Cristina Mongay
,
02/02/2017
Arts

Tot el que t’espera a la XX Biennal d'Art Contemporani Català

Podeu visitar-la a la capital de Ponent fins al proper 28 de febrer
exposició, XX Biennal d'Art Contemporani Català, Biblioteca Pública de Lleida, Segrià, 2017, Surtdecasa Ponent

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Algunes de les peces que podeu descobrir a la mostra
L’art és un dels canals de comunicació més emprats per la humanitat al llarg de la seva història. Cada època, cada regió, cada autor tracta, amb aquesta eina, de perpetuar múltiples missatges, sensibilitats i motivacions. La política, el poder, el contrapoder, la intel•lectualitat, l’espiritualitat, la crítica social, l’actualitat, el passat,... tot plegat és present en qualsevol d’aquestes obres d’alt valor estètic, sigui quin sigui el seu moment històric.
L’art emergent s’ha de convertit en un dels motors culturals de la nostra societat

I si fem l’exercici als nostres dies? Mai us heu preguntat com es definirà, d’aquí 100 anys, l’art català actual? O quins seran els seus artífexs més destacats?

Si voleu apropar-vos a les respostes d’aquestes qüestions (i de moltes més), no us perdeu la XXa Biennal d’Art Contemporani Català! Amb ella podreu conèixer ‘de tu a tu’ algunes de les promeses artístiques catalanes del moment.

Set són els noms dels artistes seleccionats pel jurat de l’edició anterior (celebrada fa dos anys), set els joves creadors que signen un seguit d’obres que tenen molt a dir artísticament parlant. I és que l’art emergent, l’art dels joves, s’ha convertit en un dels motors culturals de la nostra societat.

Coneguem-los:
1. Lluc Baños (Barcelona, 1985)

La vida, la mort, el pas del temps, l’origen i la fi, la terra, el llenguatge, són alguns dels temes motivació de Baños, temes que han fet moure a la humanitat des de la nit dels temps. Baños proposa un desglossament d’objectes pobres del seu context quotidià: uns llumins consumits, que l’artista dibuixa al llarg d’una sèrie de 64 dies i que en un segon moment desplaça a una nova dimensió artística: el treball amb gravat i tampons impresos sobre papers de gran format.

2. Clara Cortés (Vic, 1991)
De Cortés, el jurat ha seleccionat la peça 98 centímetres, les mesures precises en què ha dut a terme la seva proposta expressiva i cromàtica, d’incisió artística dins de la tècnica del gravat calcogràfic.  A Cortés l’hi interessa la descontextualització de l’objecte, quan aquest es torna totalment arbitrari i subjectiu.

3. Gara Basilio (Barcelona, 1993)
Basilio treballa, a diferència de Baños i Cortés, la construcció i la relació amb el públic. A Geometria del caos, l’artista proposa la construcció d’un cub de grans dimensions formats per 45 peces i amb les quals l’espectador està convidat a interactuar. La peça plasma part de la seva personalitat, allò racional i allò caòtic que dóna sentit al seu dia a dia.

4. Daniel Gasol (Valls, 1983)
Gasol és un dels artistes premiats amb una trajectòria més fructífera, tant des del punt de vista artística com teòric. A How to build national security ens mostra una sèrie d’imatges d’arxiu de l’assassinat de dictadors tradicionalment aliats de la política nord-americana, com Sadam Hussein i Gadafi. Ens convida a reflexionar: vivim en una realitat vulnerable com a conseqüència de la seva accelerada virtualització i cada cop més allunyada de l’experiència física i objectual del món.

5. Ivan Morales (Girona, 1990)
Installation I tracta, especialment, la relació divergent que Morales proposa entre la pintura i l’espai. El pintor altera d’una manera radical l’espai expositiu, elevant el paviment, transformant en cartó, i forçant a l’espectador a realitzar una exploració física de l’espai abans de poder accedir a la contemplació de l’obra.

6. Àlex Palacín (Barcelona, 1989)
Palacín dialoga, en les seves peces, amb l’objecte trobat aleatòriament al món quotidià, que ell pinta, altera i transforma tot posant-ho en relació amb noves troballes urbanes o quotidianes a partir de les quals configura una lúdica i harmònica sèrie de 135 objectes específics. A l’artista l’hi interessa l’espai que hi ha entre la idea, la seva forma i la seva representació, i com aquests tres conceptes es modifiquen en canviar d’un medi a un altre.

7. Francisco Pretel (Argentona, 1981)
La pintura de Pretel s’apropia d’objectes peculiars de la realitat urbana i els descontextualitza sobre la tela en ambients atmosfèrics alhora abstractes i cromàticament exultants. Busca una pintura on el seu caràcter visual sigui l’element protagonista, que es trobi en primer pla i que es mostri com el component o qualitat principal de l’obra.

Més informació: 

Podeu visitar aquesta mostra a la Biblioteca Pública de Lleida fins al proper 28 de febrer.

I, a partir d’allí, podreu veure-la a les localitats següents:
· Vilafranca del Penedès, Aula de Cultura Fòrum Berge Balaguer – Fundació Pinnae, del 2 d març al 2 d’abril
· Olesa de Montserrat, Espai d’Art de La Passió – teatre La Passió, del 6 d’abril al 7 de maig
· Barcelona, Sala Nau U, de l’11 de maig al 4 de juny
· Tarragona, Tinglado 4 Port de Tarragona, de l’1 de juliol al 31 d’agost

També et pot interessar