Jump to navigation
- Com esteu vivint el Sona 9?“Ho vam provar l'any passat i no vam sortir seleccionats i aquest any vam tornar-ho a intentar. Ens ho vam agafar d'una altra manera i just vam sortir seleccionats, així que ens ho prenem amb molta il·lusió”, explica el Pere Roig (guitarra solista i veus). "A partir de llavors va ser entrar a la roda, preparar molt bé el directe i després tot ha anat rodat", comenta el Martí Giralt (teclats i veus). I afegeix que “la gent ha respost molt bé” i que el vot popular els ha ajudat a estar ben vius al certamen. Aquesta resposta els va esperonar: "Ja que hi anem, hi anem a totes", afirma el Pere. Dels dotze grups que tocaven a la primera fase, van quedar nou que optaven al premi "complementari" d'actuar al Canet Rock. Finalment, van ser Rupits els qui es van endur el premi, però els espectadors del concert van valorar el directe potent i ben lligat dels penedesencs, que van quedar en segon lloc amb una diferència ajustada de 30 vots (139 a 109).- És com un videojoc, això: anar superant pantalles...“Sí, pràcticament. Però la participació al Sona 9 s'ha situat en un lloc prioritari per a nosaltres. Tenim un directe d'hora i mitja contundent, amb unes vint cançons, que volem rodar aquest estiu a les festes majors. Però pel concurs et demanen mostres petites del que fas i ens va costar molt concentrar Miaú, tota aquesta hora i mitja que tenim ben estructurada, en mitja hora. El repte era que pugéssim a l'escenari a mostrar totes les cartes, amb molta energia”, explica el Pere."Va ser interessant fer aquest procés", diu el vocalista i compositor Gerard Domingo. "En un concert sempre hi ha moments àlgids i altres més tranquils per després tornar a pujar la intensitat i volíem buscar aquesta essència, no amb sis temes per separat, sinó amb un directe ben lligat". Aquest va ser un punt clau en les valoracions del Sona 9, segons els integrants del grup. "Semblava que portéssim un bon rodatge de directes, però realment era la quarta vegada que pujàvem dalt de l'escenari", diu el Gerard i ens explica que treballen sempre amb la mentalitat de directe perquè després els és més fàcil traslladar els resultats a l'escenari.- La tria de cançons per aquest directe comprimit devia ser difícil...“Vam agafar les que més crèiem que ens representaven, amb les quals ens sentíem còmodes: i un element important també era la solidesa”, diu el Martí. “Clar, és que és una sola carta i partim de la base que el públic no coneix les nostres cançons”, afegeix el Gerard. “L'EP (abril 2015) que tenim són quatre temes, però des que vam fer-lo, el grup ha evolucionat molt. Hem fet temes nous que són més directes, més representatius del que fa la banda en aquest moment. Jugàvem a això: buscar sis temes representatius, que a més fossin molt directes perquè la gent els entengués des del primer moment. Molt sovint, si no coneixes els temes, desconnectes”. “I també era mostrar que a Miaú hi ha molts estils diferents”, afegeix el Pere: “Volíem ensenyar la varietat de colors de la banda”.- Com us definiu?“És una pregunta que intentem refusar. Tècnicament fem mestissatge perquè barregem molts estils. El que passa és que dins el panorama que coneixem aquí ens podrien posar en un sac que no és. Hi ha grups que fan mestissatge però són completament diferents a nosaltres”, explica el Gerard. “És una banda nombrosa i el multiestilisme nostre ve influenciat per la diversitat de gustos dels músics que la integrem”, diu el Martí. I conclou: “Després el resultat ens agrada a tots”.- Què escolteu?“Buah!, és que hi ha un univers.... I cadascú a més té els seus propis gustos personals. Fins i tot arribem a no coincidir, en alguns casos. Jazz, rock, heavy... Patrons reggae, funk, funk-soul-disco, que ara repunta força”, apunten el Pere i el Martí.- Com va néixer Miaú?