Jump to navigation
El coronavirus fa estralls entre la població de més edat. Bona part de les persones que han mort per culpa de la malaltia per la qual el 2020 passarà a la història tenien fets els 80 anys. Per això, la nostra gent gran són un dels grups considerats de risc, dels que més cal protegir.
Ho fem quedant-nos a casa, no deixant la canalla a càrrec dels avis, teletreballant o, en cas que no sigui possible, treballant seguint estrictes mesures de seguretat, oferint-nos per fer-los la compra, trucant-los per saber com estan i fer-la petar una estona... I ho fan els professionals sanitaris i assistencials d'arreu, com, per exemple, la quinzena de treballadors de la Llar d'Avis del Carme de Tàrrega que ha decidit confinar-se al centre amb la seixantena d'usuaris que hi viuen.
L'objectiu d'aquesta mesura, que va sorgir d'un grup d'empleats del geriàtric, és blindar-se contra la Covid-19 i garantir així que la llar d'avis, com també passa sortosament a la Residència-Hospital Sant Antoni, segueixi sense registrar cap positiu de la malaltia. Fet que, segons el gerent de la llar, Xavier Camps, es deu en bona part a les mesures primerenques que es van adoptar i a la implicació i conscienciació de tota la plantilla, a qui agraeix el seu esforç.
Camps assegura que "tot el que fem és per protegir els nostres avis" i estic segura que és una afirmació que secunda fins a la darrera residència del país; també la de la Fuliola, on la situació, per desgràcia, és ben diferent.
El geriàtric de la Fuliola és en el punt de mira per ser un dels principals focus de contagi del coronavirus a l'Urgell i on s'haurien registrat entre set i dinou morts per Covid-19. Parlem en condicional perquè no hi ha manera de treure'n l'aigua clara. Ni el centre (que ha declinat fer declaracions), ni els departaments de Treball i Salut ens han esclarit quin és l'abast de la tragèdia, estat que fins i tot desconeix l'alcalde de la Fuliola (que sí que ha atès la nostra trucada i així ho ha manifestat).
S'ha imposat el silenci, cosa que, al meu parer, genera desconfiança i agreuja una situació ja de per si prou delicada. L'opacitat amb què s'ha gestionat el cas, que estic segura que és cosa de la mala sort, contrasta amb l'allau de dades que ofereix Salut en mapes i gràfics que s'actualitzen a diari però que no quadren els uns amb els altres. El resultat, periodistes com jo perduts i amb poques eines per informar com la ciutadania es mereix.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
