Jump to navigation
El Bullidor (Barbens, Pla d’Urgell)
El Bullidor, que remunta el seu origen al segle XIV, forma part del municipi de Barbens i es localitza al camí de la Fuliola. Es tracta d'un petit nucli deshabitat que fins fa quatre anys només comptava amb 5 veïns, i actualment resta força malmès pel pas del temps. Tot i això, encara s'hi poden apreciar alguns elements arquitectònics, com ara les ruïnes de l'església, que s'alçà a l'Edat Mitjana sobre l'antic castell del terme.
Si hi ha quelcom que destaqui de El Bullidor és el seu campanar, que formava part de l'antiga torre de l'homenatge. Entre els seus camps i sèquies es perd el riu Ondara, que banya la Segarra i l'Urgell.
Molí de Dalt (Montoliu, Segarra)
Es tracta d’una construcció d’Època Moderna (segle XVI-XVII) que es localitza al camí de Montoliu direcció a Montornès. La seva forma és troncocònica i s’alçà amb pedra del país. Es coneix que desenvolupà les funcions de molí de vent durant molts anys, però el més segur és que en el seu origen fos una torre de vigilància que recolzava les funcions defensives del Castell de Montoliu.
El molí consta de dos nivells, amb una porta d’accés a cadascun d’aquests. Afortunadament, es conserva amb molt bon estat i recentment va ser restaurada.
Castell de la Saida (Almacelles, Segrià)
L’antiga fortalesa de la Saida (també coneguda com la Saira o d’Almacelletes) és una construcció aixecada sobre el cim del Tossal de la Caperutxa, al municipi d’Almacelles. Tot i que el complex resta en ruïnes, són apreciables alguns dels seus elements medievals, com ara una estructura d’uns 2 metres d’alçada que formarien part d’una torre de vigilància. A pesar de la falta de testimonis arquitectònics, es creu que el seu origen es remunta al segle VII, es reutilitzà durant l’època musulmana i es recuperà pels cristians fins a la destrucció generalitzada de la zona, que tingué lloc al segle XVII.
Hi hauria un recinte emmurallat amb una torre de guaita de planta quadrada, de la que es conserva la base que podria haver tingut entre 7 i 9 metres d’alçada.
El Merengue (Balaguer, Noguera)
El Merengue és el nom amb què es coneix el Tossal de Déu, el puig que es troba entre la capital de la Noguera i Camarasa. Aquest marc geogràfic tingué un gran protagonisme durant la Guerra Civil, especialment en el front del Segre i durant el 1938. El seu (mal) nom es deu al capità Cabrera, que encapçalava l’ofensiva republicana sobre el Cap del Pont de Balaguer. Es diu que abans de l’atac a les tropes feixistes, Cabrera cridà: “Venga muchachos, ¡que esto nos lo comeremos como un merengue!”. I així quedà!
Les vistes d’aquest emplaçament, que tantes històries encara guarden, no us deixaran indiferents! També us podeu perdre per les estructures bèl·liques que s’hi conserven, que resten ben consolidades i formen part de la xarxa d’Espais de Memòria.
Ermita de sant Roc (Sant Martí de Maldà, Urgell)
L'Ermita de sant Roc és un edifici religiós que forma part del patrimoni històric de Sant Martí de Maldà. Es localitza als afores del municipi, al Pla de Sant Roc. Aquest temple barroc data del segle XVII, i ja des de llavors hagué d'adaptar-se a diverses modificacions, reformes i restauracions. Tot i això, la pau dels seus murs s'esvaí definitivament durant la Guerra Civil.
Actualment resta abandonada, i el seu estat és ruïnós. Tot i això, es dedueix la planta basilical d'una única nau que la conformava, i el petit transsepte. També les restes de la cúpula que s'alçava sobre el creuer, la coberta de volta de canó i arcs torals i l'atri que la precedia.
