Josep Massana: l’escultor del paisatge

L’escultor penedesenc Josep Massana presenta la instal·lació Interaccions en el mur a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca

Goretti Martínez

26/11/2015

Arts

A partir del divendres 27 de novembre, la Sala dels Trinitaris acull la instal·lació de l’escultor penedesenc Josep Massana Interaccions en el mur. Aquesta mostra es presenta com un projecte que pretén visualitzar i entendre la relació de protecció de la capital sobre la comarca a través de la barraca de vinya com a metàfora.

M’agrada explicar com aquesta mirada puntualitzada en aquell moment concret evoluciona

Josep Massana, nascut l’any 1957 a Sant Pau d’Ordal, és un escultor del paisatge. L’any 2006 va presentar les seves Marques i signes del paisatge, un treball que presentava com a cal·ligrafies les referències paisatgístiques de l’artista quan mira el Penedès. D’aquest treball i del seu trepitjar constant sobre les vinyes i els camps neix Interaccions en el mur, una mostra que es pot visitar a Vilafranca fins a finals d’any i que posa el focus en un element pràcticament desaparegut: les barraques de vinya. No són les barraques de pedra seca, que ja fa temps que s’han considerat preuades per al paisatge fins al punt de recuperar-les, restaurar-les o, fins i tot, fer-hi habitacions d’hotel. Massana ens parla aquí de les barraques de maó, d’una arquitectura d’ofici rural que, tot i ser un mer instrument per resguardar-se de les inclemències meteorològiques i guardar els estris de feina, retenen elements que traslladen el pagès a casa. “M’interessa especialment la porta d’entrada, on els pagesos que construïen les barraques de vinya s’hi esmerçaven i feien una mena de rèplica del portal de casa seva”. El camp com a llar de qui s’hi passa tantes hores.

A través de les barraques de vinya, Massana reflexiona sobre l’acolliment, l’aixopluc i la referència territorial, abordant també el paper que té la capital sobre la comarca que lidera. El conjunt expositiu protagonitzat per la instal·lació central de la barraca té com a objectiu la participació social, que s’expressa en les fotografies i en les opinions dels visitants que podran escriure i dibuixar en les parets exteriors de la barraca sobre el seu concepte de comarca i capital. D’aquesta manera el públic s’introduirà en l’obra d’art, podent participar activament en el projecte artístic.

Josep Massana és un escultor iniciat en el taller d’ebenisteria familiar. Durant els anys 1974 i 1975 va començar a treballar en el món de la talla amb l’interiorista i tallista Pere Puig, qui el va introduir en el dibuix i l’escultura en fusta. Aquest va ser el punt de partida de la seva investigació autodidacta en l’escultura clàssica, que aviat va evolucionar en les formes i volums fins arribar a l’abstracció. La seva activitat artística va rebre les primeres influències dels escultors del segle XX Constantin Brancusi, Jean Arp i Henry Moore. A finals dels anys 80 va conèixer l’escultor basc Nèstor Basterretxea, qui li va fer descobrir l’escultura de l’escola basca d’Oteiza, Ugarte, Mendiburu o Chillida. Aquest contacte va impulsar Josep Massana cap a la recerca i l’assoliment d’un llenguatge propi. Des d’aleshores ha treballat en galeries de Barcelona, Girona, San Sebastian, Madrid i Astúries, i ha exposat en diverses fires d’art nacionals i internacionals.

En la seva obra és molt present el seu interès per les marques i signes del paisatge del territori del Penedès, concepte que plasma en moltes de les seves peces. El seu treball com a creador es caracteritza per un llenguatge propi molt vinculat a la terra. L’entorn rural del territori on viu i té ubicat el seu taller influeixen en el seu treball com a escultor i en la seva manera de viure. Josep Massana fa temps que investiga aquest paisatge en el qual troba constantment formes geomètriques, i conseqüentment pretén comparar les geometries del paisatge amb les geometries del seu llenguatge escultòric.

Amb les seves paraules s’entendrà molt millor: “Li pots donar importància a qualsevol cosa: des d’una planta fins un marge, una limitació, una línia que et marqui el terreny, un llaurat, una línia d’alta tensió... Mira de captar qualsevol referència que em crida l’atenció. Començo fent una fotografia i, a partir d’aquí, comença tot. És molt maco veure com neixen els treballs finals. M’agrada explicar com aquesta mirada puntualitzada en aquell moment concret evoluciona i neix tot un procés des del dibuix fins a les tres dimensions. La part bàsica de tot plegat és conèixer el territori i trepitjar-lo, passejar-t’hi i que et penetri a dins. Dedico molt de temps a passejar, a mirar, a concretar, a reflexionar i llavors arribes a aquest punt que pots trobar tot això que t’explico: les cal·ligrafies, l’arquitectura, volums i espais que parlen, colors de terra que canvien, ceps que poden ser esquelets a l’hivern i una alfombra verda en un país de secà a l’estiu...”

Interaccions en el mur es presenta a la Sala d’Exposicions dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès, en el marc de la programació anual d’Arts Visuals presentada pel Servei de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, i compta amb la col·laboració del fotògraf de La Granada Pere Pascual. L’exposició es pot visitar fins al 27 de desembre en horaris de dimecres a divendres de 17 a 20h i dissabtes, diumenges i festius de 18 a 20h. Malgrat tot, l’exposició es veurà interrompuda durant els dies 19 i 20 de desembre perquè la sala que l’acull és col·legi electoral. D’altra banda, la sala romandrà tancada al públic els dies 24, 25 i 26 de desembre.