Jump to navigation
A les nou del vespre del divendres 8 de novembre als bars de l’Avinguda Carrilet de l ’Hospitalet ja es respirava l’ambient de les grans ocasions, caçadores texanes, camises de quadres i molta nena maca apuraven les últimes mossegades als entrepans per poder agafar lloc a la sala que es va anar omplir. A les deu va parar la música i va sortir a l’escenari Quique sol i sense guitarra, per dir que en aquesta ocasió, aprofitant que eren a Barcelona, obririen Chivochivato, el grup que lidera Pepo López, el guitarrista de la banda que l’acompanya des que va començar a presentar el seu últim treball, ‘Delantera mítica’.
Així Pepo, acompanyat per Cobre al baix i Daniel Ortin a la bateria, van obrir foc amb “Ya todo está como estaba” el tema que obre el seu últim treball ‘2º Round’. Seguidament van atacar amb una altra peça del mateix disc, “Champangne en la nevera”, i va concloure la seva fugaç actuació amb “El silencio de las hadas”, que va cantar a mitges amb González, una col•laboració que es podien haver estalviat. Va ser un festival de galls que no calia, ja que cap dels dos cantants sol desafinar en les seves actuacions. Això si, van fer que el públic fes tot tipus de ganyotes en escoltar com destrossaven la tornada d'un dels temes més bonics del trio català.
I després d'una altra estona d' espera, per fi, va sortir a escena Quique González amb tota la banda. Potser si escoltés l'àudio dels primers temes, em semblarien correctes perquè la banda va aguantar molt bé, però visualment em va fer patir el madrileny que semblava que s’havia passat la tarda fent cerveses a les rambles i s'havia oblidat que aquella nit tenia bolo i de sobte es veia amb una sala plena. Això va durar cinc o sis temes fins que per fi semblava que anava tocant de peus a terra, però va deixar un regust estrany a temes com “Parece mentira”, “Donde está el dinero”, i al recuperat “Suave es la noche” del seu disc acústic ‘Kamikazes enamorados’, que electrificat guanya molt de no ser per l'estat d'absència del seu intèrpret.
Amb “Caminando en círculos” semblava que la cosa s’anava redreçant. En acabar aquesta, el multi instrumentista Edu Ortega va deixar la guitarra per incorporar el violí a un “Cuando estés en vena” que va paralitzar la sala. A partir d’aquest moment tot va anar creixent, encara que fos la part més intimista del concert. La mandolina, el contrabaix, i un bateria tocant amb escombretes temes com “Delantera Mítica”, “Torres de Manhattan”, “No encuentro a Samuel” van crear un clímax general a tota la sala, per després transportar-nos a la infantesa del cantautor amb “Palomas en la quinta”, i un nou cop de timó cap al rock amb temes com “Pajaros Mojados” o “39 grados”, per deixar a Quique sol a l’escenari tocant ”Polvo en el aire”, “La luna debajo del brazo” i “ Nunca escaparán”.
Seguidament torna la banda per fer corejar i saltar als assistents amb temes com “El Campeón”, “Hotel Los Ángeles” o“Kamikazes Enamorados” on es va poder lluir una base rítmica atronadora, la mateixa que milita al grup valencià Sr. Mostaza. I va arribar el bis, “Tenia que decírtelo”, la archiconeguda “Salitre” i “Dallas-Memphis” on van recórrer a la col·laboració d’una jove promesa Pedro Pastor, que actuava a la mateixa ciutat l'endemà.
Si no n’hi havia prou, que no n’hi havia, va seguir amb “Su día libre” i “Vidas cruzadas” un altre èxit del disc ‘La noche americana’, i aquí sí que semblava que ja estava totdat i beneït, però quan els assistents intentaven girar buscant la porta de sortida, la banda va tornar a escena per concloure amb una magnifica “Y los conserjes de noche” que va posar final a una nit que havia anat creixent i que hagués sigut rodona de no ser per l'inici del concert, i no em refereixo a la participació dels Chivo. El que si està clar és que hi ha un públic fidel al llarg de tota la península que després de tretze anys de carrera fan que aquest tipus tímid amb cara de melancòlic ompli allà on va , encara que hi hagi gent com el meu veí (aquest que vesteix a les seves filles de dos i cinc anys amb samarretes dels rollings i els who) que al dir-li que anava a veure un concert de Quique Gonzalez em preguntés: “¿Y ese quien és?”
REPERTORI QUIQUE GONZÁLEZ SALAMANDRA 8/11/2013
LA FÁBRICA PARECE MENTIRA ¿DÓNDE ESTÁ EL DINERO? SUAVE ÉS LA NOCHE RESTOS DE STOCK CAMINANDO EN CIRCULOS CUANDO ESTÉS EN VENA DELANTERA MÍTICA TORRES DE MANHATTAN NO ENCUENTRO A SAMUEL PALOMAS EN LA QUINTA PAJAROS MOJADOS HASTA QUE TODO ENCAJE LA CIUDAD DEL VIENTO 39 GRADOS POLVO EN EL AIRE LA LUNA DEBAJO DEL BRAZO NUNCA ESCAPARÁN LAS CHICAS SON MÁGNIFICAS ME LO AGRADECERÁS KAMIKAZES ENAMORADOS EL CAMPEÓN MISS CAMISETA MOJADA HOTEL LOS ANGELES TENÍA QUE DECIRTELO SALITRE DALLAS-MEMPHIS SU DIA LIBRE VIDAS CRUZADAS Y LOS CONSERJES DE NOCHE
