Jump to navigation
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè. Quan la padrina, per exemple, fa macarrons a la carbonara per dinar la meva filla es llepa els dits mentre son cosí arrufa el nas; en canvi, si els fa a la bolonyesa, passa just a l'inrevés. Passa a més gran escala. Quan dones la teva opinió en una tribuna pública com podria ser aquest espai, per exemple, hi ha qui comparteix fins a l'última coma i qui hi és a les antípodes. Així és la vida, no cal fer-ne escarafalls.
Partir d'aquesta premissa m'ajuda en el dia a dia i a entomar les crítiques quan arriben, que ho fan i ho han de fer. Sóc una persona sentida i quan algú desaprova la meva feina em sap greu. Però agraeixo les crítiques, sempre que siguin constructives és clar, perquè et permeten prendre una altra perspectiva i són essencials per canviar i millorar.
Ara bé, tenir clar que és impossible que tothom aplaudeixi el que fas no és impediment per intentar-ho. No puc fer altra cosa. Em van ensenyar a treballar de valent, a posar-hi cos i ànima. Crec fermament que qui hi posa esforç i bona voluntat mereix el nostre reconeixement, encara que no hi combreguem al al cent per cent. Miro de no veure fantasmes on no n'hi ha perquè l'experiència m'ha demostrat que suposa complicar-nos la vida de mala manera, i tots sabeu que la vida té el mal costum de complicar-se per si sola. Mai no falla.
Aquests dies, tothom parla del mateix: al carrer, a la cafeteria, al forn, al mercat... No dic que l'ocasió no s'ho valgui, els que em coneixeu (per poc que sigui) sabeu que sóc una persona compromesa. Però és tan esgotador... i alhora, enriquidor. Debatre amb qui pensa diferent i cercar punts d'encontre és més gratificant que fer-ho amb qui comparteix el mateix punt de vista. Per això crec que, passi el que passi, hem de procurar mantenir viu el diàleg, sobretot amb qui veu el món d'una altra manera. Només així evitarem fractures, al meu parer, innecessàries.
Cal que avui, més que mai, tothom, tant ciutadans com polítics, ho tinguem present. Mai no plou al gust de tothom, però només si parlem, si escoltem, podrem arribar a entendre perquè plou a gust dels uns o dels altres.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.