Cristina Mongay
,
01/06/2018
Arts

Ermengol: "L’humor gràfic fa evidents les contradiccions del sistema"

Entrevistem al ninotaire argentinolleidatà Ermengol
Ermengol

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Ermengol a la seva escola de Lleida
Parlar d’Ermengol és gairebé un sinònim d’humor gràfic. Armengol Tolsà és un dels grans referents de l’humor gràfic de les nostres terres i la seva vinyeta una de les seccions més buscades i constants dels dominicals i diaris ponentins de paper i digitals. L’artista argentinolleidatà té un traç contundent i viu, i una mirada sincera, àcida i molt crítica amb la societat i la política. Amb més de trenta exposicions monogràfiques a l’esquena, i trenta anys de carrera, segueix il•lustrant dia a dia, setmana a setmana, la ferotge actualitat.
El dibuix és tota la meva vida

- Per què dediques al món de l’art?
Perquè és una passió innata en mi. Vaig entrar en l’art sent molt petit i ho vaig fer a través del dibuix. El dibuix és tota la meva vida i crec que és la base de tot. El dibuix és la manera de donar forma a la idea. Des de molt jovenet que estic ficat al món de l’art, amb només divuit anys em van publicar el primer dibuix en una revista de prestigi a l’Argentina i des de llavors em prenc molt seriosament la meva feina. Faig el que m’agrada i em paguen per fer-ho, amb la qual cosa em sento immensament feliç! No sabria fer una altra cosa. Amb cada dibuix, intento explicar i contribuir al fet que l’art arribi més a la gent i que el consumeixi, en el bon sentit de l’expressió.

- Què et van dir a casa la primera vegada que els van reconèixer les teves ganes de dedicar-te a l’art?
Qualsevol pare o mare normal el què vol és que el seu fill faci una carrera seriosa, sigui un home de bé, i si pot arribar a ser un director d’una oficina de la Caixa o el Santander, millor (riures)! La meva mare va ser força comprensible, però al meu pare li va costar d’acceptar la meva passió. Amb el pas dels anys, crec que ell va comprendre que jo feia el què a mi m’agradava.

Ets sents afortunat?
​I tant! Tu saps el munt de gent al món què es dediquen al que no els agrada, al llarg de la seva vida, purament per sobreviure? Em sento un privilegiat per fer el que m’apassiona, perquè em paguin per això i, a més a més, la meva feina té un cert reconeixement social. Qualsevol altre ofici no té aquest retruc! Això és una gran recompensa, no es pot ingressar al banc, però és immensament gran. De totes maneres, la meva feina també té molt patiment: has de mantenir una qualitat, una mirada crítica, has d’arribar sense excuses a cada encàrrec, etc., et deixes la pell en cada il·lustració! Cada dia t’espera un paperet en blanc que has d’omplir i enviar abans de les vuit del vespre. Molta gent t’està mirant, t’examinen, i has de ser conscient de que dius i com ho dius. La meva és una lluita constant, i la mantindré fins a l’últim dia! Senyor Montoro, tranquil, no em penso jubilar!

- Parlar d’Ermengol és gairebé un sinònim d’humor gràfic
L’humor gràfic no s’estudia, surt! Cap Facultat del món ensenya humor gràfic. Primerament, és una opinió sobre el món, on passen massa coses que són motiu d’inspiració d’un humorista gràfica. I això és trist perquè abans d’humorista gràfic, ets ciutadà, i pateixen les barbaritats què passen. L’humorista gràfic ha de menjar molta informació, i molta informació contaminada, perquè tots els mitjans són d’algú i tenen interessos! Segurament un humorista gràfic té més llibertat que un redactor o un director d’un diari per opinar, perquè l’humor, amb les seves metàfores, té una frontera difusa. La nostra feina la fem amb la sang en ebullició, i ara bull què déu ni dor! Els humoristes gràfics som la mosca collonera de la informació!

