Anna Audet
,
28/10/2014
Fires i festes

La fira de la perdiu, una de les fires més antigues de Catalunya

Descobrim l'origen de la fira de Vilanova de Meià amb l'historiador local Ramon Bernaus

Foto: 

Anna Audet
L'historiador Ramon Bernaus al monument dedicat a les perdiuaires
M’assec al banc del ‘si no fos’ i parlant amb els padrins del poble se’ls dibuixa una rialla quan els hi comento que aquesta és la setmana de la Fira. Es nota que és una data especial, una data esperada als peus del Montsec. "Sí, a casa hi serem tots", "quan no ‘ten daras conte' ja hi tindrem les parades aquí", "no sé si vindran molts perdiuaires?" La conversa està servida. Parlar de fira de la perdiu a Vilanova de Meià és deixar al descobert un sentiment pur d’identitat. Ningú falta a la cita, la fira és una data marcada en vermell al calendari d’aquest poble de 400 habitants de la Noguera que rep cada any la visita de 10.000 persones d’arreu de la comarca.

Fem fira! Què hi trobarem al Carrer de la Perdiu aquest diumenge?

La Fira de la perdiu és una fira per viure-la en família. Els més matiners l’estrenaran a les 9:00h, l’hora en que obriran caixa les més de 100 parades confirmades. La fira d’aquest any arriba amb dues novetats. Per una banda, s’avança una setmana, tradicionalment se celebra la segona de novembre. L’altra gran novetat és la substitució de la desfilada de gossos per una exhibició —a les 12h— del grup caní dels mossos d’Esquadra al pati de les escoles.

La Fira de la perdiu és una fira petita però acollidora que es converteix en un punt de trobada de gent de la comarca i en un gran mercat. Artesania, productes naturals, antiguitats, productes nadalencs, roba, decoració i productes de la terra com formatges, olis, vins, embotits, mel o licors casolans són només alguns dels productes que hi podrem trobar si passegem pel Carrer de la Perdiu, la columna vertebral de la fira.

L’atracció de la Fira però, és sens dubte la secció d’aus, antigament anomenat el mercat de perdius. La mostra reunirà una trentena d’expositors on podrem comprar la nineta dels ulls de la fira: la perdiu i aus apreciades per la qualitat de la seva carn com ara guatlles, faisans, pollastres ecològics o gran quantitat d’aus exòtiques que desperten la curiositat de grans i petits.

La fira no s’entén sense l’activa participació de les entitats locals. L’Associació de dones de Vilanova i la Vall de Meià faran com sempre la seva paradeta de productes i articles fets a mà. Una parada amb valor afegit ja que tots els beneficis van destinats a la lluita contra el càncer. La Penya Barcelonista local, que enguany celebra el seu 20è aniversari, ens convida a repassar els millors moments amb una exposició fotogràfica i els  joves de la Vall de Meià dinamitzaran el cor de la fira amb Lo Catxo, un joc tradicional del municipi que l’entitat va recuperar ara farà 3 anys.

El punt i final a aquest matí de fira el posarà el lliurament de trofeus de l’exposició de perdius. Molts visitants tanquen aquest matí de diumenge amb dues visites obligades, una als restaurants del municipi que aquest dia ofereixen plats de perdiu i l'altra, visitant i descobrint els carrers i racons de Vilanova.

Un d’aquests racons és la plaça de la Creu on trobarem un monument que ens recorda els orígens d’aquesta fira centenària. Qui eren les perdiaires? Perquè diem que és una de les fires més antigues de Catalunya? 

Les respostes a les meves preguntes les té un fill de Vilanova, l’historiador Ramon Bernaus. 
Quina és la primera documentació que es troba de la Fira?
La fira de la perdiu és una de les fires més antigues que es coneixen de Catalunya i d’aquesta zona.  Està documentada des de la segona meitat del segle XIV, concretament l’any 1374. En aquell temps, Vilanova era una vila del rei Pere Cerimoniós i li va concedir al poble dues fires: la fira de Sant Martí, que l’any 84 va adoptar el nom de fira de la perdiu i la fira de Santa Llúcia, que està escrita però no documentada.
Penseu que antigament les fires i els mercats no es feien si no era per privilegi reial. Eren altres temps... vols saber una curiositat?  Quatre anys després que el rei atorgués la fira a Vilanova es va fer un cens a Catalunya, i aquí hi havia 99 focs,  99 cases habitades que pagaven impostos i a Meià encara existien 6 cases. Penseu que a Agramunt només n’hi havia 70 i a Artesa no arribaven a la vintena, era un poble petit com Gàrzola.
 

Per tant això vol dir que en aquella època Vilanova era una vila important?
I tant! Això era una vila pròspera, només cal que et fixis en la bonica portalada de l’Església de Sant Salvador. Tot un luxe per la vila.  Pensa que la gent venia a viure a Vilanova i per tant era normal que el rei li dones una fira, bé, dos fires i un mercat que es feia els dissabtes.
Quan no hi havia les carreteres Vilanova tenia més de 1000 habitants i era un centre comercial i econòmic molt important. La gent venia caminant d’arreu de la comarca a vendre i comprar allò que necessitava. Al fer les carreteres tot va canviar i Artesa s’ho va quedar. Segurament que si la carretera hagués passat pel pas nou avui en dia Vilanova seria un poble gran.

