Jump to navigation
Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil. Per això, avui us escric des del cor i entono el mea culpa si decebo algú. Procuro fer-ho, com sempre, amb honestedat i tenint ben present qui pensa diferent, perquè estic convençuda que si els polítics (aquí i allà) fessin el mateix avui no parlaríem en els termes que ho fem. Ho he dit manta vegades.
#PrimaveraCatalana omple les xarxes socials des que va saltar la notícia que el jutge Llarena decretava l'ingrés (més ben dit, reingrés) a presó de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell i milers de ciutadans van sortir al carrer a protestar.
#PrimaveraCatalana. Una nomenclatura que recorda l'onada de protestes dels països àrabs a finals del 2010 i principis del 2011 i que, malgrat ser motor de canvi, tenen una connotació negativa que no em puc treure del cap: les víctimes mortals. D'aquí que el concepte m'incomodi.
Com em neguiteja, i no pas poc, que cada cop hi hagi més gent que manifesti obertament que la sortida passa per l'enfrontament obert. Cal fer una "primavera a la catalana", pacífica i cívica, perquè al meu entendre, la violència abocaria el procés a l'abisme, liquidaria el que ha aconseguit fins ara i seria un greu error sobretot ara que l'opinió pública internacional qüestiona sense embuts les maneres del govern espanyol; ara que aquest "afer intern" ha deixat de ser-ho.
Ho demostra el dur editorial que el diari britànic The Times signava dilluns, en el qual retreu a Rajoy que no s'hagi preocupat de saber el motiu pel qual una part tan important de catalans vol la independència, o les paraules d'un dels principals diaris alemanys que sosté que "organitzar un referèndum tot i contradir el Constitucional i el govern central no és un crim sinó confiar en la democràcia per aconseguir un objectiu polític". Recalco, polític.
Només espero que qui té la capacitat, i les eines, per resoldre el conflicte ho tingui present i, si governa per a tots com ven, per fi tingui en compte els més de 2 milions de catalans que volen marxar d'Espanya. Empresonar els seus representants no els farà canviar d'opinió. Alguna oferta, potser sí.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
