,
18/02/2015
Reflexions

Bombers (voluntaris) cremats

Dissabte passat mig centenar de comandaments de bombers voluntaris de la Regió d’Emergències de Lleida i l’Alt Pirineu van presentar la seva dimissió per fer palès el conflicte que té obert el col·lectiu amb la conselleria d’Interior. Aquesta decisió deixa sense ningú que dirigeixi els parcs formats exclusivament per bombers no funcionaris, tot i que continuen operatius, cosa que la Generalitat interpreta com una protesta de cara a la galeria i prou.

Els bombers a estones (voluntaris) acusen el Departament d’exigir-los el mateix que als bombers professionals sense emparar-los sota el mateix paraigua. A tall d’exemple argumenten que no se’ls considera agents de l’autoritat quan exerceixen de bomber o que no disposen de la mateixa cobertura legal i sanitària.

Per la seva banda, Interior respon que no els pot tractar igual que als bombers funcionaris justament, argumenta, perquè la relació entre totes dues parts res té a veure amb vincles laborals, tot i que la conselleria retribueix la seva tasca “voluntària”.

El resultat és un foc creuat d’acusacions entre totes dues parts, els arguments de les quals podem arribar a compartir en major o menor mesura, que no fa altra cosa que generar incertesa entre els ciutadans, que ens preguntem si tot plegat no fa perillar el servei prestat des de la Direcció General d’Emergències (siguin com siguin els bombers).

Els ciutadans ens preguntem si se’ns atendrà igual i amb la mateixa celeritat avui que fa un mes, perquè quan tenim un accident o se’ns posa foc a casa el que volem és que se’ns rescati i en l’últim que pensem és si qui ho ha de fer és voluntari o no. Això no ens pertoca a nosaltres decidir-ho. Com tampoc no hem d’entrar a valorar qui té raó en aquesta discussió.

El que sí que tenim dret a exigir és una solució pel nostre propi bé i pel bé del país (un país que crema cada estiu), ja que atenent les xifres, si el descontentament entre els voluntaris va en augment veritablement perilla el servei que rebem avui dia. Perquè ens fem una idea de la magnitud d’un conflicte que desconeixem i/o no entenem, només cal constatar que a Lleida hi ha 26 parcs de bombers voluntaris (23 dels quals operen sense comandament des de dissabte passat) i tan sols 8 de professionals. Què passarà aquesta campanya forestal si els bombers voluntaris es cremen encara més? Val més que no hi haguem de pensar!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

19/08/2020
LOURDES CARDONA
24/07/2020
Diria que faig una vida senzilla, només esquitxada de tant en tant pel luxe de viatjar fora de les fronteres del nostre país (cosa que des que sóc mare passa, essent molt generosa, un cap de setmana a l'any).
21/05/2020
A mitjan de febrer (bufa, sembla que sigui fa una eternitat!) vaig dedicar un article dels meus articles a Nova Tàrrega (aquí te'n deixo l'
16/04/2020
El coronavirus fa estralls entre la població de més edat. Bona part de les persones que han mort per culpa de la malaltia per la qual el 2020 passarà a la història tenien fets els 80 anys.
21/03/2020
Reconec que ser optimista amb la que tenim a sobre, em costa (el meu estat d'ànim avui en res s'assembla al de fa una setmana).
06/03/2020
Hem avançat. No hi ha cap mena de dubte.
21/02/2020
"Et faré anar a collir olives aquest any!", em deia el padrí quan ruixava la verdura o l'amanida amb més oli del que ell creia necessari.