Marta Rius
,
31/01/2019
Espectacles

La bogeria, la consciència del poble

L’Escotilló GT estrena 'Mort accidental d’un anarquista', una sàtira política teatral escrita fa 50 anys per Dario Fo on la bogeria és l’expressió més pura de la llibertat
"Mort accidental d'un anarquista" (L'Escotilló GT)

Foto: 

L'Escotilló GT
L'Escotilló GT, Círcol Catòlic (Vilanova i la Geltrú)
L’abús de poder i la repressió són actualitat sempre. L’any 1970 ja ho denunciava el dramaturg Dario Fo quan va estrenar 'Mort accidental d’un anarquista' a la Llombardia amb el seu grup de teatre La Comune. Una peça que fou guardonada el 1997 amb el Premi Nobel de Literatura perquè “seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits”.
"L’obra mostra el que està passant avui mateix: feixisme i repressió"

L’obra es va escriure en una època rebel a Europa, quan Itàlia patia una forta repressió i una caça als rojos: terrorisme d’estat, atemptats, desmembrament de lluites sindicals i estudiantils… Enmig d’aquest context, Giuseppe Pinelli, un treballador ferroviari, escriptor, pacifista i anarquista, va ser detingut per la policia i acusat de l’atemptat amb bomba a la plaça Fontana de Milà del 1969. Va morir tres dies després de la seva detenció impactat a terra des d'una finestra de de la comissaria de policia, on estava sent interrogat. L’Escotilló GT presentarà l’obra el 9 de febrer a les 21h al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, sota la direcció de Neus Domènech i la producció d’Eugeni Roselló. L'obra també es podrà veure el 10 de febrer, a les 19h, i el 15 de febrer, a les 21h.

- Què hi ha de vigent en aquesta obra?
Neus Domènech:
Parteix d’uns fets reals: un assassinat per l’abús del poder policial. Abusos policials, judicials, polítics, corrupció… Són molt vigents avui a tot arreu amb més o menys ressò i mesura. A l’Estat espanyol i a Catalunya en tenim molts d’abusos que ens fan empassar. Un text tant potent és atemporal i universal.

Eugeni Roselló: Per desgràcia, a l’Estat espanyol i a Catalunya és habitual la repressió. Quan es va estrenar l’obra, el 1970, feia tan sols un any que l’Estat es va veure involucrat en un atemptat bomba, i qui va pagar els plats trencats va ser un sindicalista pacifista, Pinelli, i em temo que segueix passant. L’incendi del cas Scala el 1978 és un símil; hi van morir quatre treballadors i van detenir arbitràriament a militants de la CNT a qui policia i mitjans van atribuir l’atac. I avui no parem de rebre cops.

- L’analogia avui és que el poder persegueix la ideologia que dinamita l’status quo?
N.D.:
L’obra mostra el que està passant avui mateix: feixisme i repressió. I el que ens vindrà. A Catalunya es fila prim, ara no pots dir ni fer amb llibertat. Si estàs amb l’Estat, no tens problemes. Els que estem amb el dret a decidir però, hem d’anar amb la boca petita. Activistes, polítics empresonats i exiliats, Altsasu... Això és repressió. L’obra toca la crispació de l’Espanya rància que no tolera un pensament que trenqui amb l’imperant. Espanya té molt poc recorregut democràtic real. La revolució dels armilles grogues francesos hauria estat empresonada a Espanya.

- L’Escotilló GT treballa el teatre social?
E.R.:
Dario Fo és hereu de la Commedia dell'Arte. L’autor remou la consciència del públic i dona canya al poder. Des de l’inici teníem la intenció d’agitar la platea, tot i que no la féssim participar activament com acostuma el teatre social. Però fem denúncia, aixequem consciències. Des de L’Escotilló GT fa un temps que seguim l’estel de l’actualitat i els drets socials. Un exemple va ser l’obra “El carrer Franklin”, que abordava la crisi dels desnonaments. Tenim un grup molt entusiasta treballant gairebé des de fa un any en el projecte que ha esdevingut una gran família.

N.D.: El teatre social està més estés del que pensem. Volem que l’espectador vegi el que està passant al món i amb clau d’humor, en el cas d’aquesta peça.

- Histriomania o la llibertat del boig?
E.R.:
La bogeria del protagonista és el pal de paller de l’obra. Amb el seu transvestisme de papers és capaç de confondre a agents policials, que són corruptes fins a fer-los confessar. El comissari, l’agent, la periodista i dos inspectors ballen al seu voltant.

N.D.: Al meu parer, el boig és la consciència del poble. És el que es pot manifestar amb llibertat. Està informat i té poder. I destapa la veritat.
 

Més informació: 

Web Círcol Catòlic

Venda d'entrades online

També et pot interessar