Jump to navigation
- Quina és la història del poble d’Envall?No és una història gaire diferent a la de molts altres pobles del Pallars Jussà i el Sobirà. Amb el creixement industrial de les ciutats cap als anys 50 i 60 molta gent va pensar que podria proporcionar un futur millor per als seus fills marxant a les ciutats i hi va haver un estiu que va ser l’últim. Els veïns d’Envall van pujar al poble i en marxar, aquí va deixar d’haver-hi aigua, llum, la carretera no era bona... Poc a poc per a ells va deixar de tenir sentit pujar al poble i també els suposava un dol emocional veure’l tan deixat. Hi havia 25 famílies i amb el temps, ja no hi quedava ningú, i els que venien només a l’estiu ja no se sentien còmodes.
- Quina importància creus que té el fet de poder recuperar ara el poble d’Envall per a les comunitats rurals del Pirineu?Crec que té un valor a nivell de país. A Catalunya les ciutats estan súper massificades i el que estem fent pot donar una resposta a aquesta crisi social, climàtica i fins i tot vital que estem vivint. També té un valor a nivell rural, és un retorn de certa dignitat i gratitud i creure que aquest espai també pot ser bo per a les noves generacions. Les anteriors es van sacrificar i van abandonar aquestes terres per donar un futur millor als seus fills i ara aquests fills, o més aviat els nets, veuen que la vida que tenien era molt dura, però també molt digna. Estem tornant a uns valors de sobirania alimentària, d’ecologia que ells ja tenien perquè era el seu estil de vida i no hi havia una altra cosa, però ara aquests valors tenen molt sentit. A Envall reivindiquem molt la tradició, però també reivindiquem molt la modernitat. Estem rehabilitant cases que tenen pedra i fusta com les d’abans, però que s’escalfen amb biomassa i tenen plaques solars. Està molt bé el que hi havia abans, però van marxar perquè era molt dur viure en les condicions que vivien, i nosaltres també reivindiquem una qualitat de vida molt bona i molt digna.
- Quin és el vincle que us uneix als membres de la cooperativa amb Envall per haver decidit emprendre aquest projecte de recuperació?Tots els de la cooperativa som nouvinguts, no tenim cap vincle més enllà del Josep, que fa molts anys que hi viu, o els que estem vinculats amb la cooperativa. I això també és un fet singular, perquè els nets d’Envall no volen viure-hi i a nosaltres que venim de Lleida, de Barcelona o altres ciutats també ens dona molta informació. No ens tanquem a que vinguin, ens encantaria, però no hi ha aquest interès. A l’estiu vam fer una exposició al refugi amb quadres d’una filla d’Envall, el seu pare havia nascut aquí i va ser un moment molt bonic. Va venir molta gent i es va crear una mena d’espai d’agraïment i d’honorar a aquestes persones que van haver d’abandonar el seu poble a contracor. S’estimaven aquesta terra però van pensar que seria millor anar a la ciutat, i avui els seus fills els hi estan agraïts per les oportunitats que han tingut i les vides que han fet. Doncs un dels quadres l’havia pintat per al seu pare. S’hi veu el poble d’Envall amb les cases en peu i feia impressió perquè la majoria només l’hem conegut en runes. El títol del quadre era una frase que li havia dit el seu pare: “Un poble que no n'hi va haver prou amb estimar”. Això ens demostra que per a ells, deixar Envall va ser un dol i això ens fa adonar-nos que el que estem fent té sentit. Per mi va agafar una connexió més emocional, un feeling entre les generacions d’enrere que havien donat vida a aquests pobles i nosaltres que n’estem tornant a donar. En el seu cas, si que es vol fer una casa a Envall, però seria de segona residència, com que la cooperativa no preveu segones residències, doncs ella seria propietària d’aquesta casa.
- En quin moment us vau començar a organitzar com a cooperativa?La vam fundar el 2016 però en el fons tot això comença el 2002 quan el Josep Plasència arriba a Envall i és el moment en que algú hi torna a viure després de trenta anys. Ell va entrar amb un contracte de masoveria, podia viure-hi a canvi d’arreglar una casa i gràcies a això es van recuperar serveis de llum, aigua i es va arreglar el camí. Després va pujar la seva parella, van tenir criatures i en aquest moment se’ls van començar a escoltar i la gent que es pensava que Envall era un poble abandonat, van veure que ja no ho era. Ell s’hi va establir amb la família però la realitat era que el poble seguia en runes i va ser quan es va pensar en fer una cooperativa perquè s’adonaven de la problemàtica que hi havia amb l’habitatge. Aquí hi havia uns terrenys que als propietaris els costava molt vendre a desconeguts, perquè a més tot això els recordava la ferida del dol dels seus avis i tenien un sentiment que els lligava aquí, però les cases estaven en ruïnes... La cooperativa va ser la forma de poder adquirir el terrenys, gràcies també als anys que feia que el Josep hi vivia, el coneixien i hi tenien confiança. D’aquesta manera podem proporcionar un habitatge digne a persones que no tenim molts diners.
