Jump to navigation
“Cadascú veu l’altre com a l’enemic i el deshumanitza. Aquest és el primer pas d’una guerra civil”, Mohamed Diab.
El polèmic director de ‘Cairo 678’ torna a la gran pantalla amb un drama d’acció que no us deixarà indiferents. Sis anys després de denunciar la persecució sexual de les dones a Egipte i aconseguir un merescut prestigi internacional, el Mohamed Diab torna a posar les contradiccions del seu país natal sobre la taula amb ‘Clash’. Amb el suport de Cannes, el director egipci ha inaugurat Un Certain Regard per desafiar de nou les forces de l’estat i continuar amb la seva carrera estel·lar.
“Vaig deixar de banda la meva professió per lluitar per la democràcia al costat del poble egipci. Em va semblar que era el meu deure. Sempre vaig estar convençut de que podria tornar al cinema quan tot s’estabilitzés i, com la majoria, pensava que això passaria amb les eleccions presidencials del 2012. Per desgràcia, tot ha canviat d’ençà aleshores”, Mohamed Diab.
Egipte porta anys dividit i abocat a l’abisme. Les primeres eleccions democràtiques del país l’any 2012 van donar la victòria a Morsi, capdavanter dels anomenats “Germans Musulmans”, tot creant una crispació social i militar que l’executiu no va poder aguantar més de 12 mesos. Amb l’exèrcit al carrer i qualsevol civil sota sospita de ser l’enemic, el xoc entre idees, tradicions i religions va esdevenir el caos a tot el país. Els defensors contra el “cop d’estat” i els abanderats de la “revolució” continuen oposats, tot impedint el progrés d’Egipte i condemnant-lo a l’ostracisme internacional.
Diab utilitza aquest xoc per presentar-nos ‘Clash’, una història que es construeix a base de dues realitats paral·leles; la personal i la social. Mentre persones de diferents condicions socials i religioses són apressades dins un furgó policial, els carrers del Cairo protagonitzen una de les majors revolucions de la història del país.
“El furgó queda atrapat enmig d’una manifestació caòtica. Ni els protagonistes ni els espectadors saben a quin bàndol pertanyen els manifestants. La gran ironia és que els detinguts es barallen entre ells des del principi per sortir del furgó i, de repent, s’ajuden mútuament per quedar-s’hi a dins”, Mohamed Diab.
Un fotògraf, un periodista egipci-americà, una família de classe mitja, un vagabund, diversos simpatitzants dels Germans Musulmans i manifestants de la revolució acaben tancats dins el mateix furgó. El vehicle es converteix en l’escenari de les lluites entre els personatges i el testimoni dels enfrontaments al carrer. Escrita pel Mohamed Diab i el seu germà Khaled, la història de ‘Clash’ avança a ritme de bombes i cops de mànega, mentre la crispació i la solidaritat esdevenen les dues cares d’una mateixa moneda entre els egipcis tancats al furgó. Un ritme trepidant i diversos tocs d’humor mantenen l’espectador enganxat fins al final.
“El cinema pot ajudar a despertar preguntes, a començar un canvi. Qualsevol artista té una responsabilitat. Si no aprofites el teu podi, malgastes una oportunitat. És un dels pitjors moments de la meva vida i el meu país, però no em rendiré pas. Vull continuar fent pel·lícules i somiant”, Mohamed Diab.
‘Clash’ ha estat una empresa difícil de dur a terme. En més de quatre anys de treball, els germans Daib s’han vist boicotejats tant per les autoritats egípcies com per la mateixa societat. Si durant el rodatge de les escenes on els actors que fingien estar en una manifestació finalment van acabar agredint-se de veritat –apunyalaments inclosos-, la distribució del film no va ser menys polèmica. Els programadors de Cannes no van dubtar a inaugurar una de les sessions més prestigioses del festival, Un Certain Regard, per donar suport al jove director egipci. L’alarma internacional ha garantit el recorregut de ‘Clash’ per diversos cinemes arreu del món i el règim del seu país natal no ha volgut tornar a posar-se en evidència.
“Si seguim així, mai no ens en sortirem. Segueixo somiant que algun dia, algú que surti de la revolució, algú que no representi ni la llei islàmica ni la llei marcial, pugui governar a Egipte” Mohamed Diab.
El missatge de ‘Clash’ i la implicació personal del seu director no sols no deixen indiferents a l’espectador, sinó que a més a més el converteixen en una part activa de la revolució. Donar suport a pel·lícules com aquesta tot comprant una entrada de cine és ajudar a difondre’n el la seva reivindicació social, a compartir el somni de que Egipte esdevingui un lloc de pau, unit i humanitzat.
Entra a la cartellera d’Espai Funàtic per consultar els horaris de la pel·lícula a Lleida (inclou projeccions en VOSE).
Sovint pensem que el cinema es redueix a la cartellera comercial, els actors més cotitzats de Hollywood i les trames convencionals. Si creus que el setè art continua sent-ho, segueix-me per descobrir nous talents, escenaris inimaginables i trames que et deixaran bocabadat. Sóc la Marta González i cada mes et descobreixo un títol, un director i una història que et faran sortir de casa.
