Jump to navigation
- La lingüística forense continua sent una professió poc coneguda. Com explicaries, a algú que no n’ha sentit mai a parlar, en què consisteix exactament la teva feina?És una ciència, dins de totes les ciències forenses, que s’encarrega d’analitzar el llenguatge i les paraules per poder aportar-ho com una prova en una investigació privada, policial o judicial. Estem parlant d’analitzar material escrit, com poden ser missatges de WhatsApp, correus electrònics i també material d’àudio, com gravacions de veu o trucades.
- Com vas descobrir que et volies dedicar a la lingüística forense i crear el teu propi projecte, el teu laboratori?Desconeixia totalment aquesta branca de la lingüística i va ser per un cop de sort. A mi sempre m'havia agradat molt el dret i la llengua, però no trobava la manera de combinar-ho. A la universitat vaig veure un cartell sobre Lingüística Forense i vaig saber que és el que volia fer. A partir d'aquí vaig començar un estudi de màster, un doctorat, i vaig treballar en un laboratori fins que el van tancar i vaig decidir emprendre pel meu compte.
- Com és el dia a dia en un laboratori de lingüística forense?Doncs és molt entretingut! Hi ha moments de tot... Quan entra un cas de vegades pot ser molt dur, perquè la persona t’explica en quina situació, diríem no positiva, està involucrada i quina ajuda necessita. Aquesta és la part bona, que podem ajudar la societat. I després hi ha una anàlisi molt rigorosa, molt sistemàtica, a vegades una mica feixuga, fins que arribem als resultats. Per sort, no prenem nosaltres les decisions, sinó que a partir de les proves que aportem, el jutge és qui decideix.
- Quan analitzes un text o escoltes un missatge d’àudio, què hi detectes?Depèn una mica de quin és l’objectiu de l’anàlisi. Podem tenir l'objectiu de determinar si darrere hi ha la persona de qui estem sospitant, o si hi ha més d’una persona, perquè a vegades aquesta és la pregunta: Només escriu un o són diversos? En aquests casos s’observen els diferents nivells de la llengua, des del lèxic, és a dir, el vocabulari i les paraules que utilitza, passant per la sintaxi, com s’ordenen aquestes paraules. L’anglès i l’alemany tenen una estructura molt més rígida, però en català i en castellà l’estructura és més lliure i podem posar elements com els adverbis o els pronoms al davant o al darrere, o directament no posar-los. El pronom personal “jo” no és necessari i de fet, quan el posem, és perquè hi ha una intenció. Quan algú diu “Jo això no ho he fet”, vol deixar molt clar qui ho diu. Després també hi ha una anàlisi pragmàtica: Amb quina intenció s’està comunicant aquesta persona? Com ho està fent? Aquest és un dels nivells que resulta més estrany per a la gent que no té coneixements lingüístics. També hi ha preguntes que ens podem fer: “No m’enviava missatges tan curts o tan llargs, qui m’escriu no és la mateixa persona” o sospitar perquè “sempre m’informava, però mai em preguntava”. Aquest seria el nivell de comunicació, com interactuem amb l’altra persona. I després tenim el nivell ortotipogràfic: Quines abreviatures fa servir? Utilitza emoticones? Quins signes de puntuació? Per exemple, si una persona vol donar èmfasi i importància, posa majúscules? O potser molts signes de puntuació?
