Surtdecasa Penedès
,
01/08/2018
Fires i festes

Sentit comú per millorar la festa

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha editat un díptic amb recomanacions perquè els actes tradicionals de la Festa Major es desenvolupin correctament

Foto: 

Joan Mestres
Presentar-se a un acte multitudinari amb un cotxet i voler estar al mig del sarau, entorpir el pas de balladors que porten un cap de 40 quilos al damunt i que no hi veuen tres dalt d’un burro, posar-se al bell mig del ball de foc en tirants i xancles de dit… Aquestes són algunes de les actituds que, per poc lògiques que semblin, segueixen sense desaparèixer dels actes tradicionals de la festa major de Vilafranca del Penedès. Amb la idea d’emetre recomanacions per al bon funcionament d’aquests actes, els serveis de Comunicació i Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca han elaborat un díptic informatiu amb el disseny de la Gemma Guasch que es repartirà els dies previs i durant la festa.

Sentit comú, lògica i educació. Respecte pels balls, balladors, músics, castellers i falconers i pels voluntaris dels cordons de seguretat i de la comissió de seguiment, així com per la resta del públic. Amb aquestes premisses com a paraigua, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha editat un díptic amb recomanacions perquè els actes tradicionals (en general multitudinaris) de la festa major es puguin desenvolupar correctament.

No hi ha massa secret. A través de les aportacions dels balls en aquest sentit i amb uns dibuixos divertits, la dissenyadora Gemma Guasch ha elaborat aquest díptic que es repartirà els dies previs i durant la festa.

Per aprofundir una mica més en els consells que recull el díptic, hem parlat amb el Blai Verge, del Ball de Diables de Vilafranca, la Gemma Muray, del Ball de Capgrossos, i el Pau Casanova, membre de la comissió de seguiment (una comissió que vetlla perquè el seguici es desenvolupi correctament i sense allargar-se massa).

Cercaviles, processons i exhibicions dels balls
Respectar l’espai d’actuació dels balls, no encerclar-los mentre ballin i permetre el seu pas per agilitar el ritme del seguici; no tocar les peces mentre ballen; seguir les instruccions de la comissió de seguiment, en cas que sigui necessari, i respectar les entrades a plaça i l’accés a l’empostissat. Les cercaviles i processons són espectacles itinerants en els quals actors i espectadors comparteixen el mateix escenari, el carrer, i és fàcil que l’espai d’uns i d’altres es desdibuixi en alguna ocasió. Per això és important que uns i altres en prenguin consciència. Des del Servei de Cultura i la Comissió de Seguiment es fa molta pedagogia d’aquest aspecte amb els balladors/es perquè els tinguin presents des del punt de vista de la posada en escena, de l’evolució dels diferents elements (que avancin amb fluïdesa i el més compactats possibles els uns respecte els altres) i que el públic en pugui gaudir de la millor manera possible.

El Blai diu que és una qüestió de sentit comú “deixar passar els balls, no entorpir.... és tot bastant lògic”. En el seu cas, el foc del Ball de Diables és una bona eina per obrir-se pas entre la multitud: “Nosaltres no tenim massa problema en processons i cercaviles perquè anem amb foc i la gent ja s’aparta”. I ja només començar la conversa surt el gran tema: “Els cotxets! Sí que ens hem trobat, al final del Ball de foc allà a Santa Maria, gent amb cotxets que vol sortir de la plaça. És una cosa que també passa a l’entrada de Sant Fèlix o pels castells”.

El Pau, que és ex Diable i ara forma part de la comissió de seguiment acompanyant aquest ball, explica que “algun cop ens han dit “És que ens heu fet una cremada al cotxet!”. “És evident, si passem amb foc, és possible que es cremi”, apunta el Blai. I el Pau continua: “Jo ara sóc dels del cotxet però hi ha alternatives; no acabo d’entendre perquè la gent el porta si pots dur el nen a la motxilla, per exemple”.

La Gemma està d’acord amb que aquest és un dels grans temes a resoldre: “Per a nosaltres, el principal problema també són els cotxets perquè som un ball que aplega molts nens”. I afegeix que “ens passa moltes vegades que no podem començar a ballar perquè ens estan fent fotos -que això ja ens agrada!- però els pares han de saber una mica quan es pot fer una foto i quan no”.

