Jump to navigation
- Com va sorgir la idea de crear la Mercantil i quins objectius us plantejàveu quan vau començar aquest projecte?Mercè Bosch (MB): Sempre havíem tingut el somni de poder muntar un local d'arts escèniques, però fins que no vam trobar aquest local on som ara no el vam començar a dimensionar. Al final, sense voler-ho, ho hem fet molt més gran del que havíem pensat. Vam trobar aquest local al centre de Balaguer, té una dimensió, uns volums, una alçada... Vam pensar que podíem fer una sala d'arts escèniques per portar tot allò que podria estar en qualsevol punt de Catalunya i això ens donava l'oportunitat de complir un dels nostres grans objectius que és descentralitzar la cultura, i que a tot el territori puguin arribar obres de qualitat. Així va començar tot, trobant l'espai i amb una idea que era un somni.
- Aquest espai acollia una fàbrica, després una discoteca i ara La Mercantil i d'això ja fa tres anys. Quin balanç en feu i quina acollida té per part del públic?Javier Lázaro (JL): El balanç és molt positiu. Sempre hi ha moments en què pensem que hem fet una bogeria, sobretot des del punt de vista econòmic i també la por de saber si al públic li agradarà o no les propostes que fem i la línia de programació que oferim, perquè no són propostes molt comercials, tot i que hi hagi noms i companyies que sí que ho podrien ser. Fem molta proposta de teatre social, més alternatiu. Des de fa molts anys estem molt vinculats al món de l'espectacle i les arts escèniques des del punt de vista de la creació, l'escenografia, com a actor, però no des de la gestió cultural de portar una sala i allò que és desconegut sempre fa por. Però estem molt contents del que hem creat, de l'espai que tenim i d'aportar accessibilitat i sostenibilitat, que són conceptes que en els últims quatre anys han evolucionat i que hem integrat. Estem reinventant-nos contínuament per veure com apropar la cultura a la gent perquè aquest és un espai per a tota la província de Lleida, no només per a Balaguer. Hem descentralitzat la cultura, no només de Barcelona sinó també de la capitalitat de Lleida i sentim que l'acollida és molt bona i cada cop ve més gent de diferents llocs. La primera temporada, lògicament, la majoria de públic era de Balaguer i ara estem parlant que pràcticament la meitat del públic que ve a cada funció és de fora.
- Esteu just davant de l'estació de tren de Balaguer. Com heu utilitzat aquesta ubicació per treballar també el concepte de sostenibilitat a l'hora de fixar l'horari de les funcions?MB: La sostenibilitat també està molt lligada al concepte territori i poder facilitar l'accés al teatre des de La Pobla fins a Lleida, simplement coordinant els horaris de tren, per nosaltres també dona molt sentit a la sala i a la idea d'expandir-la. No la podem fer arribar a tothom, però sí que podem fer que tothom arribi d'una manera accessible. Això també és descentralitzar i també és apropar la cultura a tot el territori.JL: De vegades pensem en grans accions de sostenibilitat, com pot ser posar plaques solars a casa, que està molt bé, però hi ha una sostenibilitat més propera com és el tren, o una proposta tan senzilla com oferir residències artístiques a companyies en un moment de l'any en què no fa falta ni calefacció ni aire condicionat. També hi ha el fet de poder reservar entrades telefònicament. S'ha perdut aquest contacte i hem vist en aquest temps que hi ha gent que per situacions personals, o per edat no poden comprar entrades online i el fet de tenir un telèfon directe per fer una reserva també és una mesura d'accessibilitat i sobretot la gent gran, que no té internet o no té ordinador a casa ho agraeix moltíssim, perquè veuen que comptem amb ells.
- I econòmicament també heu dimensionat aquesta accessibilitat, amb preus ajustats.MB: És la voluntat de tenir una sala oberta a tothom. Tenim molta cura d'ajustar el preu de les entrades dins de les possibilitats, perquè és una sala privada, però fins on podem ajustem al màxim els preus. Per exemple, oferim una entrada a sis euros als menors de divuit anys, sigui quina sigui la funció. També és un dels objectius, no és només que sigui rendible, sinó que sigui possible.