“El grup va néixer quan li vaig presentar alguns temes que tenia composats al Lluís (Vidal, el bateria)”, explica el Gerard. “Vam compartir de seguida la visió de crear una banda per intentar portar el nostre directe a tots els escenaris que fos possible. Llavors vam començar a buscar les peces que ens faltaven. Per la música que volíem fer, alguns instruments eren imprescindibles. Òbviament el baix, els teclats... I també necessitàvem dues guitarres -una rítmica i una solista- que és una cosa que ens diferencia d'altres grups que fan mestissatge pel tipus de riffs i arranjaments de guitarra que fem. Les percussions les vam afegir quan la banda estava consolidada en entendre-les com a quelcom més accessori. I la secció de vents havia de ser-hi”.“Va ser una construcció de mica en mica. es van anar afegint els músics i des de fa uns dos anys la base està consolidada”, afegeix el Martí. “Han anat passant diferents músics, però quan ets tanta gent és normal que hi hagi sortides i entrades fins que aconsegueixes una certa estabilitat”.- Quins continguts tracteu a les lletres?“Són lletres molt quotidianes, però més que tenir un caire descriptiu tenen un to reflexiu. Plantegen una situació des de la reflexió – què passa amb nosaltres, què passa amb aquest tema...- i sol haver-hi un punt de crítica en certs aspectes sobre com funciona la societat i el món que ens envolta”, comenta el Gerard.- Ara esteu en aquell moment de llençar-se del tot a la piscina.“Portem gairebé quatre anys picant pedra, tot i que el recorregut es podria dir que arrenca oficialment amb el llançament de l’EP. Però la intenció és veure què passa aquest estiu. Ens han sortit molts concerts, més dels que esperàvem. I tenim la intenció d’entrar a gravar disc a la tardor, així que l’haurem de sortir a defensar”, explica el Gerard. “El Sona 9 també ens ha portat molta feina i ens ha compromès algunes dates”, afegeix el Martí. El Pere, per la seva banda, comenta: “Al principi vam estar buscant per actuar i, realment, sense tenir un disc publicat, és molt complicat que els programadors apostin per tu; costa molt que algú, sense haver vist un directe, s’arrisqui i programi un concert d’un grup com nosaltres en una festa major. Però arran de la participació al Sona 9 han anat sortint coses: les xarxes han agafat més volada, hem sortit als mitjans de comunicació... Gent que potser no ens havia fet cas, ara ens comença a buscar. En qüestió de setmanes ens han començat a arribar propostes que no ens esperàvem i ens han agafat a contrapeu, però ho anirem assumint sempre que puguem”. “Tant de bo això que ens està passant ara ens serveixi per agafar embranzida i aixequem el vol definitivament, que sigui realment un punt de partida i no un bluf que es desinfli”, explica el Martí. “Tot aquest moviment ens està il·lusionant molt com a banda, esperem que vagi a més i que el CD sigui l’element que acabi de solidificar el projecte”, conclou.- Ens podeu explicar més coses sobre el projecte del disc?“Encara no hem tancat res. Nosaltres, abans d’entrar al Sona 9 ja estàvem fent calaix, buscant dates i començant a preparar la preproducció dels temes per gravar el disc. Ara estem a poques passes de saber si guanyem el concurs Sona 9 i el premi principal és precisament l’enregistrament del disc. Però el disc el gravarem sí o sí”, diu el Pere. “Exacte: o ho paguem nosaltres o ho paga el premi, però el disc el farem”, afegeix el Gerard.- Quina percepció teniu del panorama musical català?