Miquel Albero: "Volem que el nostre projecte sigui el d’un refugi de pensament crític al Pirineu"

La llibreria cooperativa expandirà els seus propòsits fent rodar una petita caravana pels pobles del Pirineu

Natàlia Virgili

07/02/2023

Llibres

Fa un any, dos amics, en Pol Maese (Barcelona,1990) i en Miquel Albero (València, 1988) van obrir la llibreria cooperativa El Refugi, situada al número 9 de l’històric carrer dels Canonges de la Seu d’Urgell. Un espai on es respira cultura i literatura crítica per tots els racons, i que a partir d’aquest 2023 expandirà els seus propòsits fent rodar una petita caravana, batejada amb el nom de la Barraca. Aquest dissabte dia 11 de febrer la caravana visitarà Ripoll, al costat de la també llibreria cooperativa La Lluerna. Entrevistem en Miquel Albero, un dels socis de la cooperativa, per conéixer una mica més a fons aquesta llibreria amb rodes.

La idea és donar motius, o que sigui un humil exemple, de què es poden fer moltes coses en aquest territori, més enllà del turisme o del tercer sector

- Miquel, tant tu com el Pol no sou de la Seu d’Urgell, perquè us vau instal·lar a la capital de l’Alt Urgell?
Amb el Pol no ens coneixíem. Ell és de Barcelona i va venir a la Seu per fer un curs d’elaboració de formatges, i jo sóc de València i vaig venir fugint una mica de les grans ciutats. I perquè la Seu? Doncs perquè des de ben petit hi estiuejava. Ens vàrem conèixer una mica per casualitat, fa dos anys, fruit de les nostres militàncies en els moviments socials i polítics de la Seu. Va ser llavors quan ens vam adonar que tots dos volíem fer un gir a la nostra vida. En aquest moment va sorgir la idea d’engegar aquest projecte.

- Per situar-nos una mica, d’on surt la idea de crear el Refugi? Quin és el propòsit de la llibreria?
La idea del Refugi ve d’una idea que tenia jo al cap des de fa uns 9 anys, i quan ens vam conèixer amb en Pol, li vaig explicar la idea. Tant ell com jo havíem detectat que hi havia un buit a la ciutat, pel que fa a trobar un espai polític i cultural que crèiem que era necessari i que podia funcionar. I aquest espai es va convertir en la llibreria crítica El Refugi.

- Per què aquest nom?
El relat que anem construïnt des del Refugi, ve lligant al nom original dels refugis antiaèris de la Guerra Civil. Eren refugis per protegir a la població, i donant-li una volta sense perdre aquest esperit de lluita. Volem que el nostre projecte fos el d’un refugi de pensament crític al Pirineu. Entroncat amb aquesta idea, i tirant una mica enrere en la història, als anys 30 del segle XX neix el projecte de La Barraca, de Federico Garcia Lorca que portava teatre als pobles del món rural. Inspirant-nos en aquesta idea, va sorgir el projecte de la Barraca. Llogar una caravana i estendre el pensament crític arreu dels pobles del món rural del Pirineu.

- En quin moment surt la idea de crear la Barraca?
La idea de crear La Barraca sorgeix abans de l’estiu passat, i és una evolució d’una idea que teníem al cap, I és que enteníem que el Refugi havia de ser no només un projecte de la Seu, sinó que havia d’anar més enllà i que evolucionés cap a un projecte del Pirineu. Arran d’aquesta idea, i aprofitant que la Direcció General del Tercer Sector, l’Economia Social i Solidària i les Cooperatives convoca el projecte Singulars, que per qui no ho conegui, són unes ajudes econòmiques que tenen per objectiu generar ocupació a través de la creació de noves línies de negoci, ens va semblar que era el moment de presentar la proposta per tal que esdevingués una realitat.

