'Toni Erdmann': Una Lliçó d'Humanitat

Comèdia surrealista, drama del món ultraliberal, reflexió sobre el capitalisme desmesurat. Ni la crítica ni els espectadors han estat capaços de posar-se d’acord a l’hora de catalogar la pel·lícula més guardonada de l’any. 'Toni Erdmann' ha trencat totes les regles i ja està considerada com una peça única del cinema independent, després de tan sols un mes a taquilla. La Maren Ade, guionista, directora i coproductora del film, és la clau per entendre un èxit reservat única i exclusivament als cineastes consagrats.

“La generació que va lluitar per la llibertat s’enfonsa i els culpables en som nosaltres”, Maren Ade.

L’Europa que hem conegut fins ara lluita per sobreviure contra un present inestable i un futur del tot incert. Valors com la llibertat, la generositat i la unió com a motor de força han anat extingint-se de generació en generació, tot creant un abisme entre pares i fills que, d’acord amb la cineasta alemanya, comença i acaba al nostre mercat de consum. El capitalisme “ens va donar les eines per obtenir l’èxit al món lliberal, la flexibilitat, la confiança en nosaltres mateixos i el convenciment de que no hi ha límits”,  en detriment dels principis de la llibertat i generositat d’un món sense fronteres. És en aquest context on el personatge del Winfried Conradi decideix reaparèixer a la vida de la seva filla per donar-li una lliçó magistral.

“Volia mostrar el comportament dels alemanys, que es senten superiors als demés. Entren a un país conquistat i van a ensenyar, la seva actitud és la de ‘jo en sé més que tu‘”, Maren Ade.

Quan el Winfried Conradi es presenta per sorpresa a Bucarest, la ciutat on s’ha establert la seva filla Ines, descobreix qui és ella realment: una consultora de negocis sense escrúpols, totalment absorbida per la seva feina. Romania es troba immersa en el procés de capitalització i les empreses alemanyes no dubten a invertir-hi per treure’n profit.

 “De veritat ets un ésser humà?”, interpel·la el Winfried Conradi a la seva filla. El silenci d’aquesta última fa que el Winfried es transformi en el Toni Erdmann, un personatge histriònic que lluitarà per recuperar la humanitat de la seva filla.

Sota la premissa “Per què ens avergonyeixen els nostres pares?”, el guió de la Maren Ade ens presenta un seguit de situacions incòmodes on el Toni Erdmann, amagat rere una dentadura postissa, una perruca ridícula i un discurs surrealista, es dedica a avergonyir la seva filla davant dels seus amics i companys de feina. Contra tot pronòstic, el pla del pare comença a fer-se efectiu i, poc a poc, la Ines es va deslliurant de la fredor i seriositat que han emmascarat la seva personalitat, començant per un instint bàsic humà.

A mesura que l’humor i la naturalitat del Toni Erdmann van descongelant la Ines, tots aquells que l’envolten pateixen la seva transformació d’una manera o altra. El seu amant n’és la primera víctima, però ningú no s’escaparà del procés. D’aquesta manera, el guió de la Maren Ade es construeix a base d’accions i reaccions, de situacions incòmodes generades pel Toni Erdmann i de les conseqüències internes que tindran en la seva filla.   Si bé “és difícil portar una vida ideal avui en dia”, en paraules de la mateixa directora, no ho és pas ser tu mateix.

“Crec que els nens són el nostre futur

Ensenya’ls bé i deixa que t’indiquin el camí

Mostra’ls tota la bellesa que hi ha al seu interior

Dóna’ls orgull per fer-ho més fàcil

Deixa que el seu riure ens recordi com érem abans.”

Amb 'The Greatest Love Of All', de la Whitney Houston, la Maren Ade ens descobreix el veritable significat d'aquesta obra. Un drama disfressat de comèdia, una redempció basada en l’absurd: 'Toni Erdmann' és sens dubte la pel·lícula de l’any i una bona guia per trobar dins nostre allò que ens fa humans. Més enllà de la felicitat, de la vida ideal i dels valors que ens han inculcat, està la bellesa inherent a la nostra humanitat.