Jump to navigation
Enguany, a casa, hem viscut tardor de bolets. Com molts de vosaltres, imagino. Més d’un dia amics i familiars ens en regalaven, i quan no, els compravem a bon preu. Nosaltres, no hem tingut l’oportunitat d’anar-ne a buscar.
Tanmateix, sí que hem tingut tems per fer conserves. Les fortes ventades del novembre van fer caure abans d’hora molts fruits dels arbres i, en conseqüència, els nostres familiars ens han omplert la nevera a tongades: uns de pomes i els altres de codonys.
Com a recent independitzada i aprenent de cuina, tenia davant meu el repte de seguir la tradició familiar d’omplir l’armari de pots de conserva per passar l’hivern. Forma part de la cultura d’evitar els productes químics amb els quals s’omplen la majoria de conserves de supermercat.
Avui agafarem els codonys. Aquest dolç vermellós que acompanyat d’un bon formatge i d’un bon vi ens permet asseborir dolçament el plaer del menjar senzill i bo.
Us he d’avançar que, en aquest blog, farem una variació de les receptes de sempre. La idea, d’ara en endavant, és apostar per una dieta tan sana com sigui possible i apta per a tots els públics: diabètics, celíacs, intol•lerants a la lactosa, a la fructosa, als fruits secs, etc.
Dit això, la majoria de codonyat que trobem al supermercat, així com la majoria de receptes indiquen que per a fer codonyat, les proporcions de sucre i de codony son les mateixes: 1/1.
Primer ho volia intentar de fer amb stevia, un edulcorant natural que s’està posant de moda i que he de dir que de moment m’ha satisfet. Però el desconeixament de com tractar l’stevia em va fer apostar pel sucre blanc, tot i que reduint-ne la quantitat: 750 grams de codony per només 175 de sucre.
El procés és llarg, però val la pena. A més, el codonyat es diu que aguanta en bon estat durant un any. Ara bé, seguint els consells de la Padrina: jo l’he congelat.
Aquí teniu els ingredients.
7 codonys 150 grams de sucre 3 gots d’aigua
Pas a pas:
Cal netejar molt bé els codonys Els posem a bullir durant 20 minuts. Per saber que estan cuits podem fer servir la mateixa estratègia que amb les patates: punxar amb un palillo i comprobar que rellisca sol. Els treiem de l’aigua, els deixem refredar una mica, els pelem i en treiem el cor. Aleshores és el moment de pesar-los i decidir les quantitats. En el meu cas pesaven 750 grams. Els triturem amb el minipimer i ho evoquem a la cassola juntament amb el sucre i un got d’aigua. Durant una hora haurem d’anar-ho remenant i, si cal, hi afegirem una mica més d’aigua. Quan veiguem que ha canviat el color i s’ha espessit voldrà dir que està llest per envasar !!
Espero que us agradi i, fins la propera !!!
La Marta Masqué és una jove llicenciada en Periodisme, gran aficionada de la cuina i la fotografia. Havent-li detectat celiaquia als 24 va veure la necessitat d'endinsar-se en la cuina i poder adaptar qualsevol recepta sense gluten. Aquest blog esdevindrà un receptari adaptat per a totes aquelles persones que poden tenir intol•leràncies al gluten, la llet, la fructosa, els fruits secs, diabètics, etc.
