El viatge amb Manuel Viola

‘Manuel Viola. El viatge d’Oniro (1933-1985)’ és la darrera exposició que podeu veure al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida

Cristina Mongay

20/10/2016

Arts

Des del passat 27 de setembre, i fins al proper 22 de gener, podeu gaudir al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, de l’exposició ‘Manuel Viola. El viatge d’Oniro (1933-1985)’. Aquesta mostra commemora el centenari del naixement del poeta i pintor Josep Viola Gamón, conegut artísticament amb el nom de Manuel Viola. Viola ha passat a la història per formar part de la mítica revista lleidatana ‘Art’, per lluitar al costat del POUM i la resistència francesa, per col·laborar amb els cercles d’art parisencs i en publicacions clandestines com ‘La Main à Plume’, així com per ser un dels membres del famós grup artístic espanyol ‘El Paso’. Però, el seu univers encara va ser molt més ampli! Vols descobrir-lo? Llegeix les nostres recomanacions i viatja amb la motxilla plena de tot el necessari per transportar-te en el seu món!

“Quan torna al seu país, torna a recuperar els seus somnis on els havia deixat, en el moment en què va canviar l’estoig escolar per un fusell”, va escriure el seu gran amic Jean-François Chabrun

El Museu Morera de Lleida ens proposa conèixer l’univers de l’artista Manuel Viola. Aquest recorreguts s’articula a la pinacoteca en dues parts molt ben definides: la primera, al pis superior, que va des de l’etapa lleidatana (al voltant de 1935) fins a la vinculació de l’autor al grup ‘El Paso’; i la segona, ubicada a la planta baixa, des de l’abstracció lírica a la seva consagració professional.

En la primera etapa podeu conèixer algunes de les peces de l’autor que formen part del fons del Museu Morera, com ara dibuixos i cartes que el vinculen amb personatges com Crous, Lamolla i Cristòfol, així com amb la revista ‘Art’. Podeu veure en directe l’obra surrealista que inspira el nom de l’exposició, ‘Oniro’ (1935), realitzada en collage sobre paper i a dues cares.

Podeu gaudir d’una selecció de materials personals de l’artista, com ara fotografies, carnets, cartes i altres testimonis de la seva vida a la clandestinitat. També s’inclouen algunes de les primeres peces, de petites dimensions, que realitzà a la seva tornada a Espanya (1948), i que evolucionen de la figuració a l’abstracció. Hi destaca el seu colorista ‘Autorretrat’ (1953).

Però el que sense cap mena de dubte us sorprendrà són les pintures de gran format que pertanyen a la seva etapa amb el ‘El Paso’. Amb ‘La Saeta’ (1958), ‘La Saeta pequeña’ (1958), ‘Hondo’ (1961) o ‘El Hidalgo’ (1965) es reflexa l’evident petjada de les pintures negres de Goya en Viola, un dels seus grans referents. També cal destacar una peça que l’artista va fer en homenatge a Giacometti i, a la planta inferior, una en honor del mestre barroc Caravaggio.

Als baixos del Museu el nostre viatge al món de Viola continua i ho fa amb peces de major format –si cap encara!– i d’un estil molt personal. Algunes d’elles són ‘Moncayo’ i ‘Luz Solar’, que estan realitzades íntegrament amb blanc i negre –els colors més habituals de ‘El Paso’– i les caracteritza una gran gestualitat.

Alguns dels temes principals de debats de la seva darrera època van ser la vida i la mort. Cal destacar, per altra banda, l’estreta relació que va tenir al final de la seva vida amb l’Amèrica Llatina, ja que va viure a Perú, Equador, Xile i Argentina entre 1967-1969. A propòsit d’aquest moment, realitzà l’‘Homenatge a Che Guevara’ (1967), un grandíssim collage que feu al assabentar-se de l’assassinat de d’ideòleg argentí.

No deixeu de visitar aquesta mostra! És molt complerta! I la major part de les obres que s’hi exposen formen part de col·leccions particulars i, per tant, se’ns brinda una bona ocasió per conèixer moltes de les peces de l’autor que habitualment resten lluny de la mirada del públic.