,
23/06/2016
Reflexions
Captura de pantalla del portal informatiu 324.cat, que obre amb el Fernández Gate

Canviarà res aquest diumenge a Espanya?

Vet aquí la pregunta del milió. Tot i que voldria pensar que l'escàndol que esquitxa, i de ple, el ministre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau hauria de servir per obrir els ulls als votants del PP, molt em temo que no servirà de res o de ben poca cosa. Intueixo que diumenge el partit del que per a mi ha estat un pèssim president del govern (per no dir un dels pitjors) tornarà a guanyar les eleccions, encara que sigui amb un grapat menys de vots que el passat 20-D. El motiu? Doncs perquè el PP té un electorat fidel, que contesa electoral rere contesa electoral els fa confiança cegament, que fins i tot entén i defensa els seus artificis pel bé de la pàtria espanyola.

L'anomenat Fernández Gate que tan ens ha indignat aquí a Catalunya, als ciutadans de la resta d'Espanya poc impacte els ha generat. Només així s'explica per què no s'indignen amb nosaltres i exigeixen la dimissió inmediata del ministre de l'Interior en funcions, que es defensa assenyalant més qui, quan i per què han trascendit les seves converses amb De Alfonso, cap de l'Oficina Antifrau, i presentant-se com una víctima. Una víctima ministre? Les víctimes som tots els ciutadans d'aquest estat fallit que tenim dirigents capaços de fer qualsevol cosa per defensar els seus interessos, encara que siguin il·lícits i indignes. Avui el seu objectiu són els seus rivals sobiranistes a Catalunya, però demà ho poden ser qualsevol. No creieu que els hauria de fer grinyolar les orelles?

I tant! Però és més senzill fer veure que no has sentit res, que això no és problema teu, que no pas posar-los contra les cordes com es mereixen. Com s'explica sinó que la immensa majoria dels diaris espanyols, amb l'excepció de Publico.es (que ha destapat l'escàndol) silenciés el tema l'endemà que esclatés la bomba i l'hagi intentat minimitzar avui mentre la premsa internacional en parlava sense embuts?

Sentir-los parlar em crispa, no sabeu quant, però més m'enfada i m'entristeix que això no serveixi de gran cosa aquest diumenge, 26-J, en què els ciutadans de l'Estat espanyol estem cridats de nou a les urnes. Voldria que el ministre i el president tinguessin el final que es mereixen i de què parla Carles Capdevila, però no hi tinc fe. Fa temps que he perdut la fe en Espanya. Per això convido tots els sobiranistes que hi ha a Catalunya, sobretot els que havien decidit "passar" de votar aquest cop que diumenge exerceixin el seu dret a vot, i que ho facin amb responsabilitat. Que les coses canviïn, encara que només sigui una mica, és a les nostres mans. No podem restar immòbils davant d'aquells que es vanten d'haver-nos destrossat el sistema sanitari! No podem tolerar que se'ns menystingui d'aquesta manera, no tan sols per estimar la nostra terra i defensar-ne la plena autonomia, sinó simplement per viure a Catalunya!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

05/06/2018
Tots, absolutament tots, un moment o altre en la nostra vida hem perdut els estreps i hem dit disbarats que, vistos amb perspectiva, ens sembla impossible que hagin pogut sortir de la nostra boca.
22/05/2018
A la vida hi ha diverses maneres d'aconseguir els nostres objectius: podem mirar de convèncer el contrari que la nostra proposta és l'encertada, podem tirar pel dret i imposar-la o podem consensuar una via que complagui
10/05/2018
Com és que costa tan d'entendre que només SÍ és Sí? M'ho he hagut de demanar massa cops.
25/04/2018
Gairebé a tots ens vénen al cap les mateixes imatges quan en parlem. Quasi tothom pensa en bombes, segrestos, assassinats, atropellaments massius... quan parlem de terrorisme.
10/04/2018
La postveritat és un concepte relativament nou (es va començar a emprar fa tot just dos anys) que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, no importa tant l’objectivitat dels f
28/03/2018
Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil.
13/03/2018
Són moltes les veus, masculines però també femenines, que han qüestionat la vaga feminista d'aquest 8-M. Un dels darrers a fer-ho es va quedar ben descansat.