‘Bajo el Sol’: La Paradoxa Contínua

"A Croàcia tenim una dita per expressar que quan el sol es situa dalt de la gent, amb freqüència, aquesta es torna boja. Existeix la idea de que aquell sol pot ser tan abrasador que sigui difícil de gestionar”, Dalibor Matanić.

El guanyador d’Un Certain Regard a Cannes comença així un viatge de llum i ombres pel passat de l’antiga Iugoslàvia. Tres generacions marcades pel pitjor conflicte armat a Europa d’ençà la II Guerra Mundial ens fan reflexionar sobre els límits de la violència i l’odi, que continuen vigents al territori. Aquest mes us proposo sortir de casa amb el director Dalibor Matanić, per conèixer la història de Croàcia al zenit del sol. 

"Em vaig criar amb la meva àvia. Ella em va donar tot l’amor que podia necessitar, però un dia em va dir: ‘Facis el què facis, mai t’enrotllis amb una noia sèrbia.’ Aquest va ser el detonant de la pel·lícula”,  Dalibor Matanić.

Formada com a un mosaic -en paraules de l’historiador León Thoorens-, la Iugoslàvia on va néixer Matanić constava de sis repúbliques, cinc nacions, quatre cultures, tres llengües, dos alfabets i un estat, a més de set religions, vuit arrels culturals, nou catàstrofes nacionals i deu influències exteriors. Les tensions entre pobles i ètnies es van anar gestant sota la influència nazi i, posteriorment, la socialista, fins que van desembocar en una guerra cruenta que no va perdonar ningú. Matanić ens apropa al conflicte i les seves conseqüències amb sis personatges interpretats per només dos actors, tot demostrant-nos que, malauradament, la història es repeteix una i altra vegada, independentment de les persones que la visquin.

“La història es dóna en cicles. Cada quaranta anys, quelcom succeeix”, Dalibor Matanić.

Que la Tihana Lazovic i el Goran Markovic interpretin un total de sis personatges no és un caprici del director croata. Les tres històries d’amor que ambdós protagonitzen ens demostren el caràcter repetitiu de la història i la incapacitat de l’ésser humà per aprendre dels seus errors. Després d’una primera guerra mundial, va arribar la segona; després de que serbis i croates s’assassinessin els uns als altres sota el règim de la Ustasha, van viure el genocidi dels Balcans; després de l’extinció del règim nazi, Europa no fa res per aturar el ressorgiment de l’ultra dreta. Si bé la història dels grans esdeveniments del món no és res més que la història dels seus crims, 'Bajo el Sol' completa la cita de Voltaire, però, amb un missatge de pau. En paraules del propi director croata, “la guerra no és un estat normal de l’ésser humà, sinó quelcom que hem d’evitar sigui com sigui. Tot odi i intolerància creen conflicte, per això hem d’estar per sobre de les tombes i superar aquest trauma”. La nostra història comença, doncs, amb la Jelena i l’Ivan.

"A Croàcia, el paisatge és tan bonic i el clima tan càlid que la vida és agradable i no t’esperes que pugui passar res dolent. La natura t’afecta per la seva exhuberància. M’agrada la idea de que el paradís esdevingui l’infern, perquè el pitjor sí que pot passar”, Dalibor Matanić.

L’any 1991, tot i les tensions entre serbis i croates i la insatisfacció general dins de l’antiga Iugoslàvia, ningú no s’imaginava que el conflicte entre els diferents estats membres acabaria en guerra. La ingenuïtat dins i fora del país va donar pas a una violència inimaginable, que els personatges de la primera història, la Jelena i l’Ivan, viuen a les seves pròpies carns. L’explosió d’odi ètnic obliga a la jove sèrbia i al seu xicot croata a enfrontar-se a amics i familiars, en un moment on el fantasma de la guerra es cerneix sobre el petit poble on viuen. Combois de serbis armats arriben cada dia al veïnat, mentre els habitants croates es preparen per a la declaració d’independència. La tensa convivència entre les dues ètnies recorda als més grans els horrors que es van cometre durant la II Guerra Mundial –és el cas de l’àvia de l’Ivan-, i prepara els més joves per reclamar i defensar el que és seu, sigui com sigui. “La guerra converteix les persones que podrien haver estat normals en monstres”, explica el Dalibor Matanić. D’aquesta manera, l’idílic poblet de la Jelena i l’Ivan esdevé un testimoni de l’odi i la crueltat humanes.

"Hi ha murs que continuen separant les persones i portarà molt de temps que això canviï. Per això, jo sempre dic que hem d’estar per sobre dels morts i les tombes”, Dalibor Matanić.

Si bé a la primera història la guerra és gairebé palpable, Matanić fa una el·lipsi de deu anys i ens situa just després del conflicte, al 2001. La Natasa i la seva mare tornen a casa seva després de la guerra i es troben una propietat en runes, que els recorda contínuament la mort del seu germà a mans dels croates. Quan la mare de la Natasa decideix demanar ajuda a un noi de la localitat, l’Ante, per reformar la seva casa, l’odi de la Natasa vers els croates esdevé una obsessió malaltissa. Incapaç de superar la mort del seu germà, la jove sèrbia busca refugi en la natura i ens demostra que l’estigma de la guerra sobreviurà inclús als que no l’han viscut.

"És per això que acabem la pel·lícula amb els joves d’avui. Si no recordem el que va passar estem abocats a que es torni a repetir”, Dalibor Matanić.

Matanić fa un salt temporal de nou i ens transporta al 2011 de la mà del Luka, un jove croata que visita el seu poble natal el cap de setmana. L’odi ètnic es disfressa de convencionalisme social i impedeix que el jove pugui tenir una relació oberta amb la Marija, una noia sèrbia de la mateixa localitat. Després d’una dècada, l’esperit del conflicte segueix condicionant la vida de la gent. Tot i així, Matanić deixa la porta oberta a l’esperança amb un missatge de concòrdia sorprenent al final: Hi ha quelcom meravellós en com la humanitat aconsegueix sortir endavant en les pitjors situacions. Vaig fer un documental sobre què havia passat amb els joves que van lluitar a la guerra i m’explicaven que a les nits s’intercanviaven CDs i pel·lícules amb l’enemic, per després continuar matant-se els uns als altres al matí següent. Durant tota la guerra mai van deixar d’existir ponts entre serbis i croates. La guerra és una paradoxa contínua i la humanitat no pot odiar tot el temps”.

Entra a la cartellera d’Espai Funàtic per consultar els horaris de la pel·lícula a Lleida (inclou projeccions en VOSE).