Jump to navigation
Hem avançat. No hi ha cap mena de dubte. Però encara podem anar més lluny; per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones encara tenim camp per córrer. Enguany, la campanya pel 8-M de Tàrrega (organitzada conjuntament per la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament, Foment Tàrrega i el Consell Comarcal de l'Urgell i amb la complicitat de les entitats locals que defensen la igualtat de gènere) posa en valor justament el camí recorregut; difon alguns dels drets assolits gràcies al moviment feminista.
Drets bàsics com votar, decidir sobre la voluntat de ser mare, denunciar i castigar la violència sexista, obrir un compte bancari sense permís d'un home, accedir a la universitat, dur pantalons... avui són possibles per a moltes dones gràcies a la lluita de les companyes (i també alguns companys) que ens han precedit, però hi ha indrets del món on aquestes conquestes encara no són una realitat.
A casa nostra hem de seguir prement l'accelerador per arribar al nostre destí (la igualtat real i no només sobre el paper entre les persones) mentre encara hi hagi rols de gènere que marquin diferències, mentre un home continuï cobrant més que una dona per fer la mateixa feina, mentre les dones seguim essent blanc de violència (sexual, física, emocional... o verbal) pel simple fet de ser-ho...
En aquest sentit, arribem al 8-M just després que el consell de ministres hagi aprovat la reforma del Codi Penal que estableix que tota penetració sense consentiment es considerarà violació, que vol acabar amb la distinció entre abús i agressió sexual en funció de si hi ha violència o no. Una reclamació que milers i milers de dones vam clamar de viva veu arreu de l'Estat indignades per sentències com la de La Manada.
L'avantprojecte de llei integral per a la protecció de la llibertat sexual i contra les violències sexuals, que ara s'haurà de sotmetre a debat al Congrés, estableix nous agreujants i nous delictes a fi d'"ampliar el focus" a totes les violències sexuals i masclistes, que temptin contra la llibertat de les dones.
És una forma de prémer l'accelerador. Però l'hem de prémer nosaltres, les dones, les protagonistes de la campanya Si ets dona i... agraeix-li-ho a una feminista, amb l'ajuda dels companys que creuen que tenim els mateixos drets i deures que ells sense peròs que valguin.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.