Jump to navigation
La setmana passada fou notícia la situació de l'Aquarius, un vaixell de l'ONG SOS Mediterranée France que va passar dies a la deriva entre Sicília i Malta amb més de 600 immigrants a bord després que els governs italià i maltès rebutgessin acollir-los.
Dilluns de la setmana passada el flamant nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, movia fitxa i anunciava que havia donat ordres perquè Espanya acollís els immigrants a bord de la nau per "complir amb els compromisos internacionals en matèria de crisis humanitàries". Recordem que el vaixell va atracar a València dissabte passat.
Primera cleca a l'antic executiu del PP, que la sentència del cas Gürtel coneguda ara fa tres setmanes va dinamitar. El govern de Rajoy havia incomplert el seu compromís d'acollir més de 17.000 refugiats rebent-ne encara no 2.000 potser pensant que quan l'opinió pública deixés de pressionar podria mirar cap a una altra banda, tal com va fer amb altres reptes que l'estat hauria hagut d'afrontar per resoldre.
Sigui com sigui el nou executiu socialista, formació que havia exigit el compliment dels acords subscrits per Espanya el 2015, se'n desmarcava i sembla que afronta de cara la problemàtica quan "fins ara tothom es posava de perfil i deixava que carregués amb la càrrega aquell que es trobava més a prop del problema. Així no podíem continuar", segons va manifestar el nou ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell.
La decisió va generar opinions de tota mena: des dels que hi donen suport perquè és inhumà deixar un vaixell a la deriva en aquestes condicions fins als que creuen que això convertirà el país en un pol d'atracció d'immigració irregular.
El cas de l'Aquarius, però, només el darrer exemple (mediàtic) de la ineficaç política que aplica la Unió Europea per respondre un repte de la magnitud de la crisi dels refugiats. Europa té les mans tacades de sang per haver restat massa temps impassible mentre milers de persones perdien la vida al Mediterrani fugint dels seus països a la recerca d'una vida millor.
El desafiament que tenim al davant és d'unes dimensions i complexitat colossals. Convé enfrontar-lo de cara i amb totes les eines disponibles. Tots els països de la Unió han de posar el seu granet de sorra per donar una resposta que estigui a l'alçada. Cal que deixem d'anar a la deriva.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
