Primavera a la catalana

Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil. Per això, avui us escric des del cor i entono el mea culpa si decebo algú. Procuro fer-ho, com sempre, amb honestedat i tenint ben present qui pensa diferent, perquè estic convençuda que si els polítics (aquí i allà) fessin el mateix avui no parlaríem en els termes que ho fem. Ho he dit manta vegades.

#PrimaveraCatalana omple les xarxes socials des que va saltar la notícia que el jutge Llarena decretava l'ingrés (més ben dit, reingrés) a presó de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell i milers de ciutadans van sortir al carrer a protestar. 

#PrimaveraCatalana. Una nomenclatura que recorda l'onada de protestes dels països àrabs a finals del 2010 i principis del 2011 i que, malgrat ser motor de canvi, tenen una connotació negativa que no em puc treure del cap: les víctimes mortals. D'aquí que el concepte m'incomodi. 

Com em neguiteja, i no pas poc, que cada cop hi hagi més gent que manifesti obertament que la sortida passa per l'enfrontament obert. Cal fer una "primavera a la catalana", pacífica i cívica, perquè al meu entendre, la violència abocaria el procés a l'abisme, liquidaria el que ha aconseguit fins ara i seria un greu error sobretot ara que l'opinió pública internacional qüestiona sense embuts les maneres del govern espanyol; ara que aquest "afer intern" ha deixat de ser-ho. 

Ho demostra el dur editorial que el diari britànic The Times signava dilluns, en el qual retreu a Rajoy que no s'hagi preocupat de saber el motiu pel qual una part tan important de catalans vol la independència, o les paraules d'un dels principals diaris alemanys que sosté que "organitzar un referèndum tot i contradir el Constitucional i el govern central no és un crim sinó confiar en la democràcia per aconseguir un objectiu polític". Recalco, polític.

Només espero que qui té la capacitat, i les eines, per resoldre el conflicte ho tingui present i, si governa per a tots com ven, per fi tingui en compte els més de 2 milions de catalans que volen marxar d'Espanya. Empresonar els seus representants no els farà canviar d'opinió. Alguna oferta, potser sí.