- Humor, art i reivindicació és un trio possible i una constant al llarg de la història occidental. Creus que és una combinació fàcil de comprendre per part dels poderosos i els polítics?
Aquesta combinació explosiva ha estat sempre, tot i que hi ha sectors que no ho voldrien així. Jo sóc un català nascut a l’Argentina, fill i nét de catalans, i la meva família parlava català allí quan jo era molt petit per naturalitat, perquè era la llengua de casa, i no per molestar al Rajoy o la Soraya. I em fa molt de mal veure com qui ens governa des de Madrid volen enfrontar-nos ficant pel mig la llengua. La llengua sempre ha de ser un pont entre la gent! Actualment s’està donant a lloc una relació obscena entre el poder polític i l’econòmic. És immoral que un polític acabi sent assessor d’una gran empresa privada, amb nòmines estratosfèriques, quan sent polític ha beneficiat aquesta empresa! La relació entre un humorista gràfic i el poder és com la relació d’un mosquit i una locomotora: el mosquit no la podrà parar, però pot picar al maquinista, pot fer un toc d’atenció! L’humor fa evidents les contradiccions del sistema!

- Any que passa, any que Ermengol és més crític?
Inevitablement! Ja no he de complaure al poder, sóc com sóc i no modificaré ni condicionaré les meves vinyetes i la meva perspectiva a canvi de subvencions.

- Quin és el teu truc per fer caricatures?
Jo no em considero un gran artista plàstic, ni tampoc un bon dibuixant. Potser em salva una mica la idea que desenvolupo. De totes maneres, en la meva feina crec que és més important el concepte que la forma, així com tenir un toc de mala llet. A l’humor gràfic hi ha de ser present un cert gamberrisme! En tot cas, la meva línia estètica és força tova. Els meus personatges són més aviat dolços, i molta gent m’ha remarcat com puc donar tanta canya amb ninots d’aparença amable!

- Què li diries a la gent què no consumeix art?
Fa molt de mal sentir l’expressió “No, jo no vaig a exposicions perquè no entenc d’art”. Això no pot ser! Una obra et pot agradar o no, però és impossible que no et transmeti res. I a molta gent li fa pànic entrar a una exposició! A tothom què pensi així li diria que vagi a una sala sense por, que faci l’esforç i que experimenti amb els sentits. I aquí hi té un gran pes el sistema educatiu, ja que no es fa prou per generar consum d’art per part de la canalla. Si un pare no ha portat mai al seu fill a una exposició, com pretenem que aquest ho faci d’adult? S’ha de lluitar i els que estem vinculats en aquest món hem de treballar fins a l’últim sospir perquè la gent consumeixi cultura. La cultura ens fa millors persones.

- Fa un temps que combines la teva labor artística amb la docent. Fins i tot, has creat la teva pròpia escola, amb seu a Lleida i seu a Balaguer.
Costa molt tirar endavant una escola d’art, sobretot perquè no rebem ni un euro d’ajuda per part de l’administració pública. Però, tot i les dificultats, estem contents amb el nostre dia a dia. Podem ser lliures, treballar la creativitat i la imaginació amb alumnes de totes les edats, nosaltres els ensenyem totes les tècniques, però la mirada i el dibuix ho fiquen ells! Nosaltres no fem ni exàmens ni donem títols. Tu creus que a Picasso algú li va demanar un títol? El teu títol és el que fas, el teu talent. Aquí els nens gaudeixen molt, aprèn moltíssim i van adquirint criteri propi.

- Per què diries que és important incorporar l’art i la imaginació, a la vida?
Perquè és vida! Tu saps el mal que fa a un nen que dibuixa un arbre dir-li que ho ha fet malament? Què ha de fer per dibuixar-lo bé, copiar-lo com una fotocòpia? Pintar el que diu al professor exactament com ell? Rotundament no! No s’ha de castrar i ensinistrar estèticament als nens! Cal donar-los ales i llibertat total i absoluta! En tot el sistema educatiu cal ser prudent al dir a un nen o nena què està bé o que no està bé. Cal ajudar-los a fer el seu camí i a dir el què pensen, i això és el que aterra a l’administració.

- Envia un missatge als nostres lectors i lectores!
Demano a tothom que sigui conscient, conscients què està vivint, de què està fent en moments tan convulsos com els actuals i de saber reconèixer en quin costat es posiciona, ja que molts estan pensant a fer-nos mal i poden fer-nos molt de mal. A la vida cal actuar amb conseqüència.

Més informació: 

També et pot interessar