,
13/12/2016
Cinema independent
"Bar Bahar" arriba a Lleida per fer-nos sortir de casa.

“Bar Bahar”: Les Tres Impures de Tel Aviv

“El crit ‘Kefaya!’ va sortir de la gola de milions de joves àrabs d’ambdós  sexes, tot condemnant l’opressió, el patriarcat, el xovinisme, la marginalització i l’homofòbia”.

Maysaloun Hamoud, directora de “Bar Bahar”, descriu així l’origen del seu primer llargmetratge. Sota el crit ‘Kefaya!’, que significa ‘Prou!’, milions d’àrabs van protagonitzar una revolució cultural que tots coneixem com a la Primavera Àrab, però que després de més de cinc anys pocs recordem. Aquesta nova generació que lluita pels drets i llibertats tant dels homes com de les dones és el tema central de “Bar Bahar”, vencedora a San Sebastián, que arriba a la cartellera lleidatana de la mà de l’Espai Funatic.  

“La seva forma de vestir, de parlar i de comportar-se reflexa el moviment underground palestí actual. Jo, que formo part d’aquest moviment, puc dir que he plasmat la meva vida a la pantalla”, Maysaloun Hamoud.

La Salma, la Laila i la Nur són tres joves palestines que intenten viure d’acord amb els seus principis dins la convulsa Tel Aviv. Essent filles del moviment underground palestí, però dones i joves, les seves decisions no sempre tindran els efectes que esperen. Repudiades per les seves famílies, parelles i amics, hauran de buscar la forma de ser fidels a elles mateixes, tot i que s’exposin a la solitud i la incomprensió dins i fora de la comunitat àrab. La Salma, la Laila i la Nur representen, en definitiva,  a  totes aquelles dones que lluiten per la igualtat i la llibertat dia a dia, independentment del fons religiós i cultural que les envolta.

“El cinema palestí demana a crits nous personatges femenins”, Maysaloun Hamoud.
La Sana Jammelieh va ser la primera en unir-se a l’elenc de “Bar Bahar”. Lesbiana també a la vida real, Jammelieh dóna vida al personatge de la Salma, una noia de la mateixa condició que lluita per ser ella mateixa a la vida nocturna de Tel Aviv. La seva família, originària d’un petit poble palestí, ignora la naturalesa de la jove, que haurà de suportar una interminable desfilada de candidats al matrimoni. Quan l’amor real truca a la seva porta, però, haurà de decidir entre el seu veritable jo o la seva família.

“La Laila és el nostre alter ego. Li dóna exactament igual el què pensin els demés. Realment, tots tom la Laila”, Maysaloun Hamoud.

No va ser fàcil trobar algú que volgués interpretar aquest personatge, fins que la Mouna Hawa s’hi va atrevir. La Laila és la dona forta i valenta que renunciarà a tot el que suposi allunyar-se dels seus principis. De bellesa explosiva i segura d'ella mateixa, és considerada una impura tant pels jueus com pels àrabs, que critiquen contínuament la seva manera de vestir, parlar i actuar.

“El fonamentalisme és una malaltia mortal”, Maysaloun Hamoud.

Interpretada per la Shaden Kanboura, la Nur representa a totes aquelles dones àrabs que estan d’acord amb els principis islàmics i volen dedicar-se en cos i ànima a les seves famílies. La seva voluntat de sotmetre’s a un home, però, posarà de manifest la hipocresia d’un sistema que jutja el que és pur o impur d’una manera totalment incongruent.

“Ell és qui ha creat de l’aigua un ésser humà, fent-ne el parentesc per consanguinitat o per afinitat. El teu Senyor és omnipotent”, Sagrat Alcorà.

Conforme les històries de la Salma, la Laila i la Nur avancen, la Maysaloun Hamoud reflexiona sobre les dues aigües en què les joves es mouen. La puresa escapa a la justícia en un món dominat pel masclisme i els convencionalismes socials. Hamoud proposa, però, la redempció de les noies a través d'un element que està estretament lligat a la creació dins el món islàmic: l’aigua. Mitjançant les oblacions matutines de la Nur, que es neteja els braços cada matí mentre resa, la dutxa i el mar, la directora de “Bar Bahar” parteix del mateix Alcorà per purificar els seus personatges.

“Pel que fa a la pregunta de si em preocupa o no la reacció del públic, respondré que no sóc pas ingènua. Hi haurà repercussions, inclús personals, contra mi. Però això forma part del preu pels canvis socials”, Maysaloun Hamoud.

Ensorrant tots els clixés sobre les dones àrabs, la directora de “Bar Bahar” no pot esperar menys per part dels sectors islamistes tradicionals. La Salma, la Laila i la Nur posen de relleu el problema social, cultural i religiós que esquinça el món musulmà des de fa més de cinc anys. “Bar Bahar” no és, però, un pamflet propagandístic de l’underground palestí o el feminisme modern, sinó una reflexió profunda sobre la naturalesa i els límits de l’ésser humà.

Entra a www.screenbox.cat per consultar els horaris de la pel·lícula a Lleida (inclou projeccions en VOSE).

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sovint pensem que el cinema es redueix a la cartellera comercial, els actors més cotitzats de Hollywood i les trames convencionals. Si creus que el setè art continua sent-ho, segueix-me per descobrir nous talents, escenaris inimaginables i trames que et deixaran bocabadat. Sóc la Marta González i cada mes et descobreixo un títol, un director i una història que et faran sortir de casa.

    

27/06/2017
“Cadascú veu l’altre com a l’enemic i el deshumanitza. Aquest és el primer pas d’una guerra civil”, Mohamed Diab.
19/05/2017
"A Croàcia tenim una dita per expressar que quan el sol es situa dalt de la gent, amb freqüència, aquesta es torna boja.
18/04/2017
‘Rosalie Blum’ narra una història “intrigant, en moviment, tot adoptant un to a mig camí entre la seva humanitat, emoció i humor”, Julien Rappeneau.
22/02/2017
“L’art existeix per reflectir. El problema és que no som totalment fidels a les representacions de la vida”, Tarell Alvin McCraney.
24/01/2017
Comèdia surrealista, drama del món ultraliberal, reflexió sobre el capitalisme desmesurat. Ni la crítica ni els espectadors han estat capaços de posar-se d’acord a l’hora de catalogar la pel·lícula més guardonada de l’any.
13/12/2016
“El crit ‘Kefaya!’ va sortir de la gola de milions de joves àrabs d’ambdós  sexes, tot condemnant l’opressió, el patriarcat, el xovinisme, la marginalització i l’homofòbia”.
23/10/2016
“Era terriblement devot. Creia completament. Resava fins que literalment em sagnaven els genolls.