- Treballeu en diferents línies i una d'ella és apropar les arts escèniques als joves i això ho feu a través de La Mercantil Jove. En què consisteix aquest projecte?JL: És una línia de treball molt lligada als instituts i als centres escolars, però sobretot als instituts, perquè hem fixat més l'objectiu al món adolescent que a l'infantil. Creiem que el públic adolescent moltes vegades té necessitat d'arts escèniques, de teatre social i que les seves idees, necessitats i il·lusions els hi puguin arribar també a través del teatre. Havíem vist que hi havia un buit en aquest món, faltaven funcions i activitats per a adolescents que puguin atrapar a aquest públic d'entre tretze i divuit anys. Tenim dos tipus d'activitats, programar funcions de companyies de teatre destinades a públic adolescent, i els tallers de sensibilització teatral que ens serveixen per parlar de salut mental, prevenció del suïcidi, migració, refugiats, igualtat de gènere... Aquest any ha tingut molt bona acollida la proposta 'Qui té a qui?', sobre dependència de pantalles, mòbils i xarxes socials. Els estudiants venen a La Mercantil, visiten el teatre que és un lloc neutre perquè no és l'aula, i a través dels monitors de la companyia que fa el taller es treballen les inquietuds i necessitats que tenen.MB: És important el fet que vinguin aquí, perquè d'alguna manera el teatre ja entra dins del seu imaginari. Ho veuen com un espai on succeeixen fets adequats per a ells i això fa que els hi agradi i s'acostumin a venir al teatre.JL: Als que són més grans també els diem que poden venir un dissabte o un diumenge a veure una funció de la programació, de la mateixa manera que surten a fer un beure amb els amics, els animem que vinguin al teatre i vegin que és un espai modern, còmode i que també és per a ells.
Mercè Bosch i Javier Lázaro | Foto: Surtdecasa- Disposeu de l'espai de trobada de L'Ambigú i el Pati de La Mercantil que també ajuden a crear aquest ambient més distès entre els espectadors abans de veure una funció. Però també us preocupeu de tenir cura de l'experiència de les companyies. Quin valor afegit els aporta actuar aquí?MB: En aquests tres anys ens ha enriquit molt el fet d'haver acollit tantes companyies de teatre i recollim el seu parer quan venen aquí. A priori el comentari, sempre en positiu, és: "No ens pensàvem que en una població com Balaguer hi pogués haver un teatre així!". I no ho diuen només per l'espai i el tipus de teatre que programem, sinó també pel públic. Ens han comentat molts cops que es troben un públic molt atent a l'obra, molt interessat pel qual fan i molt receptiu. La Mercantil és el seu públic i quan es repeteix tant aquest comentari entre les companyies, alguna cosa vol dir. La proximitat de l'escena dona aquesta connexió entre les companyies i el públic i es produeix una energia que es dona per la proximitat física.
- Des de la vostra vessant com a gestors de la sala i directors artístics, què teniu en compte a l'hora de preparar la programació de la temporada?MB: És la tasca més bonica de totes perquè és molt il·lusionant. Fins que no valorem tot el conjunt no l'acabem de tancar. Intentem que siguin temporades equilibrades, que hi hagi obres que ens atraguin. La majoria les hem vist però també hi ha un punt d'intuïció, una sinopsi que ens crida l'atenció, qui són els intèrprets o qui la dirigeix, o també per referències.JL: També a partir de les companyies, que fan les coses com a nosaltres ens agraden, o bé que tinguin unes produccions que siguin adequades per la sala. Hi ha coses que ens agraden moltíssim però que físicament no hi caben o pensem que no són apropiades per a la nostra sala. I el que deia la Mercè, la compensació. Portem dansa i circ de sala, i de la mateixa manera que no podem posar una temporada sencera de teatre, no podem posar-la tota de dansa. Tenim molta cura del que programem perquè sigui equilibrat.MB: Les propostes ens poden atraure per la bellesa que desprenen, altres perquè són més transgressores, perquè emocionen o també perquè la part artística o escènica hi sigui molt present. També la temàtica, perquè el teatre és un punt de reflexió, com ens remou el que passa abans, durant l'obra i després. Hi ha molts inputs que ens fan dir: "Aquesta obra sí". També ens passa que mentre al començament havíem de buscar i preguntar molt, ara també ens arriben propostes de companyies que coneixem, o que venen en referència d'unes altres, de directors i directores... És tot una xarxa.JL: Hi ha gent com l'Enric Cambray que sempre ens fa molta il·lusió. Gent que ja fa uns projectes que ens agraden molt. Gairebé el 90% de la programació és de Catalunya, però també estem pendents del que passa fora perquè hi ha territoris on fan molt bones propostes de teatre i arts escèniques. Al març per exemple ens van trucar El Patio Teatro de Logroño, que estaven de gira per Catalunya i vam aprofitar perquè vinguessin. O al maig vam participar en un parell de festivals, a la Fira de Titelles de Lleida, que va ser el primer cop i l'any que ve repetirem i som l'única sala de fora de Lleida que hi participa, i al Festival Visibles, que s'organitza des de Madrid. És una proposta de dansa i teatre inclusiu i l'any vinent serà el tercer any que formem part d'aquest festival que es fa a Madrid, a València i aquí a Catalunya només hi som nosaltres. Això ens permet portar gent de fora de Catalunya amb propostes de molta qualitat.