Pol Maese i Miquel Albero amb la Barraca, davant del Refugi | Foto: ACN
- Quina és la voluntat d'itinerància de la Barraca?
La Barraca vol servir com a complement per impulsar un ecosistema cultural propi del Pirineu, que el vertebri des d’un vessant cultural i transformadora. Creiem que pot ser un element que afavoreixi la creació de xarxa i d’un circuit cultural amb altres entitats culturals. La idea és donar motius, o que sigui un humil exemple, de què es poden fer moltes coses en aquest territori, més enllà del turisme o del tercer sector. Es poden trobar projectes totalment viables per tal que la gent es quedi a viure en aquestes comarques i evitar, dins el possible, el despoblament del territori, oferint una oferta cultural com podria trobar a qualsevol altre punt del país.

- Quin és el funcionament a l'hora de decidir quin poble visiteu?
Per un tema econòmic i d’impacte en el medi ambient hem decidit acotar la nostra participació en fires, esdeveniments, festivals o mercats que se celebren i organitzen a les comarques pirinenques. Sí que és cert que prèviament a presentar públicament el projecte, vam fer una sèrie de reunions amb entitats i organitzacions públiques per presentar la Barraca, i un cop presentada vàrem enviar un dossier informatiu on s’explica què ofereix el projecte i a partir d’aquí fem una mica de triatge, ja sigui des de llocs que ens demanen que hi anem amb La Barraca fins a llocs on ja hem fet algun contacte previ i nosaltres som qui organitzem l’esdeveniment.

- Heu hagut de dir que no a participar en un esdeveniment concret, ja sigui més motius d'incompatibilitat d'agenda o per no afinitat amb la proposta?
De moment hem hagut de dir que no a diferents propostes, que per motius d’incompatibilitat d’agenda se’ns superposaven diferents esdeveniments. Com he dit abans, prioritzem els espais del Pirineu evidentment, i fins i tot ja ens han trucat d’altres punts de Catalunya, però malauradament encara no hem pogut tancar cap data. D’altra banda, avui dia no ens hem trobat en la situació d’haver de rebutjar una proposta per motius ideològics o d’afinitat amb la proposta.

- Per on ha començat a rodar la Barraca i quines en seran les pròximes parades?
La primera sortida que va fer La Barraca va ser el dia 3 de gener a Sort, on vam comptar amb la participació de l’escriptora Ivet Eroles que ens va oferir un recital de poesia i on també va posar el punt musical l’acordionista Roser Gabriel. Aquest dissabte dia 11 de febrer estarem a Ripoll, al costat de les companyes de La Lluerna llibreria cooperativa, que celebren el seu aniversari. I durant el mes de març ens podrem veure el dia 19 a Organyà i el 25 del mateix mes a la Pobla de Segur. A l’abril estem engegant un procés col·laboratiu amb escoles i instituts Per tal de crear un Sant Jordi itinerant durant tot el mes d’abril, i també el mateix mes d’abril el dia 7 anem a Peramola a La Fira del Griu, que és una Fira de mitologia. De cara al maig, tenim més dates tancades com a Fira de les Trementinaires de Tuixén.

- Quins llibres hi podem trobar a la Barraca?
A la Barraca podeu trobar llibres sobretot de pensament crític: assaig, història, feminisme o internacionalisme. Però també una part important de poesia i narrativa, còmic de qualitat, i també som un punt de venda i de difusió de productes de diferents projectes del Pirineu, ja siguin projectes tèxtils i de moda com poden ser Cusart o Nòmada Pirineu Republik, així com venda de treballs musicals de diferents músics o grups de la zona. Més enllà de la venda de productes, volem portar totes les activitats que ja estem acollint al Refugi, com poden ser recitals, presentacions o tallers, allà on vagi la Barraca. En definitiva volem ser un espai itinerant on hi passin coses en l'àmbit cultural.

- Quins són els objectius de la Barraca per aquest 2023?
Sobretot pel 2023 el nostre objectiu prioritari és ser present en les comarques del Pirineu, Pre-Pirineu i Aran, i després impulsar i enfortir la xarxa cultural del Pirineu. Pensem que el fet d’impulsar aquest circuit tindrà un impacte molt positiu pel territori, ja no només en l'àmbit cultural, sinó també laboral, social i polític. Certament són uns objectius ambiciosos, però creiem que anem en la bona direcció, i ja estem treballant amb d’altres companyes de la zona per tal que sigui una realitat a mig termini.