Jump to navigation
Entre bronzejats, entaulades i activitats paradigma del mediterràniament, us convidem a mirar cap a l’interior. L’Empordà no s’acaba a la costa, de veritat. Un imperdible del turisme empordanès, per exemple, és el massís del Montgrí. Aquesta frontera natural entre l’Alt i el Baix Empordà s’estén entre els municipis de Bellcaire d’Empordà, l’Escala, Ullà i Torroella de Montgrí. Ubicats a l’Empordanet, la seva presència és absolutament ubiqua. Pujar-hi no és gens ardu, més aviat és una passejada a l’abast de les cames més flaques. L’ascens, a ritme de turista, ben just s’allarga una horeta. Dos al·licients inciten a la travessia: les vistes i el castell. Des del cim, veureu la plana calmosa de l’Empordà petit i, un pèl més lluny, albirareu les Medes. Al capvespre, per allà l’hora màgica, el panorama resulta embriagador. Sumem-hi a tot plegat l’encant del castell. Santa Caterina, un castell medieval amb muralles, torres i escales de cargol, s’alça imponent al capdamunt del Montgrí. La panoràmica de dalt estant contrasta amb la imatge emblemàtica que hom té situat a nivell del mar: la de la plana verdosa amb un omnipresent turó de traços agradablement grisencs. Els locals veiem el massís del Montgrí des de tot arreu: el botó referencial de la roda de l’Empordà, que se’n diu.
De la muntanya al riu. L’encant tripartit de la zona passa per descobrir el curs del Ter, sigui amb caiac o a ritme de pedalada. A la seva riba, formosos camps de pomeres i encantadors vorals. Si el resseguiu en direcció al mar, parareu a la desembocadura d’aquest corrent gironí: la Gola. Des d’allà, les Medes s’intueixen a cop de bussejada. Si, per contra, us remunteu terra endins, arribareu als aiguamolls, allà a la vora de Castelló d’Empúries. Antigament, s’estenien bastant més enllà d’aquest municipi: rodejaven el massís del Montgrí. Aquest turó s’erigia com una mena d’illa enmig de les aigües. Com tot, i en bona part pel turisme i la conseqüent febre urbanitzadora, els aiguamolls es varen anar degradant i empetitint. Ens queda, però, una encisadora zona de maresmes i llacunes des d’on mirar-se aquesta zona de gran valor ecològic. Només cal apropar-se al Ter Vell i a la Platera.
El darrer vèrtex d’aquest paisatge passa per refrescar-se a la mediterrània empordanesa. L’Estartit i el terme municipal de Torroella gaudeixen d’una vasta franja litoral: 15km de platja i costa rocosa. A les platges estartidenques podeu relaxar-vos entre activitats nàutiques de major o menor dificultat. Per les característiques de l’entorn, sorra fina i poca profunditat, fer-hi snorkel és ideal. Si us sentiu aventurers, podeu reservar alguna excursió que us apropi a les Medes. El viatge en si ja és un espectacle. Un cop allà, deliteu-vos amb un fons marí d’incalculable valor. Els més esportistes també s’hi poden apropar a cop de caiac. Una i altra opció resulten delicioses.
I un darrer secret d’interior per a quan la calor us venci la partida: visiteu el Museu de la Mediterrània, a Torroella. Tot plegat està elegantment organitzat per conèixer la història, la natura i la música del nostre mar. Per aquells que encara vulguin anar més enllà.
Oficina de Turisme de Torroella de Montgrí i L'Estartit Passeig Marítim, s/n - 17258 L'Estartit Tel. 972 75 19 10 / info@visitestartit.comwww.visitestartit.com
Oficina de Turisme de Torroella de Montgrí - Museu de la Mediterrània Carrer d'Ullà, 31 - 17257 Torroella de Montgrí Tel. 972 75 51 80 / info@museudelamediterrania.catwww.torroella-estartit.cat