- Des del setembre formeu part de la Red de Teatros Alternativos. Què implica formar part d'aquesta xarxa?MB: Som una sèrie de sales de teatre disperses per tot l'Estat i ofereixen unes facilitats a les companyies de girar per totes aquestes sales. Per nosaltres és una entrada de propostes que d'una altra manera no arribarien. És una obertura de mires que ens permet veure què fan més enllà i si ens interessa, aquí tenim un espai.JL: Hi ha una doble línia, de fora cap a dins amb la xarxa de teatres alternatius que aplega 61 sales de tot l'Estat i tenen un catàleg de propostes molt potents i interessants que ens permeten a nosaltres com a sala poder programar una o dues vegades a l'any propostes d'aquest catàleg. I de dins cap a fora, perquè entrem en una xarxa que ens permet que les nostres produccions pròpies puguin viatjar molt més a través de les sales de la xarxa.
- De fet aquesta és l'altra pota que us identifica. Per què és important per a vosaltres poder anar desenvolupant produccions pròpies?MB: Perquè també li dona molt més sentit al projecte. No només exhibim obres d'art escènic, sinó que també produïm des d'aquí. En aquest espai podem produir i portar-ho cap a fora de la mateixa manera que de fora ho rebem aquí. De moment cada any hem produït una obra i també és molta feina, però també molt interessant perquè tenim una altra branca independent del que és exhibir.
- Les produccions pròpies les presenteu aquí a La Mercantil, però també hi ha la possibilitat d'anar a altres llocs?JL: Una vegada l'hem estrenat, comença el treball duríssim de distribució de l'obra. A poc a poc anem coneixent altres sales, programadors i directors amb els quals connectem laboralment i fem produccions que són similars. La Red de Teatros Alternativos ens dona una altra concepció i per a nosaltres suposa una altra dimensió del que pot arribar a ser la sala.MB: En aquest sentit, disposar de la sala ens dona molt avantatge al moment de produir. Tenim un espai per assajar, per crear un espectacle, per provar, per fer proves de llum, de so... Dona molt sentit a tenir una sala. Perquè no només és una sala que s'obre cada quinze dies, sinó que és un lloc on durant la setmana es produeix i hi passen moltes coses aquí dins, hem de contractar dramaturgs, actors, actrius, il·luminadors...
