Montse Visa
,
20/02/2020
Activa't

Angelina Roure: "Hem d'acceptar que tots tenim alguna discapacitat i alhora tots tenim capacitats"

Presideix l’associació ACUDAM que treballa al Pla d'Urgell
Angelina Roure

Foto: 

Cedida
Una usuària de l'associació ACUDAM
Angelina Roure (1948) presideix l’associació ACUDAM des del 2013. Un projecte al qual està vinculada des dels seus inicis i que treballa des d’El Pla d’Urgell perquè les persones amb discapacitat puguin desenvolupar una vida de qualitat i el més autònoma possible. L’entitat ofereix actualment assistència a 156 persones i a les seves famílies a través dels Serveis d’Habitatge, Teràpia Ocupacional i del Centre Especial de Treball. Un centre que ocupa una setantena de persones amb discapacitat en la fabricació de complements decoratius i materials per al sector agrícola i forestal. Coincidint amb el Dia Mundial de la Justícia Social, Roure reflexiona sobre la tasca que duen a terme i com aquesta contribueix a canviar la manera com la societat accepta i conviu amb la diversitat. ACUDAM va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi l’any 2003.
"Al llarg d’aquests 45 anys hi ha hagut un gran canvi, han passat de ser persones invisibles a ser persones visibles, que participen i viuen en la seva comunitat"

- Ara fa 45 anys un grup de familiars de persones amb discapacitat vau crear ACUDAM. Què us va portar a fer aquest pas?
A l’inici érem un grup de persones amigues de famílies amb fills amb algun tipus de discapacitat, i conscients de la solitud d’aquestes famílies, vam decidir iniciar l’aventura de crear una associació on es pogués atendre de forma conjunta i professionalitzada als seus fills i filles. La primera tasca d’aquell grup de persones i de l’associació va ser realitzar un estudi per saber el nombre de persones que hi havia al territori amb discapacitat, amb la finalitat d’obtenir xifres sobre la realitat del nostre territori. Aquest estudi en aquells temps va ser una tasca dificultosa però ens va ajudar per iniciar les primeres passes.

- Quina és la primera necessitat que vau prioritzar o cobrir en el seu inici?
Va ser l’escolarització dels nens i nenes amb necessitats educatives especials, ja que a la comarca els hi era molt difícil poder accedir amb una escola ordinària. Aquesta escolarització es va poder fer gràcies a l’empresa La Forestal d’Urgell, la qual va cedir un xalet de la seva propietat per obrir l’escola Siloé. Va ser un treball que va implicar moltes persones que tenien interès a donar resposta a aquesta necessitat. En aquells temps, el Siloé va funcionar com escola privada vinculada a l’ACUDAM. En el primer curs (l’any 1975) hi havia setze alumnes i quatre professors, un director, una cuinera i tècnics especialitzats.   


Angelina Roure amb dos usuaris de l'associació ACUDAM​

- A ACUDAM feu una important tasca d’immersió laboral donant als vostres usuaris una feina digna i remunerada a través del Centre Especial de Treball. Com d’important és aquest fet per aquestes persones?
El treball és un dret de tota persona que la iguala i dignifica amb la resta. El Centre Especial de Treball és un dels recursos que hi ha per la integració al món laboral de les persones amb diferents capacitats. Allí, tenen accés al món laboral adequant els llocs de treball a les seves necessitats. Aquesta adequació és molt difícil de tenir-la en el mercat laboral ordinari i disposen d’un equip de professionals que vetlla per aquesta adequació, ajudant a mantenir i millorar el seu lloc de treball. Disposar d’una feina permet a la persona obtenir un salari, unes obligacions, unes relacions interpersonals que milloren la seva qualitat de vida que difícilment milloraria sense aquest accés a la feina.

