Jump to navigation
LOURDES CARDONA
Ja està. El 10N ja ha passat, però el panorama que ens ha deixat no és per tirar-hi coets. El PSOE de Pedro Sánchez ha tornat a guanyar les eleccions amb el 28% dels vots però perd 3 escons, cosa que li posa més difícil la investidura (malgrat hagi aconseguit un preacord amb Podem en temps rècord). Repassem alguns dels titulars que en podem extreure?
Sens dubte, el primer és la victòria socialista, una mica més feble que la del 28A, cosa que em fa pensar que a Ferraz es penedeixen de no haver aconseguit un pacte de govern aquest estiu i s'han apressat a fer la feina en menys de 48 hores...
A Catalunya, però, Pedro Sánchez no ha estat el vencedor sinó que s'ha hagut de conformar amb una segona posició amb el 20% dels sufragis (un 2,5% menys que a l'abril). Aquí, i aquest podria ser un segon titular, el primer lloc del podi, ha tornat a ser per a Esquerra, que aconsegueix 13 diputats amb el 22,56% dels suports (en suma un més que el PSC i dos menys dels que va aconseguir el 28A).
Però el titular més espectacular per a mi és l'ascens de la ultradreta a Espanya. Vox, amb 52 diputats, ara és la tercera força del Congrés en sumar el 15% dels sufragis. El 28A va irrompre amb força a la cambra baixa en aconseguir 24 escons que el situaven en el cinquè partit. Si aquelles xifres, per als que ens declarem antifeixistes, ja eren perilloses, les d'avui són nefastes. No sé què ens espera amb un Santiago Abascal tan enfortit, però res de bo, ni per als independentistes, ni per a la gent d'esquerres, ni per al col·lectiu LGBTI+, ni per a les dones...
Un altre destacat titular d'aquests comicis és la patacada històrica de Ciutadans, que ha suposat la dimissió del seu líder, Albert Rivera. La formació taronja passa de ser la tercera força a la sisena i es queda amb només 10 dels 57 diputats que tenia (tan sols dos més dels que els que aconsegueix Junts per Catalunya, que suma un escó més que el passat mes d'abril).
En clau independentista, les xifres són boníssimes. Al Congrés hi haurà 23 diputats independentistes (un més que fa mig any): 13 d'Esquerra, 8 de JxCat i 2 de la CUP, que per primer cop a la història jugarà a Madrid.
La realitat que dibuixen els resultats del 10N constata que, a banda i banda de l'Ebre, hi ha dues realitats oposades; mentre a Espanya guanya terreny la dreta (amb el pretext de preservar la unitat d'Espanya), Catalunya vira cap a l'esquerra (i sent que cada cop té menys lloc en aquesta Espanya).
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