I un altre tema que es reprodueix tots els dies de seguici i que treu la Gemma a la conversa: “Se’ns posa gent entre el ball i els grallers i és important que se’ls respecti perquè formen part del ball”. El Pau també ho explica: “Això passa molt a les entrades a la plaça perquè la gent aprofita el moment en què para la música i es posa entre el ball i els músics. Als Diables també els hi passa, entre el ball i els tabalers”. Els músics i tabalers formen part del ball i això no s’ha d’oblidar.

Dia 30
Capítol a banda mereix el dia de Sant Fèlix, amb els actes més multitudinaris de la festa: la diada castellera i l’Entrada de Sant Fèlix a la Basílica de Santa Maria. Aquí les recomanacions passen, al matí, per respectar el cordó de seguretat durant l’entrada de balls, falcons i colles castelleres a la plaça de la Vila; i evitar portar cadires i neveres a la diada castellera. I, a la nit, per facilitar l’accés dels balls i les colles a la plaça Jaume I i respectar el seu espai d’actuació. I, sobretot, no portar cotxets ni a una cosa ni a l’altra, si volem estar enmig de la multitud.

Sobre l’Entrada de Sant Fèlix, la Gemma comenta que el Ball de Capgrossos hi pot entrar força bé “perquè els caps són grans, els companys ens obren pas i, al final, la gent s’ha d’obrir sí o sí” i apunta que “potser qui té més problema són els balls que no tenen figura, a l’hora d’entrar”. Per la seva part, el Blai té clar que “la gent ha de veure que qui ha d’entrar a la plaça són els balls i que si no entren, no hi ha Entrada; han de ser conscients que han de fer pas per molta estona que hagin estat esperant”. En aquest sentit, el Pau creu que “el díptic pot ser molt útil per la gent que ve de fora”, tot i que la gent de la vila no hauria d’obviar els consells. “També hi ha algunes cosetes que poden millorar si la gent d’aquí hi contribueix”, diu el Blai.

I tots tres coincideixen en dir que hi ha situacions, com la que es produeix a la processó del dia 30 al carrer de la Palma, en què “no hi ha manera de passar”. Allà s’acumula cada any un gran volum de gent de les colles castelleres que han participat a la diada de Sant Fèlix. “Nosaltres allà hem arribat a fer Rams de dos passes, “apretant” a mort i patint molt”, explica la Gemma. La Gemma també fa un apunt respecte el dia 30 al matí, abans de l’actuació castellera, quan es fa l’entrada a ofici: “Quan deixem les figures davant del Palau Baltà, patim. Algun cop han acabat picades. Veus que hi ha una ratllada que abans no hi era i això fa molta ràbia. La gent ha de ser curosa amb allò que tant hem de cuidar entre tots”.

Ball de foc
Portar roba i calçat adequats. No tocar ni agafar material pirotècnic que no hagi esclatat. Facilitar i no entorpir el pas dels elements del Ball de foc. Respectar els perímetres de seguretat i seguir les indicacions de voluntaris i diables. “Al Ball de foc és molt important, a banda d’anar protegit, i no crear taps”, afirma el Blai. Destaca que al Ball de foc “portem els carros amb pirotècnia i tenim tot de voluntaris que fan de cordó; la gent ho ha de respectar perquè, si no ho respectés, nosaltres no passaríem i al final no es faria l’acte”.

Sobre el cordó de seguretat que es fa pel Ball de foc, el Pau diu que es respecta i apunta que ara fa tres anys “es va començar a fer un cordó de seguretat per facilitar l’entrada de les colles per la diada de Sant Fèlix que també està funcionant bé”. En tot plegat, la clau resideix en la lògica. El Blai, la Gemma i el Pau també ens recomanen buscar punts menys multitudinaris del seguici durant cercaviles i processons per poder veure millor els balls. “La gent ja sap on ballen els balls i tothom va als mateixos llocs”, diuen.

Al díptic també hi trobareu altres consells generals i el telèfon de la Policia Local per si hi ha qualsevol incidència.

També et pot interessar