics, sonors o audiovisuals que tenen associats.
