![Bosquerols Bosquerols](https://surtdecasa.cat/sites/default/files/imatges-pujades/2019T1/imatges/slide_705.jpg)
Bosquerols: "Els nostres paisatges no estan preparats per al canvi climàtic"
- Com neix Bosquerols?
La nostra cooperativa neix per dur a la pràctica una gestió forestal propera a la natura proposada per un petit grup de gestors forestals. La majoria d’empreses forestals desconeixen aquest sistema de gestió forestal i és molt complicat aconseguir que es facin els treballs segons les condicions i les bones pràctiques d’aquest paradigma. Alhora, també sorgeix per l’interès dels fundadors d’aprendre amb les mans totes les feines del bosc.
- Com a societat, ens falta acostar-nos més i millor a la natura?
Sens dubte. La societat actual és bàsicament urbana i desmemoriada, on conviuen dues visions antagòniques de la natura: per una banda, aquella que defensa que està a la nostra disposició i, per l’altra, aquella que opina que és sagrada. Aquestes dues disposicions tenen en comú una visió dual del món: natura i persona com a entitats separades. La nostra opinió és que tots som natura i, com a part d’aquest tot, podem desenvolupar també un paper positiu.
- Creieu que està ben entesa la vostra feina? De vegades, talar un pi per necessitats de gestió forestal potser està mal vist...
La gestió forestal és absolutament desconeguda, tant la que fem nosaltres com la que fan els altres. Quan diem que la societat urbana és desmemoriada ens referim a allò que expressa tan bé el monòleg ‘Acorar’ de Toni Gomila: «Quan jo no hi sigui no sabreu què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un aladern, ni un llampúgol, ni una alzina!». A Bosquerols ens agradaria que, almenys com a metàfora, qui no conegués aquests noms no estigués legitimitat per parlar de gestió forestal.
- Quin gra de sorra podem posar per facilitar-vos la feina?
Potser us semblarà una mica radical, però converseu amb els (s)avis abans no sigui massa tard.
- La gestió forestal afavoreix la millora de la biodiversitat?
La gestió forestal propera a la natura, sí. A més, està demostrat, per exemple, amb el seguiment que es fa periòdicament de parcel·les permanents a càrrec de Pro Silva, una associació a favor de la gestió forestal propera a la natura. Les intervencions suaus i freqüents, el manteniment dels boscos mixtos, l’aposta per la regeneració natural, la selecció peu a peu, el manteniment de fusta morta dreta i a terra, etc., són pràctiques que afavoreixen la biodiversitat.
- Quin és l’estat de salut actual dels boscos?
Els boscos europeus estan passant un mal moment, tant els de coníferes com els planifolis. A Catalunya, segons les dades de l’informe DeBoscCat 2022 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’any 2022 ha estat l’any més dur per als boscos de Catalunya des que se’n tenen registres. I si el clima no canvia, a les nostres contrades seran menys frondosos i menys diversos.
- Com afecta el context de sequera a la flora i la fauna del nostre país?
Les condicions climàtiques estan canviant i els ecosistemes s’estan modificant. Ara bé, el problema és la velocitat d’aquest canvi, ja que l’evolució de les espècies no és tan ràpida. Pensem que perdrem superfície arbrada i que algunes espècies de fauna i flora desapareixeran. Almenys, localment, perquè no hauran estat capaces de posar el turbo per migrar o evolucionar.
- Amb gestions com les que fa Bosquerols, es pot fer front o pal·liar als efectes de la sequera?
L’estructura ideal de les masses forestals amb el tipus de gestió que fem a Bosquerols serà la resultant de mantenir i afavorir una barreja d’arbres de totes les mides i alçades, on les capçades no es toquin directament, però puguin estar superposades. Les capçades haurien de ser grosses (de dos terços a la meitat de l’alçada de l’arbre) i amb heterogeneïtat vertical. El sòl no hauria d’estar mai nu, la regeneració espontània hauria de ser permanent i continua. Cal presència constant d’arbres grans i fusta morta, i també d’arbres en decaïment i morts. Són oportunitats per a la regeneració natural i per a la diversitat. Un bosc on la successió natural estigui sempre en marxa. En aquestes masses forestals els arbres tenen grans capçades i bones arrels, per tant, són més resilients i poden suportar millor les sequeres. Per altra banda, alguns monitoratges realitzats al centre d’Europa han demostrat que aquests tipus de boscos milloren la quantitat i la qualitat de l’aigua i, tanmateix, frenen els efectes devastadors dels aiguats.