- Estem a la recta final de la programació d'aquesta tardor. Què heu programat aquesta temporada?MB: Aquesta tardor hem començat el quart any de programació i teníem ganes de començar amb molta energia i amb molta alegria, contemplant també els adolescents i el jovent que volem que siguin part de La Mercantil, i per això vam començar amb el concert de rock de La Ludwig Band. Va ser un impuls amb molta energia per començar. Després ja vam continuar amb la producció pròpia, 'Una dona sense nom' i vam tenir la companyia Urmah amb 'Els Cecs', de titelles per adults que és un gènere molt desconegut. Van guanyar la beca Estrena't al territori, que fem conjuntament amb quatre sales del territori destinada a companyies novelles. També per la Festa Major de Balaguer tenim 'Papers de la guerra' del Pau Vinyals i la família Castells, una obra molt significativa perquè trenca el pacte de silenci de les persones que van anar a la guerra i ho explica d'una manera molt maca amb una posada en escena molt delicada i contemporània. És una de les grans obres d'aquesta temporada.JL: És de La Perla 29 i vam anar a l'estrena al Teatre La Biblioteca i aprofitem per portar-la a Balaguer. Propostes que estan o han estat a Barcelona fent temporada i amb gran èxit. Del Festival Visibles, aquesta tardor hi ha l'espectacle 'Sin par' de dansa inclusiva amb artistes amb i sense diversitat funcional i des de Lleida la companyia Inhabitants amb 'L'illa del tresor' que vam veure al Teatre de l'Escorxador i és molt interessant i molt bonic per a tots els públics.MB: Ens fa il·lusió perquè els vam tenir aquí fent una petita residència per acabar de preparar l'espectacle, que a vegades algunes companyies ens ho demanen, i encara ens fa més il·lusió. A finals de novembre tindrem l'obra 'Exquisit' i en tenim moltes ganes perquè va ser molt trencadora a Barcelona l'any passat, amb molt bones crítiques i de la que n'esperem molt.
- A la primavera ja vau acollir una residència d'una estrena absoluta a Catalunya que es va fer a La Mercantil, no?JL: Si, vam tenir la companyia AKA amb 'Llegat' i ara estant a l'Espai Texas a Barcelona fent dos mesos de temporada amb un èxit bestial.MB: Vam tenir la companyia deu dies abans de l'estrena. Va venir l'Àngels Gonyalons a estrenar a Balaguer i ho va fer per al públic d'aquí. És una manera de tornar aquesta acceptació del públic que ve sempre amb molta il·lusió, de fer un regal al públic.
- En què esteu treballant per a la programació de la temporada de l'any vinent?JL: Falta tancar alguna cosa però podem avançar que tenim un súper concert de música. Portem l'Scott Hamilton, que és un súper saxofonista de jazz que ha estat nominat a algun Grammy. El vam portar la primera temporada perquè el vam agafar al vol i ara ens va trucar el seu representant que tornava a estar per aquí. El concert va ser espectacular i ja ja podem dir que l'Scott Hamilton tornarà al febrer a La Mercantil.MB: Portarem al Toni Albà, per tenir una mica d'humor. És molt representatiu de l'humor català.JL: Farà el seu monòleg del rei, 'Abdi K.O.' i l'hem programat pel 23 de febrer, que és diumenge.MB: També tindrem probablement una companyia d'actrius molt notòries. Segurament estaran aquí fent residència i després estrenaran aquí, però encara no està lligat, ens falta confirmar el dia.JL: També fem una cosa molt divertida que és un regal que fem al nostre públic de La Mercantil, i és que l'espectacle més aplaudit de la temporada torna la temporada següent. L'any passat, sense cap mena de dubte, va ser Les Heyvan, que van portar 'Iceberg'. Són unes noies molt joves, que van guanyar la beca d'Estrena't al territori. Parla sobre la salut mental i el suïcidi, va ser molt trencadora. Amb els adolescents va funcionar molt bé, va ser l'obra més aplaudida i la repetirem l'any que ve, a l'abril.MB: També vam tenir l'Enric Cambray amb 'Hamlet.01' i tornarà l'any que ve amb 'Hamlet.02' de Sergi Belbel.JL: I si tot va bé, acabarem temporada amb una producció nostra.
- Què ens podeu avançar d'aquesta nova producció?MB: L'estem preparant, de moment tenim el text del Daniel J. Meyer, que és l'autor i director d'AKA, de l'obra 'Llegat'. Ens ha escrit un text especialment per a nosaltres, que li vam encomanar, i aviat començarem els assajos, a imaginar l'obra i començar a posar-la sobre l'escenari.JL: La idea de demanar fins i tot l'escriptura d'un text és molt bonica, perquè ho fem tot des de zero. És un text nou, que hem encarregat i que ha estat escrit per a nosaltres i això és molt bonic perquè ens permet desenvolupar la proposta que nosaltres volem fer. La dramatúrgia i la direcció és del Daniel J. Meyer i l'escenografia de la Mercè. Ara estem formant l'equip, il·luminació, tècnic de so... De moment estem el Dani, la Mercè i jo també, com a productors i com a director.
Web Sala La Mercantil Instagram La Mercantil Balaguer
