Tocar el cel a les Garrigues

Des del seu cim gaudireu d’una vista excepcional sobre les muntanyes de Prades, el Montsant i fins i tot podreu veure els Pirineus

David Sancho

02/02/2016

Entorn

Més alt o més baix, cada comarca del país té el seu sostre. En el cas de les Garrigues, aquest se situa a la serra de la Llena, on fàcilment podem accedir a la Cogulla (1026 metres) i la Punta Curull (o Tossal del Quico) de 1021 metres. Aquest darrer cim és el més emblemàtic de la comarca, i és que des del seu cim gaudireu d’una vista excepcional sobre les muntanyes de Prades, el Montsant i fins i tot podreu veure els Pirineus. Pugeu amb nosaltres?

Iniciem la ruta al poble del Vilosell, a tocar de l’ermita de Sant Sebastià, on agafarem un camí (senyalitzat) en direcció a la petita ermita del Crucifici. Deixem enrere les darreres cases de la població i ens endinsem en els camps de la rodalia, bàsicament de vinya i cereal, seguint sempre l’itinerari marcat. Al llarg del recorregut, trobarem marques vermelles en forma de romb i les conegudes marques del sender de petit recorregut (PR) blanques-i-grogues. Aquest sender és el PR-C 184.

Al cap d’aproximadament quaranta minuts de camí, arribem a la petita ermita del Crucifici, una curiosa construcció situada sota una gran roca i que es va aixecar aquí –segons expliquen- per haver-hi trobat, surant sobre l’aigua, el crucifix que avui en dia hi ha dins l’ermita.

A partir d’aquí deixarem els camins amples que hem anat seguint i ens endinsarem a la serra, seguint un corriol en direcció a Sant Miquel de la Tosca. Arribem a una bifurcació i seguirem el cartell que indica 'Font de Marimanya' per iniciar l’ascens cap a la Punta Curull. Aquest no és el camí més habitual per pujar-hi, però ens hi porta igualment. El camí puja fort amunt pel mig del bosc, i anirem trobant unes marques vermelles que ens portaran al capdamunt de la serra. El camí que anem seguint desemboca en un de més ampli, on retrobarem les marques del PR i que seguirem cap a la dreta en direcció a la punta del Curull. Al cap d’una estona de camí, trobarem una pista cimentada amb un cartell indicador cap a la punta del Curull, però no seguirem l’indicador sinó que seguirem recte amunt per un camí sense pèrdua. En poc menys de dos hores d’haver sortit del Vilosell, fem cim a la Punta Curull (1021 m.), el cim més emblemàtic de les Garrigues i amb unes vistes espectaculars sobre les muntanyes de Prades, el Montsant i el poblet de Vilanova de Prades, situat ja a la Conca de Barberà.

Entre ermites i senderes
Deixem la punta del Curull i prenem un camí en direcció a les antenes que veiem a la muntanya veïna. El camí acaba en una pista que va en direcció a les antenes i al cim de la Cogulla, coronat per una torre de vigilància forestal. Fem cim a la Cogulla (1026 m.), tornem a la pista, i seguim en direcció oest cap al Coll de l’Abellar, on trobarem el camí que ens baixarà a Sant Miquel de la Tosca. Si heu anat seguint les nostres rutes, ja vam visitar Sant Miquel de la Tosca quan vam visitar la serra de la Llena.

Des del Coll de l’Abellar començarem a perdre desnivell ràpidament cap a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, punt on neix el riu Set. A tocar de l’ermita trobarem de nou les marques del PR i un indicador cap al Crucifici. Arribarem de nou a la cruïlla on hem iniciat l’ascens cap a la Punta Curull, i ja per camí conegut, tornarem a passar per davant del Crucifici per anar cap al Vilosell, on acabarem la ruta, de nou a tocar de l’església de Sant Sebastià.

Les Garrigues, terra de vins
Sí, sí, ho heu llegit bé. Ja sabeu que les Garrigues són mundialment conegudes per l’altíssima qualitat de l’oli que s’hi produeix, però és que els vins d’aquesta comarca de Ponent tampoc estan gens malament. De l’interior de Catalunya són molt coneguts els vins de les comarques veïnes de la Conca de Barberà o, no cal dir-ho, del Priorat, però a les Garrigues, a l’ombra de la serra de la Llena, trobem cellers i vinyes importants al Vilosell, i a la Pobla de Cèrvoles. Una mica més enllà, Garrigues amunt, Arbeca, Fulleda i l’Albagés tenen també cellers de qualitat per tots aquells que vulgueu “tastar” aquest territori. Combinar natura i tast de vins? Per què no? És una de les possibilitats que us podeu plantejar si visiteu aquesta zona. Si voleu més informació per visitar un o més cellers de la comarca, podeu descarregar-vos aquí el díptic informatiu de la “Ruta del Vi”.

Més informació:

Dades tècniques
Dificultat: fàcil.
Horari: 3 - 4 hores, parades a banda.
Desnivell positiu: 540 metres. Distància: 12,5 quilòmetres.
Època: podeu fer-la tot l’any, però penseu que a l’estiu pot fer molta calor. La tardor i la primavera són sense dubte la millor època per gaudir de la ruta.
Observacions: Cal portar menjar i aigua.