- Quantes persones hi viuen ara a Envall?Actualment hi viuen tres famílies, un és de la cooperativa i les altres dues no ho són. La idea és que a l’any 2025 comencem la primera promoció, amb la construcció de sis cases perquè hi puguin viure sis famílies en els propers anys, a mesura que anem construint.
- La intenció és que tots els socis de la cooperativa pugueu viure i fixar la residència a Envall?Si, la cooperativa té una doble vessant, la d’habitatge per aconseguir habitatges dignes per la gent que es vulgui arrelar al territori, i la de treball. Som una cooperativa integral, que també vol donar sortides laborals a les persones que venen aquí i una de les branques amb què treballem és la construcció de cases sostenibles. A la d’habitatge som nou socis i a la de treball, sis. Una de les dificultats de venir a viure aquí és l’oferta de feina i el que fem és detectar quines són les necessitats i donar resposta.
- Quines tasques de rehabilitació heu estat fent durant els últims anys?El primer que vam fer va ser el Refugi Casa Bigodé, que és la primera casa que ha rehabilitat la cooperativa. Com que també som constructors el refugi va ser la primera prova, ens va servir per veure que ho sabem fer i ho volem fer a les nostres cases. És un antic paller que té tres plantes. La planta baixa amb el taller, que té l’Espai Terra, un espai experimental de terrissa. També hi ha una sala equipada per fer activitats corporals, amb parquet i una estufeta perquè sigui calentona. A la primera planta hi tenim una cuina equipada, un menjador i una sala de reunions i a la segona planta dues habitacions amb 12 places cadascuna i uns lavabos. Aquest espai és la seu de la cooperativa, on ens reunim, fem assemblees i on passa la vida de la cooperativa de treball. També és un espai que lloguem i cedim a entitats, grups, famílies que vulguin venir a passar uns dies al Pallars i ho vulguin fer a través d’un projecte diferent que no sigui un hotel o una casa rural d’Airbnb. Volem obrir les portes a la gent i compartir aquest projecte, que a més també ens ajuda a generar activitat econòmica.
- La rehabilitació de les cases la feu seguint uns criteris de sostenibilitat, sent molt conscients dels materials que utilitzeu i com els utilitzeu. Com ho feu?Uns dels nostres col·laboradors és l’arquitecte Josep Bunyesc, que a més tenia família a Envall i també és molt bonic perquè ens ajuda i confia en nosaltres. Ell treballa amb el concepte de cases positives. Són cases que es centren en obertures a sud, és a dir, que els hi entri la llum i s'escalfin de forma natural i estiguin ben aïllades. Combinem materials com la pedra i la fusta, que a més, són els que ja tenim aquí. Hi ha un problema de desforestació i en aquest sentit ajudem a mantenir els boscos nets, ens gestionem la pròpia fusta i la pedra ja hi és. Ens agrada combinar les dues vessants, el passat que seria la pedra, i el futur o la modernitat que trobem amb la fusta.
- És una feina molt col·laborativa perquè en els últims anys heu fet diversos camps de treball amb voluntaris. Com és l’experiència d’acollir gent de tants llocs diversos per ajudar-vos a reconstruir Envall?Per nosaltres és molt especial i per mi encara més, perquè jo vaig començar a vincular-me en el món de l'economia social i buscar alternatives a un sistema que considero obsolet a través dels camps de treball. El primer el vaig fer amb 17 anys a Itàlia i vaig continuar durant els meus estius pràcticament fins que vaig venir a Envall. Per mi era un somni, tenir un projecte i organitzar camps de treball. Col·laborem amb l’ONG Servei Civil Internacional (SCI) que es va crear com a alternativa al servei militar després de la Primera Guerra Mundial per reconstruir pobles que havien estat bombardejats i havien quedat desfets per la guerra. Ara fan molts projectes internacionals i poder organitzar camps de treball amb ells, va més enllà de la pròpia reconstrucció, es tracta de portar gent d’arreu del món que també té ganes de trobar alternatives a coses que no els hi quallen dels seus països i veure que és possible fer-les.
- Deu ser molt enriquidor veure també les experiències que us poden aportar.Hi guanyem per les dues bandes, que això sempre és súper bonic. És molt generós per part seva que ens vinguin a ajudar, però també s’emporten una experiència enriquidora, perquè te n’adones que quan tu ets generós, els altres també ho són. Quan busquem que tots hi guanyem, estem tots al mateix nivell i fugim de la visió més capitalista d’ajudar a canvi de diners. Ens imaginem que cada pedra que es torna a posar, és una pedra que parla de tota aquesta gent que està passant per Envall i és un poble que estem fent a no sé quantes mans i en no sé quants països.
