Arnau Martínez
,
14/06/2018
Entorn

Roser Vernet: “El Priorat és molt més que el vi, és un mosaic agrari”

El Priorat, a l’espera de ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO

Foto: 

Arnau Martínez
Roser Vernet, coordinadora de Prioritat
La comarca del Priorat és hereva d’una història agrícola; un mosaic de pobles, espais agraris, camins o marges de pedra seca. Uns valors, sovint poc palpables, però excepcionals. Després de la lluita contra la instal·lació de parcs eòlics, diversos sectors de la comarca van unir esforços per repensar què volia ser el Priorat de gran. A través de la plataforma Prioritat, s’ha dibuixat una candidatura perquè aquest territori es declari Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la categoria de paisatges culturals. A principis de l’any vinent se sabrà la resolució, mentrestant, l’associació segueix caminant i han organitzat la segona edició del dia del paisatge a Escaladei. Amb l’excusa, parlem amb la Roser Vernet (El Molar, 1955), activista prioratina i coordinadora del projecte.
"No és que ho anem a fossilitzar perquè el paisatge ha d’evolucionar, però sí que s’ha de conservar i mantenir els valors"

- Passeu d’un missatge negatiu, ‘no als parcs eòlics’, a un de positiu, ‘sí al paisatge’.
El mateix debat et porta a un canvi de xip. La capacitat de reacció ha de mantenir-se activa, però en lloc d’invertir totes les energies en que t’has de posicionar en contra, doncs ens avancem i fem propostes en positiu. Busquem un objectiu a llarg termini que ens permeti destriar el que ens convé. Deixem d’estar pendents del que triïn des de fora per generar propostes pròpies i els que vinguin de fora s’hi hauran d’adaptar.

- Prioritat té el plus que agrupa diversos sectors.
Prioritat el que fa és aglutinar una sèrie de sensibilitats que ja existien i esdevé un locutor amb l’Administració, que és qui té competència i capacitat de decisió en moltes coses. Prioritat representa adonar-se’n que tenim uns valors com a territori que no havíem explicitat. Ara la qüestió és com els gestionem. És un exercici de sobirania, què volem ser quan siguem grans?

- Per què Patrimoni de la Humanitat?
Quan nosaltres decidim que aquest objectiu a llarg termini en positiu és ser Patrimoni de la Humanitat, el que ens interessa és traçar el camí. Busquem un objectiu que poca gent s’hi pugui posar en contra. Des de l’any 92, la UNESCO té la figura de paisatge cultural. Llavors, després de les jornades ‘Priorat: quin paisatge, quin futur?’, decidim explorar aquesta possibilitat. És un plantejament utòpic, però no impossible.

- Què reuneix el Priorat perquè sigui declarat Patrimoni de la Humanitat?
Tu has de demostrar quin és el teu valor universal excepcional. Segur que no som els únics que tenim un paisatge agrari, de clima mediterrani i que sigui un mosaic, però dins un context determinat, sí que som únics. L’etiqueta universal es refereix que preservar aquest paisatge és positiu per tota la humanitat. És pretensiós!

- Els valors del paisatge són poc tangibles.
La UNESCO té deu criteris i n’has de triar un perquè et reconeguin com a Patrimoni de la Humanitat. Un d’aquests es refereix a ser un exemple de la interacció entre l’home i la natura. També hi ha un altre que es refereix al paisatge immaterial, el que és més intangible. Per exemple, el patrimoni de la pedra seca es pot documentar o fotografiar, però també és un patrimoni immaterial perquè comporta el saber de l’ofici. El Priorat és un mosaic agrícola, la geologia acaba delimitant el tipus d’agricultura o el lloc on se situen els nuclis poblacionals. També segons la terra, el vi és d’una manera o d’una altra.

- Som conscients de tot aquest patrimoni que tenim al Priorat?
No! El fet d’haver de presentar el dossier, ens ha obligat a fer estudis. Hi ha altres territoris que estan molt estudiats, però el Priorat era invisible.

- És una manera d’explicar el Priorat més enllà del vi que és pel que es coneix majoritàriament?
Vivim en una societat reduccionista que posa etiquetes i marques a les coses. El renaixement vitivinícola també ha propiciat això. Quan va haver-hi tot el rebombori de les centrals eòliques, el món del vi va jugar un paper molt actiu i van donar suport explícit. Es van adonar que el paisatge i el món del vi es podien alimentar mútuament. El Priorat és molt més que el vi, és un mosaic agrari.

- A partir d’aquí, com s’han de gestionar tots aquests valors?
Ara estem aquí! També has de justificar la teva integritat i la teva autenticitat. D’una banda, has de conservar totes les peces del mosaic i gestionar-les perquè es mantinguin. I d’altra banda, garantir que el que hi ha és autèntic, que no és una tematització d’un paisatge que ja no existeix. No és que ho anem a fossilitzar perquè el paisatge ha d’evolucionar, però sí que s’ha de conservar i mantenir els valors. A partir d’aquí han d’haver-hi polítiques transversals coherents a aquests valors. També s’ha creat l’Oficina del paisatge del Priorat, la Comissió del paisatge i uns fòrums que són una eina de participació.

- Posem pel cas que es declara Patrimoni de la Humanitat, no teniu por que es massifiqui la comarca?
Si no es declara també tenim por. Les dinàmiques de massificació a causa del turisme malentès funcionen soles. Ara ja estem tenint problemes amb els esdeveniments esportius, els ciclistes o els escaladors. Ser Patrimoni de la Humanitat també té un efecte crida, però s’enfoca cap a un altre públic. Com gestionar el turisme és un fet clau. Tot no és compatible i el turisme al Priorat ha de ser adequat a l’escala. Si a una taula hi caben vuit persones i en poso vint-i-cinc, estarem tots incòmodes.

- Més enllà de la candidatura, cap a on s’ha d’encaminar el Priorat?
El lema del Maig 68 era “siguem realistes i demanem l’impossible”, qui sigui ja ens rebaixarà les pretensions. Crec que el més interessant és agafar consciència de l’espai excepcional on ens trobem. El paisatge del Priorat transmet l’estat de salut del seu mosaic. Ramon Folch diu que el paisatge és el rostre del territori. El rostre no només mostra si ets bell, transmet els cànons de salut i l’ànim. Si aquí l’únic que funciona econòmicament és el vi i acabem amb el policultiu, canviarem el rostre, el paisatge i els valors. Estem dient que el Priorat hauria de mantenir aquests petits bocins, el mosaic. 

Més informació: 

També et pot interessar