- Abans que existís ACUDAM o entitats que fan una tasca similar, a què es dedicaven aquestes persones a les que vosaltres doneu assistència? Quin era el seu lloc a la societat?
Tenien un paper secundari i sovint invisible a la societat. La gran majoria d’elles eren ateses per les mateixes famílies i la seva participació en la comunitat era gairebé nul·la. Per sort, amb la implicació de les famílies, professionals i la voluntat de les persones amb discapacitat, al llarg d’aquests 45 anys hi ha hagut un gran canvi, han passat de ser persones invisibles a ser persones visibles, participen i viuen en la seva comunitat. Així i tot, encara queda feina per fer, encara queden alguns prejudicis i barreres a superar.

- També teniu un servei d’habitatge que, entre d’altres, acull persones grans amb discapacitats que necessiten una cura especial. Aquest, entre d’altres, no és un servei que hauria de donar l’administració?
Els Serveis d’Habitatge es componen de Residència i Llar-Residència, amb una capacitat acreditada de 60 persones, i de serveis d’acompanyament a la llar per a persones més autònomes. Actualment els Serveis d’Habitatge de l’ACUDAM estan concertats amb l’administració i nosaltres en tenim la seva gestió i això ens permet treballar amb autonomia i poder oferir als residents una gran qualitat i personalització en la prestació del servei.

- Entenc que hi ha hagut un canvi  a l’entitat des dels seus inicis, en que potser es parava més atenció a les mancances d’aquests persones a l’actualitat, en que també es tenen en compte les seves il·lusions i expectatives a la vida, així com el seu potencial.
Sí, a l’inici va ser un repte el no veure únicament les seves mancances i començar a potenciar les capacitats de la persona. Actualment l’ACUDAM i la resta d’entitats de la Federació ALLEM (la qual en formem part) treballem amb la metodologia d’Atenció Centrada en la Persona. L’objectiu d’aquesta metodologia és assegurar que cada persona atesa als diferents serveis de l’ACUDAM disposi d’un programa centrat en els seus interessos donant-li els suports que requereixi per aconseguir-lo. Es dirigeix a totes les àrees de la vida d’una persona.

- ACUDAM ha fet una gran tasca d’acceptació a la comarca, on és un referent. En general, creu que ha canviat gaire la visió de la societat envers les persones amb discapacitat en aquests anys?
Es pot dir que “hem girat el mitjó”. Amb tots aquests anys hem passat de l’opacitat social a l’acceptació de les persones amb diversitat. Actualment aquestes persones participen en i amb la comunitat en tots els àmbits: cultural, lúdic, social, esportiu... I la comarca ha estat molt pionera en aquest canvi, ens ha ajudat molt, hem tingut la implicació i col·laboració de moltes persones, institucions i entitats per aconseguir-ho.


Usuaris  del Serveis d’Habitatge de l'associació ACUDAM

- I creu que la societat, en general, està preparada per conviure amb la diversitat que aquesta comporta?
Pregunta difícil... Tant si ho volem com no, hem de compartir la vida amb totes i cadascuna de les persones que formem la societat. Hem de creure en una societat diferent on tothom tingui cabuda, no podem girar la cara a la realitat.

- Què hauria de canviar perquè es donés una veritable igualtat o justícia social envers les persones amb discapacitat?
Acceptar que tots tenim alguna discapacitat i alhora tots tenim capacitats. Ha de canviar la visió de les persones. Quan siguem capaços d’acceptar a l’altra i que tota persona té un lloc en aquesta societat diversa, llavors podrem començar a parlar d’igualtat i justícia social. Cal educar i ja s’està fent des de petits, en les escoles, educar en valors per poder canviar el món.

- Per últim, si algú vol fer-se voluntari d’ACUDAM, en què poden ajudar-los en el seu projecte?
De moltes formes: suport en l’atenció a les persones usuàries dels diferents serveis, col·laborant amb campanyes solidàries, en activitats d’oci i temps de lleure i també es pot col·laborar aportant les capacitats de cada persona al servei de l’ACUDAM.

Més informació: 

Webs Acudam / Acudam
Facebook Acudam

També et pot interessar