- El Refugi Casa Bigodé ja està en ple funcionament i a banda, també heu posat en marxa l’Escola d’Oficis de Muntanya i un Laboratori Rural d’Idees. Quina és l’oferta formativa que teniu?L’Escola d’Oficis de Muntanya la vam començar el 2022 amb l’objectiu de detectar la necessitat d’oficis que avui en dia encara són necessaris però falta relleu generacional. Ara la gent estudia carreres i no fa oficis com fuster, ferrador, forner, electricista, manobra o ceramista i són molt necessaris, però per motius diversos s’han deixat de banda. Als pobles del Pirineu un dels grans problemes és que els joves han de formar-se a la gran ciutat i normalment ja s’hi queden perquè els resulta més fàcil trobar feina. Veient aquesta situació vam pensar en crear un centre formatiu professional del món rural i així podem donar resposta a aquest jovent que vol formar-se i qualificar-se sense que ho hagi de fer fora de casa, perquè hi ha joves que no volen marxar i així donem aquesta sortida a aquesta necessitat, amb formacions homologades d’aquests oficis que et comentava i poder revertir la situació. I d’altra banda, com que som constructors, podem oferir feina a aquesta gent, o tenim contactes d’altres constructors, d’artesans o altres professionals de la zona amb els que fem xarxa i ens és fàcil fer contactes entre nosaltres mateixos.
- Teniu molts projectes de reactivació de poble, de formació, de feina. Com està sent la rebuda de tot plegat per part dels veïns i les veïnes del Pallars?Hi ha una part molt bonica d’agraïment perquè veuen que ens ho estimem com ells, però també crec que hi ha una part que, com que aquest treball encara no s’ha fet, tot és molt recent. Penso que va obrir ferides profundes, que hi ha un dolor que encara no s’ha gestat del tot bé i com a país encara no s’ha trobat una sortida i ens podríem preguntar què està passant als nostres territoris rurals. Ara hi comença a haver algun moviment, sobretot de gent jove que estem fent la feina tot i no ser les netes d’aquí. Llavors està bé que es comenci a moure tot això, però encara tardarà els seus anys a posar-se a lloc, que no siguem una amenaça i que ho puguem fer des de l’amor al territori, veient més la riquesa que les mancances. Nosaltres també tenim una feina d’honorar aquesta terra amb el que té, amb el que és i amb el que ha sigut. I això també és delicat.
- Com veus el futur d’Envall en un període de cinc o deu anys?Serà molt bonic, perquè ja serà amb nens, amb infants que hauran nascut aquí, que també se sentiran que això és casa seva. I per nosaltres també serà cada cop més casa nostra, perquè vulguis o no ara som nouvinguts. Esperem que aquesta generació que ja haurà nascut aquí, s’arreli molt al territori, aniran a l’escola, faran els amics aquí... L’altre dia una noia que és de tota la vida d’un poble d’aquí al costat m’explicava que se’n va anar a estudiar a Barcelona i ara que vol tornar al poble té moltes dificultats, la majoria de cases són segones residències i estan tancades tot l’any menys un mes, altres són apartaments turístics o sinó cases que estan en runes i que tampoc es pot permetre comprar una propietat i rehabilitar-la de zero. És molt dolorós. Ens hem de preguntar què estem fent amb aquests pobles, què estem fent amb aquesta ruralitat. A la cooperativa estem creant un protocol per poder garantir aquest habitatge a gent jove, que si decideix marxar a estudiar fora -perquè no sé si durant els propers anys podrem aconseguir una Universitat rural-, que també està molt bé marxar i formar-se, però que puguin triar tornar i puguin tenir dret a un habitatge que no sigui el familiar, que sigui un pis de joves, una casa econòmica, que no els hi calgui tornar amb els pares si volen una vida més independent i no es quedin amb la sensació de no poder tornar encara que vulguin.
- Alguna comunitat s’ha posat en contacte amb vosaltres per conèixer el projecte i replicar-lo en algun altre lloc?Sí, alguna cooperativa ens ha preguntat, però estem en una fase que encara no es veu la magnitud del que estem fent, quan vens a Envall encara és un poble en runes. Penso que en un parell o tres d’anys, quan ja hi hagi cases i hi comencem a viure realment i la cooperativa tingui molt més pes en la part d’habitatge, llavors tenim el desig de poder ser un model, perquè falta un pla per poder revertir aquesta situació de tants pobles, i creiem que pot ser una solució molt viable.
Web Envall Cooperativa
