Jump to navigation
Tot i la destacada petjada de Jaume Calafell i Pifarré (Sant Guim de Freixenet, 1917 – Tàrrega, 1986) en el món de la fotografia ponentina del segle XX, val a dir que aquesta no va ser la seva professió inicial. Això sí, va ser, sense cap mena de dubte, la passió de la seva vida!Calafell s’inicià en la fotografia de forma autodidàcta, practicant amb la càmera i el revelatge sent un jove que es guanyava les garrofes a la barberia del seu poble natal. Tan aviat com va poder, penjà les tisores i les navalles d’afaitar per convertir-se en el fotògraf del poble. Això succeí poc temps abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, quan s’incorporà a l’aviació republicana.En acabar el conflicte, Calafell va fer ‘la mili’ a Burgos, on va obrir un estudi fotogràfic alhora que ho feia a la capital de l’Urgell. Passats els dos anys de servei militar, tornà a Tàrrega, des d’on desenvolupà pràcticament tota la seva carrera.Calafell era una ànima inquieta, dinàmica i creativa. No només es dedicà a la fotografia professional, sinó també que inventà més d'una trentena de patents de visors –entre aquestes destaca el visor de fotografies estereoscòpiques en color 'Marte Visión', que s'utilitzà durant trenta anys– i filmà tot tipus d'esdeveniments socials que es realitzaren a Tàrrega en les dècades de 1940 i 1950.Calafell va ser testimoni de l'evolució de la vida targarina, des del Franquisme fins a la Transició. Capturà voltes ciclistes, festes patronals, festes populars, fires, concursos,... i també successos d'àmbit i d'interès general, documentant la visita de la dirigent Eva Perón a Barcelona el mes de juny de l'any 1947, les presumptes aparicions de la Verge Maria a les Coves de Vinromà (Castelló) i el retorn a Espanya dels presoners de la División Azul.Desenvolupà també la faceta de fotògraf de retrats, capturant per sempre més la vida quotidiana dels clients del seu estudi targarí (principalment, dels seus casaments).
