,
13/01/2017
Reflexions

El cor dividit

El cor dividit és el que devem tenir la immensa majoria de mares treballadores que tornem a la càrrega, a la rutina laboral, un cop esgotada la baixa per maternitat. Ho dic sense embuts: ara mateix en sóc un perfecte exemple. Navego entre dos mars. Sóc feliç per tornar a fer una feina que m’entusiasma i em permet sentir-me realitzada (això de fer de mestressa de casa full time no és per a mi!), però alguna cosa falla quan d’alguna manera sento que he abandonat el meu fill, que té cinc mesos acabats de fer.  

És la realitat que tenim en aquest país on, sortosament, des del passat 1 de gener els homes que han estat pares poden absentar-se de la feina un mes sencer (quan la parella i la criatura més el necessiten, sigui dit de passada) i no només dues setmanes com fins ara. Es tracta d’una mesura a celebrar, però encara ho seria més que el permís de maternitat del qual disposem s’equiparés al d’altres països de la nostra tan “estimada” Europa. Quant de temps seria idoni que durés aquesta absència? No ho sé. Però si el nostre és dels estats on és més breu, bé demostra que caldria revisar-lo amb la mateixa celeritat com ens posem les piles per deixar de ser a la cua d’Europa en altres aspectes. Si el canvi no arriba mai, a mi ja no m’afectarà i em conformo reivindicant-lo mentre torno a agafar el ritme, que després de tant de temps no és pas fàcil.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.