Jump to navigation
L’exposició ‘Fugint de l’Holocaust’ s’organitza a través de vuit àmbits ben definits.El primer tracta la persecució dels jueus a Europa, iniciada a partir de l’arribada al poder de Hitler l’any 1933, i la creació dels camps de concentració i extermini, als que no només jueus hi van perdre la vida, sinó també republicans espanyols, gitanos, homosexuals i opositors als nazis. És interessant com, en aquest àmbit, es recalca l’arribada dels primers refugiats jueus a Barcelona, així com la bona acollida de les seves autoritats i les oportunitats laborals que els presentava la ciutat. Tanmateix, coneixem les vivències de l’Eduard Heilbruner i la Lina Levi, un matrimoni deportat a França que va morir a Auschwitz.El segon informa sobre les duanes de Les, Puigcerdà i la Jonquera, així com de l’estació de ferrocarril de Portbou, els punts principals d’arribada dels refugiats fins l’any 1941. També fa esmena de les ambaixades i els consolats espanyols a Europa així com de la comunitat hebrea a Barcelona. El tercer tracta la solidaritat de les poblacions catalanes alhora d’atendre els refugiats i les xarxes d’evasió i els passadors dels Pirineus. Aquí podem conèixer les vivències del Víctor Papo, que inicià una nova vida a Barcelona, i la Paquita Sitzer, que finalment arribà a Veneçuela l’any 1943.
Françoise Bielinsky (Paquita Sitzer) amb la seva mare Estera GitlaEl quart àmbit ens permet conèixer a la Jenny Kehr, que passà a Catalunya a través del Coll de Nargó l’any 1942 i va ser internada a la presó de Barcelona. Els camins de por i d’esperança són el tema principal d’aquest espai. En són els protagonistes els expulsats a la França ocupada.Els espais cinquè i sisè tracten l’ús dels balnearis de Caldes de Malavella i els hotels catalans en el moment d’acollir els refugiats, un episoi que s’explica molt bé tot coneixent les peripècies de la Lea Lazega i l’Arnold Einhorn. També s'explica alguns detalls de la presó de Sort, per la qual entre el 1939 i el 1944 hi passaren prop de 3.000 detinguts.Entre els temes tractats a l’àmbit setè, és molt interessant l’OEuvre de Secours aux Enfants (OSE), així com les cases d’acollida de nens on aquests eren amagats fins traslladar-los a Espanya per a la seva posterior emigració als EEUU o Palestina. És així com coneixem la vida d’en Fred Arom, que va ser amagat per l’OSE i amb només catorze anys creuà els Pirineus.
Arnold Einhorn, amb l'uniforme de la Brigada Jueva, amb el seu pare, SalomónEl darrer espai tracta la sortida d’Espanya i el viatge a la llibertat amb destí a Amèrica o Palestina. S’aprofundeix en aquest episodi tant apassionant a partir de les vivències de l’Elias Zomerplaag, que viatjà de Vigo a Curaçao; el Fred Manasse, que viatjà des de Lisboa als EEUU; i la Betsy Wijnberg i el Dan Ehrlich, que es conegueren als Pirineus i que arribaren a Palestina l’any 1944, on la seva emotiva història d’amor culminà.Us recomanem que, al finalitzar la visita a l’exposició, vegeu amb atenció el documental que mostra a quatre dels supervivents (el Simha Arom, l’Adolphe Ekman, en Victor Papo i la Paquita Sitzer) narrant aquests episodis. Després de Lleida, la mostra visitarà altres museus de la Xarxa de Museus Locals, com ara el de l'Hospitalet de Llobregat, el de Sant Boi, el de Cerdanyola del Vallès i el de Sant Cugat.
Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats de la Segona Guerra Mundial