Pensa que a la fira venien gent de molts llocs a buscar perdius:  de Navarra, Mallorca, d’Aragó.  Totes les cases tenien algú allotjat perquè arribaven a peu i clar els forasters s’havien de quedar per aquí el poble.

L’Amades ens explicava que moltes cases deixaven a la porta platets amb menjar i els visitants s’ho agafaven i deixaven els diners al plat.
La fira era una gran festa, i abans no es feia festa sense ball. Fins als anys 60 a la sala del sindicat es feia el ball de fira, era sagrat fer ball.

Les fires eren espais de vida, d’intercanvi, com es vivien antigament quina importància tenien per la gent de la contrada?
Les fires  servien  perquè la gent del poble i la comarca  puguessin  vendre les seves coses, on es feia vida. Pensa que antigament no hi havia mitjans de comunicació, no podies anar molt lluny  i  els pobles grans eren el lloc ideal per venir a comprar tot allò que necessitaves, des de porcells, gallines, alimentació... a la fira de Sant Martí la gent venia els seus productes de tardor: ametlles, mel... i comprava calçat i roba per l’hivern.  
Des de sempre a la fira s’ha venut de tot, però lo que li ha donat més fama, i que avui en dia encara n’hi dóna, és el mercat de les perdius.
La gent gran del poble ens havien explicat que antigament la fira es repartia per tot el poble, hi havia diferents indrets especialitzats. A la zona de la Creu i el camí amunt —el camí del Pas nou— es feia el mercat de les perdius. Al cap del castell i a cal Joaquim era la zona dels porcells. A la plaça del Porta es portaven les nous, ametlles, fruits secs... i per la zona del portal hi havia els marxants de roba i calçat.  Tothom anava per lliure i hi anaven a vendre.  La gent ja sabia on havia d’anar. Abans a les fires s’hi anava per necessitat, per fer córrer el que tenies. El mercat de les perdius el posaven a la zona de la creu perquè a l’estar una mica apartat no hi havia gaire soroll. Era ideal per fer cantar els perdigots, que es valoraven i es valoren molt com a reclam. I clar si cantaven bé eren més cars i podien passar de valdre una pesseta a valdre un duro.


 

I les famoses perdiuaries? Qui eren?
Antigament hi havia gent del  poble i de fora que a l’època de segar agafaven perdiuetes de les llocades que voltaven pel rostoll, llavors caçaven llangostos i les criaven per portar-les a vendre a la Fira de Sant Martí. Això ho feia la canalla, jo de petit ho havia fet. La canalla ens hi entreteníem a buscar perdius. Ho pagaven bé. Però també hi havia gent que s’hi dedicava, era un ofici, una manera de guanyar-se la vida.  Als pobles de la Vall de Barcedana algunes dones n’agafaven moltes, tantes que les criaven com si fossin pollets... fins i tot les treien a pasturar, en tenien grans ramats i eren ben manses.  El dia de la fira o més ben dit, a la vigília de sant Martí les baixaven a peu pel Pas Nou amb les típiques gàbies còniques i tota la canalla les anaven a rebre. Tot el segle XIX encara baixaven. El mercat de la perdiu a la plaça de la Creu començava  quan arribaven les perdiuaries. 

 

Una de les característiques de la Fira és que s’ha mantingut fins a l’actualitat, ha patit canvis però?
Principalment hi ha hagut tres moments que hi ha hagut canvis. Durant la dècada dels 60 aquesta fira va estar a punt de desaparèixer. L’any 68 va ser un any important, va ser quan l’ajuntament va decidir revifar-la. Recordo que fins i tot va sortir per TVE que llavors només n’hi havia una i se’n va parlar molt als mitjans de comunicació. Però clar, només hi havia un problema: que la feien el dia que tocava i Sant Martí podia caure en dilluns, dimarts, dimecres o dijous. L’any 74 es va fer l’altre gran pas, es va decidir fer-la en diumenge, el segon de novembre.
L’empenta grossa va ser quan l’any 84 el President de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar el monument de la perdiuaria a la plaça de la Creu, el lloc on tradicionalment es celebrava el mercat de la perdiu.


 

En aquesta època va ser quan va començar a sonar el nom de Fira de la perdiu, fins llavors es mantenia el nom de Fira de Sant Martí.
Una de les peculiaritats d’aquesta fira és que conserva la seva essència. Era i encara avui en dia ho és, la festa que més ajunta la gent dels pobles del voltant.

Pregunta obligada, què ens recomanes de la fira?
Evidentment observar la gran quantitat de perdius, l’estrella. I aprofitar per comprar un bon formatge o productes de proximitat.

També et pot interessar