Jump to navigation
Si bé estan fixades en la memòria col·lectiva fotografies de Capa tan populars com Comiat de les Brigades Internacionals a Montblanc, Mort d’un milicià republicà o el Desembarcament de Normandia, CaixaForum Lleida ens proposa ampliar el nostre coneixement sobre l’immens, apassionat i fecund univers fotogràfic del corresponsal hongarès.
La relació de Capa i el món del color s’inicià l’any 1938, dos anys després que Kodak desenvolupés el Kodachrome, el primer rotlle de pel·lícula en color. Experimentà amb diverses captures que a la Guerra Xino-Japonesa, que es publicaren a la popular revista nord-americana Life.
No obstant això, el seu treball amb el color s’intensificà durant els anys 40 i 50, quan seguí explorant els seus recursos artístics tan en l’àmbit bèl·lic com en l’àmbit civil.
La mostra de CaixaForum Lleida traça un recorregut cronològic a través de les campanyes fotogràfiques elaborades en color per Robert Capa. La seva carta de presentació s’inicia amb un conjunt de fotografies preses el 1943 en el marc de la Segona Guerra Mundial, on podem veure imatges de rereguarda protagonitzades per soldats americans i britànics que viatgen en vaixell al nord d’Àfrica. Aquests llegeixen premsa, escriuen cartes o es diverteixen participant en un combat de boxa.
Amb l’acabament de la guerra, arriba un moment decisiu pel fotògraf: després de molt anhelar-ho, l’any 1947 acaba fundant la seva pròpia agència fotogràfica, la mítica Magnum Photos. En aquesta època, viatja a la seva Hongria natal i a Moscou, on fotografia les cuades de joves que esperaven veure la tomba de Lenin a la Plaça Roja. També, les restes dels danys de guerra i la vida soviètica al camp.
A finals dels anys quaranta, Robert Capa visita el Marroc i Israel, on pren impactants fotografies que han capturat per sempre més l’arribada d’emigrants durant la primera Guerra àrab-israeliana. Destaca, la instantània d'una família baixant del vaixell Theodore Herzl, prop d'Haifa, i la de les ruïnes d’una botiga prop de la Porta de Jaffa, a Jerusalem.
L’arribada de la Guerra Freda va provocar que Capa hagués de reajustar el seu prisma i canviés de models per tal de complaure els encàrrecs de les revistes americanes on treballava. Això explica que el consagrat fotoperiodista, per tal de subsistir, es dediqués a acceptar encàrrecs que retrataven la vida social benestant europea i nord-americana. Una esfera molt lligada al món de la moda, la cultura i els negocis que freqüentava les pistes d’esquí d’Àustria i Suïssa, les costes del sud de França, la Ciutat de les Llums o les selectes festes romanes.
Entre les personalitats importants que Capa va fotografiar en aquesta època, cal destacar la sessió a l’aire lliure que prengué de Pablo Ruíz Picasso el 1948, a Vallauris. A la costa francesa, Capa capturà l’artista en la seva esfera més íntima i familiar, banyant-se amb el seu fill Claude i sostenint el para-sol a la seva xicota, Françoise Gilot.
També capturà un dels grups més admirats de la cultura pop dels cinquanta: el cercle d’estrelles de Hollywood. En les seves fotografies, es pot veure com les grans icones del cinema clàssic del moment es prenen un descans en mig del rodatge, fumen una cigarreta, es retoquen el maquillatge o repassen el guió. Entre ells, apareixen Humphrey Bogart, Ingrid Bergman Truman Capote, Ava Gardner, Orson Welles i Roy Boulting.
L’any 1953, després de visitar la coronació de la reina Isabel II a Londres i el Japó, Capa escrigué que estava preparat per “tornar a la feina de veritat” i que s’havia acabat “el període Deauville i Biarritz i dels pel·liculers”. Necessitava retornar a la feina que realment el feia sentir útil i per la qual sentia una passió irrefrenable. Així, al mes de maig marxà a Indoxina a fer un breu reportatge.
Aquesta feina suposà la més potent de totes les que acceptà en un context bèl·lic; però, la seva impressió en color no tingué a lloc en aquella època probablement perquè requeria massa temps pel seu revelat. Va aparèixer, en canvi, en blanc i negre a la revista Life (1954), i posteriorment a la publicació Camera (1961). Capa va fotografiar els soldats estrangers que avançaven a través dels camps d’arròs, i la gent que es mobilitzava a la carretera de Thái Bình. Malauradament, quan s’enfilava al mur d’una sèquia que vorejava la carretera, el fotògraf trepitjà una mina i va morir.
Web CaixaForum Lleida
