,
25/11/2019
Reflexions
Foto:
Sydney Sims on Unsplash

Ho hem d'arreglar

"Es tracta d'arreglar-ho" era el nom que va rebre el congrés organitzat per la regidoria d'Acció Social i Igualtat de l'ajuntament de Tàrrega el 12 de novembre passat amb la finalitat de donar eines als i les joves per detectar i prevenir les violències masclistes. Hi van participar 150 adolescents d'entre 16 i 18 anys dels centres educatius de la nostra ciutat que, esperem, en traguessin profit pel bé de la nostra societat.

Una societat que ja ha fet passos per eradicar el masclisme i les violències que, sovint, en deriven; però que encara ha de fer més, com posen de manifest les xifres que, per exemple, es van oferir en la taula rodona que vaig moderar, en la qual es va posar en valor la necessitat de denunciar els agressors. 

Els professionals que hi van participar van insistir davant la trentena de noies i el noi que hi van assistir que hi ha comportaments i actituds que no hem de permetre perquè són delicte, ras i curt. Són conductes punibles i, en conseqüència, no les hem de tolerar (tant si les patim en primera persona com si en som testimoni).

Van posar especial atenció en aquelles formes de violència que van més enllà del maltractament físic, que generen ferides invisibles als nostres ulls i que, malgrat que són més subtils, també poden generar dolor. Van parlar de situacions que, malauradament, gairebé totes les dones hem patit un cop o altre a la vida: comentaris al carrer, parelles que jutgen la roba que portem, companys que volen tancar-nos en una gàbia la clau de la qual només la tinguin ells, esposos que controlen el nostre mòbil per saber amb qui ens relacionem, parelles que ens tracten com esclaves, companys que no accepten un no per resposta, amics que es creuen amb el dret de fotre'ns mà, caps que se senten legitimats per escanejar-nos o grapejar-nos... 

No en podem passar ni una. Conductes com aquestes també les hem d'eradicar en el camí cap a una societat en la qual cap dona se senti amenaçada simplement pel fet de ser-ho, en què cap dona o nena sigui maltractada. Les dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles (i els infants assassinats per fer mal a les seves mares) són la pitjor cara d'aquesta xacra social, però no en són l'única. Cal desemmascarar-les totes si és que això ho volem arreglar d'una vegada per totes. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.