“Diria que és com una altra època daurada de la música en català”, diu el Gerard. “Hi ha moltíssima oferta”, confirma el Martí. “I, a més, tinc la sensació que la gent s’implica”, continua el Gerard: “Sembla que tornar a haver-hi un boom pel que fa als grups, als festivals i, sobretot, a la gent”. El Pere també parla de que “just coincideix amb el gran auge de les xarxes socials: Crec que ara mateix s’està movent molta cultura musical a través d’aquesta via i la gent aposta per anar a veure els directes i donar suport a la música; d’altra banda, en el nostre cas, molts programadors ens han començat a seguir arran de tot el que està passant darrerament (el Sona 9) i era gent que abans no sabia que existíem”. “Això està molt bé per una banda”, comenta el Martí, “però per qui es vol fer un lloc dins d’aquest panorama de multioferta, la feina es complica”. I el Gerard afegeix: “M’agradaria saber quants promotors han anat a posar sobre la taula dels administradors de la festa major de Vilafranca les seves propostes... Deuen ser un munt!”.- Molta varietat... però a vegades passa que sempre toquen els mateixos.“Sí, això també és veritat: està la qüestió dels preus que poden assumir els que organitzen els concerts...”, diu el Martí. I el Pere afegeix: “I això que dèiem de les xarxes: hi ha distribuïdores amb recursos que poden situar certs grups en posicions privilegiades, cosa que també és molt correcta perquè s’utilitzen les eines que es tenen”. “Però sí que es pot produir una mica de saturació en el sentit de trobar-te els mateixos noms a tot arreu. En fi... és el mercat”.- Com us sentiu? Nerviosos? Contents?“Jo definiria el sentiment com a il·lusió perquè, com dèiem abans, ja portem uns anys intentant que la gent ens escolti i ara ha arribat aquest moment, hem assolit aquest impacte que buscàvem. Hem pensat molt en la gent que ens ha vingut a donar suport als concerts del Sona 9 a Barcelona (l’endemà de l’entrevista portaven un centenar de persones a la final del Premi Popular) i en l’esforç que els hi ha suposat. Ara la gent s’interessa de debò pel que fem i això ens fa sentir molt agraïts i il·lusionats”, explica el Gerard. “I és una il·lusió compartida perquè tota aquesta gent té també moltes ganes de saber com acabarà tot això”, diu el Pere.- I com porteu les crítiques, si us n’arriben?“En el moment que ets un ens públic, ja saps que en tindràs, de crítiques”, diu el Pere. “Sí, hi estem exposats, evidentment”, comenta el Gerard. El Lluís Vidal, que s’afegeix a la conversa, explica: “De fet nosaltres ens hem envoltat de gent que ha estat sempre sincera amb nosaltres; gent professional que ens ha fet crítiques en un àmbit intern i que ens ha permès millorar”. “El que passa és que s’ha de fer un filtre i discernir entre una crítica que et pot ajudar a millorar i una crítica sense substància”, afegeix.- Amb què us quedeu, del que heu fet fins ara dins del projecte Miaú?“Hem aconseguit fer família. Sempre hem pensat que primer de tot hem de ser amics, hem de ser una colla, i després ja farem música. I això que no ens coneixíem en profunditat, més enllà de veure’ns per Vilafranca. Els vincles els hem establert aquí”, diu el Gerard. El Pere continua: “De fet si algú ens arriba a veure plegats abans de Miaú hagués pensat “Però què fan aquests junts?”. “Com a mínim ha servit per alguna cosa i ha estat molt enriquidor. Molt...”, afegeix el Martí. El Lluís explica: “Al principi, el Gerard i jo ens vam dir “Això, sigui com sigui, ha de sortir”; per tant ens hem agafat a aquesta idea tirant d’amics, de bon rotllo, de gent amb qui et fas... però sent molt conscients que no estem un de sol, sinó que hi ha vuit persones més pujades al carro (són nou integrants, actualment) i tothom ha de tenir molt clara aquesta responsabilitat”.Els Miaú afronten ara un estiu de rodatge. Els podrem veure, per exemple, la nit del 28 d’agost dins del programa de la Festa Major de Vilafranca. Entre agost i setembre tindrà lloc la quarta fase del Sona 9, en la qual s’enfrontaran a vuit grups més amb actuacions en directe a diversos festivals. La cinquena fase, a l’octubre i ja amb només cinc grups, deixarà tres finalistes després de proves com l’actuació en directe a ICat FM. I, finalment, la gran final, tindrà lloc al novembre a la Sala Apolo de Barcelona. Guanyin o no guanyin, seguiu-los la pista... Val la pena.
Miaú a Bandcamp | Facebook | YouTube
