Jump to navigation
Aquest inici d'any no m'agrada. Ja té unes quantes coses que voldria canviar, la que més m'enfurisma de les quals m'interpel·la directament com a dona. No us fa bullir la sang la quantitat de notícies de violacions en grup que s'han produït darrerament?
És l'efecte de la laxitud de la Justícia amb els violadors. És el missatge que us deia fa uns mesos que s'enviava permetent que els membres de La Manada seguissin el seu dia a dia malgrat haver estat condemnats a 9 anys de presó (vegeu l'article del 6 de juliol passat).
Haver desaprofitat l'oportunitat de dictar una sentència que deixés ben clar als agressors que obligar una dona a mantenir-hi relacions sexuals és inadmissible i es paga car sembla haver fet que altres grups d'homes (molt joves, per cert) s'hi hagin emmirallat, hagin seguit els seus passos i s'hagin organitzat per abusar sexualment o violar dones perquè les conseqüències que té són "assumibles".
Els darrers casos amb més ressò són el dels quatre joves detinguts per violar una noia sota els efectes de l'alcohol i les drogues la nit de Nadal a Alacant o el de dos homes que van violar una menor la nit de Cap d'Any a Castelló; però no cal anar gaire lluny per adonar-nos que és una realitat que ens toca de prop. Tots ens haurem assabentat de la investigació que duen a terme els Mossos d'Esquadra arran de la denúncia presentada per una jove de la Seu d'Urgell que la matinada del 25 de desembre hauria estat agredida sexualment per sis homes.
De gener a octubre es van presentar a Lleida un total de 126 denúncies per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, una vintena més que en tot el 2017, segons publicava Segre (vegeu l'edició del 31 de desembre). Amb aquestes dades a la mà, i sentint els discursos de determinades formacions polítiques que reneguen de la Llei de violència masclista, mirar amb optimisme i confiança el futur es fa complicat.
Però no podem tirar la tovallola i tots els qui creiem que cal fer alguna cosa perquè els nostres joves deixin de veure la dona com un objecte que poden fer servir a plaer, tots els que defensem la igualtat entre homes i dones, ens posem les piles. No s'hi val a badar! La realitat apressa.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