- Quan us entra un cas és perquè algú té una sospita o detecta aquests senyals que comentes, que poden posar en alerta que alguna cosa no quadra. Quin pas més enllà feu des de la lingüística forense?Exactament. A vegades veiem que no tenim sospitós. Llavors aquí és quan extraiem el perfil lingüístic, que no seria l'autoria, sinó determinar qui hi pot haver darrere d’una carta o un anònim, en casos per exemple d’extorsió o assetjament. El que fem és extreure l’edat aproximada que té aquesta persona, quin és el sexe més probable, quin pot ser el seu nivell d’estudis, si parla la llengua nativa, si ha utilitzat intel·ligència artificial, que aquesta és una pregunta que ens fem molt actualment. I després hi ha altres casos que no és saber qui hi ha darrere d’un text, sinó què s’està fent a través d’aquest text, com passa en casos de violència domèstica, que malauradament en tenim moltíssims. Es tracta d’analitzar com des del punt de vista lingüístic, podem saber si hi ha una violència verbal. Moltes vegades la violència no s’exerceix a través de l’insult o l’amenaça, sinó que és molt més subtil. Són amenaces velades, manipulacions, coaccions. I això és el que analitzem, com podem observar aquesta manipulació a través del llenguatge i això es veu per exemple en el tipus de verbs que s’utilitzen, si són imperatius, si hi ha subjuntius o condicionals.
- Sembla un treball molt psicològic també, de buscar matisos i entendre la manera de pensar i de comunicar-se d'una persona.En part sí i en part no. Nosaltres mai extraiem conclusions psicològiques, per això hi ha els psicòlegs. No tenim estudis sobre això, però sí que és veritat que la nostra part seria entendre aquests patrons que hi ha a través del llenguatge, i és sempre des del punt de vista lingüístic. El que sempre analitzem són les variables lingüístiques. Tampoc analitzem la forma de les lletres, que moltes vegades es confon, i a nosaltres ens és igual, perquè a més la majoria de les mostres que tenim són digitals, gairebé no ens arriben cartes manuscrites.
- En un moment en què estem constantment hiperconnectats amb mòbils i xarxes socials, som més identificables lingüísticament que abans? Estem més exposats a través de la paraula?I tant! Fa 15 anys, quan vaig començar, molts casos no els podíem acceptar perquè no teníem material, no teníem mostres de la persona sospitosa. Avui en dia això no passa perquè tenim grans historials de missatges a través del WhatsApp, però també a les xarxes. Tu et pots posar a la xarxa i buscar comentaris d'algun dels teus perfils, perquè a més a més, la majoria de les persones tenim els perfils públics. I, per tant, a partir d'allà podem obtenir aquest material que abans era gairebé impossible.
- Com ha impactat la irrupció de la intel·ligència artificial en la teva professió? Ajuda a obrir noves línies d’investigació o us complica la detecció d’autories?Com tu dius, les dues coses. Per una part ens ha ajudat perquè podem utilitzar-la per analitzar quantitats més grans de textos, però també ha estat una font de nous casos per observar noves tendències i com es fan servir. També en termes d’investigació, de fet al laboratori hem obert un projecte que es diu CorpIdentIA (Corpus Identity & Authorship Intelligence Analysis), que justament el que fem és analitzar si els detectors d'aquestes eines, que diuen si un text està escrit per una IA, realment funcionen. I després si són capaços d'analitzar textos que han passat per aquests filtres que es diuen humanitzadors o parafrasejadors, que el que fan és, suposadament, desdibuixar l'ús d'una intel·ligència artificial. Traiem marcadors que ens indiquen si estem davant d’un text escrit o coescrit i en traiem patrons per ajudar-nos. El que passa és que això avança tan ràpidament que en tres mesos hem d'haver tret una nova versió i, per tant, hem de tornar a investigar, però és un repte.
- En quins casos pot ajudar i ser útil tot aquest treball d’investigació que esteu fent? Això pot ser útil, òbviament, des del món acadèmic, però també literari. Les editorials ja s’estan plantejant això en termes d’autoria, hauran de pagar el mateix a l’autor si fa servir una intel·ligència artificial? També en temes de codis, perquè ara s'utilitzen certes eines per crear codis maliciosos, com poden ser els virus que ens bloquegen els ordinadors. És molt important, també, veure si darrere hi ha una IA, quin tipus de ciberdelinqüent hi ha, o també en textos d’estafes, obtenir tota la informació d’origen, localització o país.