- Com es pot treballar perquè, en cas d’incendi, l’afectació sigui mínima?
Nosaltres creiem que les àrees estratègiques de gestió dels grans incendis forestals haurien de ser una prioritat de país i estar establertes i mantingudes com les altres infraestructures bàsiques. Ara per ara, l’estratègia política és injectar subvencions i traspassar la responsabilitat a les associacions de propietaris i als propietaris, sense entendre que les subvencions sempre generen tensions de tresoreria i calendari. Pel que fa a l’escala de finca, els boscos gestionats amb un estil proper a la natura són menys vulnerables i més resilients, fins i tot amb la diversitat d’espècies i la presència de matoll, perquè són boscos amb molta fulla verda, poca branca seca i arbres molt grossos allunyats del terra.
- Estan preparats els nostres paisatges per als efectes del canvi climàtic?
En general, els nostres paisatges no estan preparats per al canvi climàtic: és una qüestió de velocitat, com dèiem. Ara bé, donant espai als millors arbres, afavorint la regeneració natural per via sexual, protegint el sòl, conservant una massa mixta i variada, i mantenint una bona cobertura arbòria, les opcions de futur de qualsevol paisatge arbrat seran més altes.
- A Bosquerols també treballeu l’arboricultura. En què consisteix?
L’arboricultura és la cura de l’arbre no forestal ni fruiter. Nosaltres seguim els estàndards europeus d’arboricultura, que defensen que els arbres, en general, no necessiten ser esporgats i que cal una raó de pes fer esporgar-los: per seguretat, per interferència espacial, amb edificis i trànsit principalment, i per formar-los en les etapes juvenils.
- Hi ha conscienciació sobre com s’han de cuidar els nostres paisatges?
El concepte de paisatge que té la gent urbana està una mica esbiaixat. Existeix la creença general que el paisatge és quelcom estàtic, que hi ha sigut sempre i que no cal fer res per mantenir-lo. La realitat és ben diferent, el paisatge és el resultat de la presència humana durant milers d’anys. Sense els éssers humans i les seves activitats tradicionals els paisatges desapareixen. Concretament, el mosaic al voltant de les masies ha desaparegut completament i, en general, els boscos catalans són joves i presenten estructures molt diferents de les dels boscos madurs, els boscos naturals o els boscos gestionats. Ara ja fem una mica tard; molts paisatges ja els hem perdut i la normativa, emmarcada, malauradament, en aquesta temporalitat congelada, no permet recuperar pastures i conreus que bona falta ens fan per tenir paisatges resilients, biodiversos i d’alt contingut estètic. Els límits, necessaris, s’haurien de posar en altres activitats i no pas en les activitats tradicionals, l’agricultura regenerativa i la gestió forestal propera a la natura, ja que totes serveixen per lluitar de manera directa contra el canvi climàtic.
- Quin valor aporta a Bosquerols ser una cooperativa?
Sempre hem pensat que les persones i la transformació social haurien de ser els pilars vertaders de qualssevulla activitats econòmiques, i per això som cooperativa. I som una cooperativa especial: totes les decisions importants les prenem en assemblea i tots percebem els mateixos honoraris. Les societats mercantils actuen en un altre escenari: la lògica dels beneficis i la rotació accelerada del capital. Com a societat tot just ara comencem a veure que aquest capitalisme ferotge és insostenible i perillós. Malauradament, també fem tard.
- Per què són importants els projectes d’economia social solidària com Bosquerols?
Els projectes d’economia solidària serem els models de la societat del futur, l’esperança del postcapitalisme. La supervivència ha de ser l’objectiu de tots aquests projectes, encara que aquesta impliqui un canvi o modificació de l’activitat, i sempre amb les persones i la transformació social com a base.
- Quins són els vostres reptes per incidir de forma positiva en el futur dels nostres boscos?
El repte principal és sumar més gent al projecte. En el sector forestal tenim més feina que gent per treballar-hi.
Més informació:
Web Bosquerols
També et pot interessar
![Produccions Saurines Produccions Saurines](https://surtdecasa.cat/sites/default/files/imatges-pujades/2019T1/imatges/capcalera_622.jpg)
Foto:
Saurines o com narrar el territori
![Ruta cooperativa 9 Ruta cooperativa 9](https://surtdecasa.cat/sites/default/files/imatges-pujades/2019T1/imatges/capcalera_664.jpg)
Foto:
Del Baix Llobregat al Maresme teixint vincles comunitaris
- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris