Jump to navigation
'Penso, sento, expresso. Pensaments primaverals (1999-2013)' recull 128 escrits dels integrants dels cursos de ioga d'Empar Moix, professora al Centre Àngels (de la part alta de Tarragona) i al Grup de Dones del Serrallo. El llibre és multigènere —conté sobretot narracions curtes, cartes i poemes. El volum ha estat publicat per Silva Editorial i la coordinació ha anat a càrrec del periodista Tomàs Carot.
Del pròleg d'Empar Moix
"Des de fa una bona pila d’anys, comparteixo la filosofia del ioga amb quatre grups d’alumnes, al centre Àngels i en dos més, amb el grup de Dones del Serrallo.
La meva intenció no és ensenyar, sinó generar una pràctica equilibrada que t’apropi a un estat de Ioga, de pau i connexió interior. Força, flexibilitat, equilibri, quietud, moviment harmònic... són algunes de les coses que fem a l’estoreta, perquè tu després les puguis portar al teu dia a dia.
El Ioga és el fil conductor que ens porta a través de les Asanes, meditacions, cant de mantres, etc… a forjar una bonica amistat distesa i oberta, que totes i tots podem compartir.
I una manera de fer-ho va ser a través d’una iniciativa que va tenir molt bona acollida. Es tractava de què durant al temps que dura la primavera, o sigui de març a juny, despertessin la seva creativitat i plasmessin en un paper els seus sentiments, amb tema lliure.
Un dia vaig expressar un pensament en veu alta, “¡què bonic seria recopilar tots aquests sentiments escrits, en un llibre, com si fossin pètals d’un original pom de flors de Primavera!!!”
Del pròleg de Tomàs Carot
"La batuta d’aquesta coral és l’Empar. La mestra que prepara les classes perquè la combinació dels exercicis tingui tal dosi de creativitat que mai s’hagi repetit rutinàriament. A més, hem tingut cada any el valor afegit de sessions especials, celebracions dels solsticis, aprofundiment.
Vet aquí que un dia planteja el repte de compartir escrits primaverals: “l’estació més creativa”, deia. De fet Lluís Llach ja cantava les primaveres lliures, referint-se a la de 1974 quan la revolució incruenta dels clavells va posar fi a la dictadura portuguesa (aquí no vam tenir la mateixa sort amb el dictador). Certament que el ioga té una dosi de revolució pacífica, perquè contribueix a canviar l’energia pròpia, i de creativitat.
L’experiència va començar el 1999, i des d’aleshores que s’ha instaurat com un clàssic. Són quinze anys, és a dir 180 setmanes de primavera. Des del segle passat: transició de centúria i mil·lenni, de la pesseta a l’euro, de l’abundància a la crisi, passant per moments tendres i durs (companys que ens han deixat, companyes que ho han fet per sempre), però tothora amb un “om” a punt per equilibrar-nos.
Els 128 escrits que hi trobareu són absolutament voluntaris, dels diversos centres i grups on Empar exerceix el mestratge. Espontanis alguns, anònims, signats, amb nom, poesia o prosa, narrativa o descripció intimista, texts curts o llargs. Amb desigual participació: des de les 4 aportacions del primer any a les 14 de 2009, ara fa cinc anys; el promig ens dóna l’absurda xifra de 8,5 per any.
Són instants capturats que representen alhora altres moments viscuts i ara resten atrapats en aquest present etern, el paradigma del ioga: ara i aquí. Paradoxalment ens transporta a la fotografia de l’instant en què es va llegir cada una de les peces d’aquest puzle creatiu, d’aquest patchwork de vivències, de missatges sensorials, de records, que a la fi van seduir les autores i els autors per compartir-ho”