- Tot aquest treball després arriba a l'àmbit judicial. Fins a quin punt una paraula o una expressió pot canviar el rumb d'un cas?Normalment, no es tracta d’una paraula o una frase, sinó que estem parlant d'un patró. I llavors sí que pot canviar-ho, igual que ho pot fer una altra prova, perquè la lingüística forense té el mateix pes que qualsevol altra prova. Serà el jutge el que, a través de totes les proves, sigui l'ADN, el testimoni o la geolocalització prengui una decisió. Per tant, la lingüística forense és una prova més dins de tot el procés judicial. En alguns casos, estem parlant d'autoria, però imagina't un cas de plagi o d’ambigüitat en una pregunta d’examen. En aquestes situacions la lingüística és una prova decisiva perquè és l’única que té un jutge per determinar si una pregunta d’examen o una clàusula d’un document és ambigua o no.
- En el teu últim llibre “El poder de les paraules” (Ara Llibres) parles precisament de com el llenguatge pot influir, canviar, manipular o persuadir. Em pregunto si som prou conscients del pes real que tenen les paraules.Totalment! I aquí ho estem portant al costat fosc de la meva professió, als delictes. Però també ho podem traslladar al nostre dia a dia, quan ens comuniquem a casa o a la feina. Com demanem un augment de salari al nostre cap? O com li diem al nostre fill que deixi la tablet i es posi a estudiar sense que això sigui un combat a casa? Al final ho fem a través de les paraules i això és molt important tenir-ho present perquè quan som conscients és quan realment ho podem utilitzar com una eina més.
- La teva empremta està darrere de diversos casos mediàtics. En quines investigacions has pogut participar?Doncs en la reobertura del cas de l'Helena Jubany, també el de la Dana Leonte, que encara no ha sortit el judici, però esperem que sigui aviat. O el de la Déborah Fernández, sense resoldre. Són diversos i n’hi ha molts altres que han quedat en la confidencialitat. És important que se’n parli perquè estiguem alerta i la gent sàpiga que existim i que els podem ajudar en el seu dia a dia, perquè moltes vegades es desconeix que hi ha especialistes que ens hi dediquem i en els últims anys estem veient com creix la demanda d’aquesta disciplina.
- En el dia a dia, per tant, la majoria dels casos són anònims?Totalment! La majoria són casos anònims que es queden dins de la confidencialitat del laboratori. Tenim molts casos de ciberassetjament entre menors o a menors, que això és una cosa de la qual se'n parla molt poc, o menys del que s'hauria de parlar, el ciberseducció de menors, aquest assetjament cap als menors. De fet, estem ara fent formacions per prevenir els estudiants, els nois i noies, ambdós sexes també, però a vegades pensem només amb les noies i els nois també són molt vulnerables amb aquest tipus de delictes.
- De fet, fas molta pedagogia de la professió a través dels diversos llibres que has publicat i xerrades que imparteixes. En què veus que ajuda a acostar la lingüística forense al públic?La major part de les vegades per prevenir. Molts cops quan arribem nosaltres ja s’ha comès un delicte i jo crec que amb aquesta prevenció podem evitar que hi hagi més víctimes, com per exemple en els casos de ciberseducció de menors. Si fem aquesta prevenció, de consciència del llenguatge, podem ajudar que no hi hagi víctimes o que les coses es facin molt millor i evitar certs maldecaps. Amb les xerrades amb els joves, veus que són molt agraïts i que comencen a detectar coses que abans no veien, com per exemple ofertes de lloguers d’habitatges que poden ser falses o les notícies falses. També amb xarxes i videojocs, comencen a tenir més consciència lingüística dels missatges que es troben, del que els demanen, aprenen a distanciar-se i a fer-se preguntes i és molt important perquè aprenen a ser conscients i a llegir les coses d’una altra manera.
